Tornen els rastrejadors militars davant l’avanç de la sisena onada

Les comunitats han tornat a demanar ajuda al Ministeri de Defensa per a les tasques de rastreig davant la incessant pujada de casos de coronavirus a Espanya. Amb la creixent preocupació per l’aparició de la nova variant òmicron, en vigílies del Pont de la Constitució i amb el Nadal cada vegada més a prop, les Canàries, Andalusia, Astúries, Navarra, Ceuta o Aragó són algunes de les regions on els militars, com ja van fer en les successives onades de la pandèmia, tornen a afegir-se als civils en la vigilància dels contactes estrets i en el control dels confinats. Experts en salut pública com Joan Carles March lamenten que, en els últims mesos, aquest contingent de rastrejadors –infermeres, treballadors socials o, en alguns casos, teleoperadors– havia disminuït notablement a les diferents regions. «Arriba una nova variant i s’encenen totes les alarmes, però mentrestant seguim sense gairebé rastrejadors», critica.

El paper dels rastrejadors va ser clau durant les primeres onades de la pandèmia. A ells els tocava vigilar els contactes estrets dels infectats i també el seguiment dels confinats. La falta d’aquest tipus de professionals va ser una de les crítiques més grans a les comunitats autònomes en la primera part de la crisi sanitària. Per augmentar la vigilància epidemiològica i de seguiment, i davant l’escassetat de recursos propis en una sanitat on amb prou feines si s’inverteix en salut pública, les conselleries de Sanitat van recórrer llavors a l’Exèrcit. La tasca dels rastrejadors militars va ser fonamental durant l’emergència sanitària.

L’augment de contagis registrat en les últimes setmanes a tot Espanya i la creixent preocupació davant la sobtada aparició de la nova variant òmicron –més resistent i més contagiosa– que té en suspens el món sencer, ha obligat les comunitats a rearmar-se davant unes dates festives que es plantegen plenes d’incertesa. Enmig del debat entorn del passaport Covid per accedir a determinats espais o esdeveniments, com ja estan fent diverses comunitats, i amb nombrosos països tancant les seves fronteres davant la nova variant, sorgeix una altra vegada la necessitat de vigilar estretament els casos positius i els seus contactes. Així com controlar que es compleixin els confinaments.

Seguiment de casos actius

Tant és així que diverses regions van sol·licitar a Defensa recuperar efectius dels rastrejadors militars per al seguiment de casos actius. Segons informació facilitada a ‘El Periódico de España’ pel departament que encapçala Margarita Robles, les últimes autonomies que han realitzat la sol·licitud d’incorporar rastrejadors són: Andalusia (90 efectius), les Canàries (2), les Balears (30), Navarra (30 efectius), l’Aragó (20 efectius) i Ciutat Autònoma de Ceuta (33 efectius). En total, 500 efectius.

A la llista no hi ha Astúries però, des de la Conselleria de Salut d’aquesta comunitat, expliquen a aquest diari que els rastrejadors militars sempre han col·laborat amb el Principat en les tasques de seguiment de casos. Aquesta mateixa setmana se n’incorporen 20 que s’afegeixen als civils que ja treballaven a la comunitat en la mateixa direcció. Els formularis per a la detecció, són els mateixos en els dos casos, expliquen des d’una regió que, amb dades de dilluns, comptava amb 99 pacients hospitalitzats amb sospita o confirmació de Covid, dels quals 83 són a planta i 16 més es mantenen ingressats a l’uci.

Gairebé 3.000 rastrejadors militars a Espanya

A l’Aragó, el Departament de Sanitat que dirigeix Sira Repollés ja va avançar la setmana passada que tornarien a demanar efectius a l’Exèrcit. Aquest dilluns, aquesta vintena de militars han tornat a treballar colze a colze amb els civils en una regió on la incidència s’ha disparat en els últims dies. La seva comesa: comunicar els negatius, expliquen des d’aquest departament.

El Ministeri de Defensa indica que, a tot Espanya, hi ha formats 2.938 rastrejadors. Afegeixen que la ciutat autònoma de Melilla té 37 efectius activats des de l’agost del 2020 i Galícia, 100 des del setembre del 2020. Fins al juliol del 2021, segons les mateixes fonts, havien realitzat més de 5.000.000 de trucades, englobades dins de l’operació Missió Baluard, liderades pel Comandament d’Operacions i, en el cas de l’Exèrcit de Terra, coordinades pel Comandament Components Terrestres (MCT) des del Quarter General de la Força Terrestre (Sevilla).

Un paper clau

El paper d’aquests militars va ser clau en el control de la pandèmia. Però a mesura que van passar els mesos, amb la incidència de casos baixant i el percentatge de persones vacunades augmentant, algunes autonomies van prescindir d’aquesta ajuda professional. És més, a diverses regions, també van aprimar notablement els seus propis recursos de rastreig o, simplement, van optar per deixar mínimes guàrdies.

En aquests contactes, realitzats a través de trucades, els militars són els encarregats de connectar amb persones que han donat positiu per interessar-se pel seu estat o fer la vigilància dels seus contactes recents. També realitzen seguiments a contactes que no han donat positiu en coronavirus, però que han de complir amb la quarantena domiciliària.

El paper de l’Exèrcit també ha sigut destacat a la campanya de vacunació contra la Covid-19. A Astúries, les Canàries, Castella-la Manxa, Ceuta i Navarra els rastrejadors es van ocupar de gestionar les cites. A més, van proporcionar recolzament logístic per facilitar l’administració d’aquestes dosis: a Extremadura mantenint sis tendes a l’Institut Firal de Mèrida (IFEME), a València amb una tenda a l’Hospital Arnau de Vilanova, situat a la localitat de Llíria, i a Castella i Lleó amb 8 tendes, a l’Hospital d’Àvila.

Altres comunitats per ara no ho contemplen

«A diferència d’altres comunitats, a Andalusia mai ham narxat els militars. N’hem arribat a tenir fins a 360, i ara n’hi ha 90 perquè la situació epidemiològica va millorar en el seu moment», detallen des d’aquesta regió que, a més, afegeixen les mateixes fonts, té el compromís del Ministeri de Defensa que, si fessin falten més rastrejadors militars, «ens e0sl donarien». A més, puntualitzen, a la comunitat es continua fent seguiment en els ‘call centers’ de Sevilla i Granada i, també, a través d’Atenció Primària. Els recursos es van augmentant o disminuint en funció de l’evolució dels casos, afegeixen.

Des de Sanitat de Castella-la Manxa indiquen que, actualment mantenen les més de 470 infermeres que van ser contractades al seu dia, per tant, no contemplen tornar a recórrer a Defensa per a aquestes tasques. A aquestes professionals, recorden, es van sumar altres companyes d’Atenció Primària que, en el seu moment, tenien menor càrrega assistencial, amb la qual cosa 1.000 sanitaris van arribar a fer tasques de seguiment de casos en la comunitat.

Notícies relacionades

De com els amargats alimenten els seus enemics

Bunqueritzats i sense mòbil, el pacte de Podem per no desaparèixer

La Pilar és una d’aquestes infermeres. En la seva comunitat se’ls coneix com a infermeres de vigilància epidemiològica (EVE). La seva experiència, explica, li diu que els casos que controlen actualment són diferents dels que vigilaven fa tot just un any. «El tipus de població i els símptomes són diferents. Em refereixo que no veiem gaires símptomes, són molt lleus o asimptomàtics fins i tot. I la majoria, vacunats».

Joan Carles March insisteix que falta inversió en salut pública. «Les comunitats no es van creure allò dels rastrejadors fins avançada la pandèmia. Quan van veure que era necessari, van començar a dir que, amb tants contagis, no funcionava, cosa molt discutible. Després que es feia només cap enavant –el seguiment– i no cap enrere com és necessari també fer», critica Joan Carles March, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública (EASP). «La salut pública necessita inversió i no, a les primeres de canvi, abaixar la guàrdia. Arriba una nova variant i s’encenen totes les alarmes però, mentrestant, seguim sense gairebé rastrejadors», apunta Joan Carles March.