La defensa de Joan Carles I argüeix que no pot ser jutjat per un tribunal anglès

La defensa de Joan Carles I va argumentar aquest dilluns davant el Tribunal Superior de Londres que les corts angleses no tenen jurisdicció sobre la demanda per presumpte assetjament presentada per Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra el rei emèrit d’Espanya. La cort número 13 de la Queen’s Bench Division del Tribunal Superior ha començat a examinar aquest dilluns el cas presentat per Corinna, antiga amant de Joan Carles I, contra l’ex cap d’Estat espanyol per haver sigut víctima de presumpte assetjament des del 2012.

El magistrat Matthew Nicklin està a càrrec de les dues audiències judicials –aquest dilluns i dimarts– programades a la cort anglesa, on s’haurà de decidir si Joan Carles I gaudeix d’immunitat, cosa que determinarà si la demanda podrà o no ser examinada per la justícia anglesa.

Assetjament continuat des del 2012

Corinna acusa Joan Carles I d’haver-la sotmès a «assetjament» des del 2012 fins al present, personalment o bé a través d’«agents» al seu servei. Aquestes accions «van amenaçar» la seva seguretat i la dels seus fills, assegura la demandant.

D’acord amb l’argument de la defensa, a la qual Efe va tenir accés, l’emèrit té immunitat en virtut de la Convenció de Viena sobre Relacions Diplomàtiques de 1961 i de la llei britànica sobre immunitat, que fa referència a la immunitat d’estrangers.

L’argument, firmat per l’advocat Daniel Bethlehem i la professora Philippa Webb, els dos experts en relacions internacionals, diu que l’emèrit té dret a la immunitat davant les corts angleses i que, per tant, la cort no té jurisdicció en aquest cas. Aquest dimarts està previst que els advocats de Corinna presentin els seus arguments sobre la demanda.

Notícies relacionades

La defensa de Joan Carles I ven al tribunal que a Espanya coexisteixen un cap d’Estat i un sobirà, per Ernesto Ekaizer

Un jutge especialista en difamació assumeix la demanda de Corinna contra Joan Carles I, una investigació d’Ernesto Ekaizer

A més de presumpte assetjament, en la demanda s’aborda un pagament de 65 milions d’euros (76 milions de dòlars) que l’emèrit va fer presumptament a Corinna, part suposadament d’uns diners que el difunt rei de l’Aràbia Saudita havia enviat a un compte bancari a Suïssa vinculat amb una fundació amb avantatges fiscals amb seu a Panamà, i el beneficiari dels quals era Joan Carles I.

El gener passat, Corinna va declarar com a testimoni, a través de videoconferència des d’una cort anglesa, en un judici celebrat a Madrid contra l’excomissari espanyol José Villarejo. En la seva intervenció va assegurar que va rebre reiterades amenaces de l’excap del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán. «Per descomptat em va terroritzar, terroritzarien qualsevol persona. El fet que el cap de Seguretat vingués a visitar-me a Londres ja era bastant esgarrifós», va afirmar