El Suprem dicta en contra de l’indult de set dels condemnats per l’assalt a Blanquerna

La Sala Segona del Suprem ha dictat sentència en contra de la concessió de l’indult dels set condemnats per l’assalt al centre cultural Blanquerna, ocorregut a Madrid l’11 de setembre de 2013, que van sol·licitar la mesura de gràcia per evitar el compliment de la seva condemna, van informar a EL PERIÓDICO fonts de l’alt tribunal. No obstant, a l’Audiència Provincial de Madrid, que va dictar la primera sentència, posteriorment modificada en cassació, només li consta la sol·licitud de quatre d’ells.

Fa una setmana, el Tribunal Superior de Justícia de Madrid va informar que l’Audiència havia emplaçat 10 dels 14 condemnats perquè els pròxims dies 25 i 29 procedissin a recollir en persona el requeriment per ingressar a la presó que prefereixin durant els 10 dies següents. El requeriment no es dirigia contra quatre perquè a l’Audiència li constava que dos havien sol·licitat l’indult i, per tant, deixava en suspens la seva pena, i dos més havien fugit, tot i que només un segueix en parador desconegut, perquè l’altre ja compleix condemna al centre d’inserció social madrileny de Victoria Kent.

Fonts del TSJM van assenyalar dilluns que l’ordre d’ingrés a la presó es dirigeix finalment contra vuit persones i no 10, perquè la Secció 30 de l’Audiència madrilenya té constància que la mesura de gràcia ha sigut sol·licitada per quatre i no per dos, com es va informar dimarts de la setmana passada. El Tribunal Suprem, no obstant, ha informat en contra de concedir l’indult a set d’ells: Pablo P., Pedro C., Paula M., Juan Pedro C., Javier Marcos A., Víctor D. i Santiago C.

Contra el dret de reunió

Notícies relacionades

Sánchez acudirà dimecres a la sessió de control al Congrés per respondre per l’escàndol de Santos Cerdán

Koldo García va oferir al cap de la Policia Nacional avions d’Air Europa per deportar migrants magribins durant la covid

El Tribunal Suprem és qui ha d’informar el Ministeri de Justícia sobre els indults sol·licitats, perquè va ser aquesta entitat qui va condemnar a penes d’entre 2 anys i 7 mesos i 2 anys i 9 mesos de presó als 14 assaltants per un delicte de desordres públics en concurs ideal amb un delicte contra el dret de reunió. L’alt tribunal va dictar aquesta resolució per complir la del Constitucional que el gener de 2020 havia donat la raó en part a diversos dels condemnats contra la seva primera sentència a l’obligar-lo a retirar l’agreujant de discriminació ideològica i el subtipus agreujat del delicte de danys en béns d’ús públic, amb els quals havia elevat fins als quatre anys de presó la condemna originalment imposada per l’Audiència madrilenya, consistent en penes d’entre 6 i 8 mesos de presó per un delicte de desordres, amb l’atenuant de reparació del mal.

Per tramitar els expedients de les peticions indults, Justícia obté els informes del tribunal sentenciador i de la fiscalia, així com d’Institucions Penitenciàries, abans d’elevar una proposta a favor o en contra de la concessió total o parcial de la mesura de gràcia al Consell de Ministres.