Debat territorial

Les autonomies més endeutades apressen Hisenda perquè els alleugi el deute

  • El País Valencià, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia i les Balears esperen mesures que les compensin per l’infrafinançament dels últims anys

  • El ministeri refusa parlar de «condonació» i veu prematur debatre sobre fórmules com allargar els terminis de pagament dels passius

Les autonomies més endeutades apressen Hisenda perquè els alleugi el deute

EFE / Lavandeira JR

5
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez

Comunitats autònomes com el País Valencià, Castella-la Manxa, Catalunya, Múrcia i les Balears, les que tenen un percentatge de deute més gran sobre el PIB, esperen un ràpid alleujament de la càrrega per part de l’Estat. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va obrir la porta en el ple del Congrés dels Diputats del 22 de setembre. «Quan abordem el model de finançament autonòmic, haurem d’abordar el deute acumulat i veure què passa amb el deute», va dir Montero al diputat de Compromís Joan Baldoví, que havia demanat la compareixença de la ministra en relació amb els problemes financers del País Valencià.

La ministra no va aclarir com s’abordarà el problema del deute acumulat però sí que va vincular el possible alleujament a situacions d’infrafinançament de comunitats com el País Valencià i Múrcia, que va citar. «Comparteixo amb vostè que aquest insuficient finançament ha generat, almenys, si no tota, una part molt important del deute del País Valencià» va dir Montero a Baldoví. «I és obvi que al País Valencià l’infrafinançament s’ha convertit en deute i que a Múrcia l’infrafinançament s’ha convertit en deute», va afegir. «¿Tot? Probablement, no; però sens dubte, una gran part d’aquest deute és imputable a l’infrafinançament». I és aquí on la ministra va deixar un compromís en l’aire que va ser saludat pel diputat valencià: «Celebrem que per primera vegada en aquesta Cambra hagi reconegut que amb el deute s’ha de fer alguna cosa; un deute que no ve del mal ús dels fons dels nostres representants públics, sinó que ve, en gran manera, per aquest finançament». Una valoració semblant va formular després el conseller Vicent Soler

 

Les autonomies en pugna

Dels prop més de 51.000 milions d’euros de deute acumulat al País Valencià (el 47,8% del PIB regional en el segon trimestre del 2021), el Govern de Ximo Puig calcula que uns 23.000 milions (gairebé la meitat del total) obeeixen als menors recursos que els successius models de finançament autonòmic han atorgat a aquest territori. Hi ha una altra part d’aquest dèficit que els experts atribueixen a l’excés de despesa en determinades etapes de governs autonòmics del PP, com la de l’expresident Eduardo Zaplana.  

L’anunci de la ministra tampoc va passar desapercebut per al president de Múrcia, Fernando López Miras (PP), que va considerar «una bona notícia» que el Ministeri d’Hisenda «rectifiqui» sobre la reforma del sistema de finançament autonòmic i el reconeixement del deute de les comunitats infrafinançades. Segons López Miras hi ha informes de prestigi que diuen que «aproximadament el 90% del deute que té la Regió de Múrcia és, precisament, degut a aquest infrafinançament durant tants anys rebent menys que la resta d’Espanya i menys del que ens correspon».

Castella-la Manxa, amb un finançament per sota de la mitjana, també espera del Ministeri d’Hisenda una mesura d’alleujament, «perquè el deute no sigui una llosa impossible d’aixecar i poder tenir capacitat per acudir als mercats financers quan calgui», en lloc d’haver de demanar els diners a l’Estat, expliquen des de la comunitat autònoma. Les Balears mantenen viva la seva demanda d’una condonació dels 5.000 milions de deute que la comunitat vincula a l’infrafinançament acumulat entre el 2002 i el 2009, quan es va inaugurar el model vigent de finançament que va aconseguir millorar les condicions de l’arxipèlag. 

Catalunya és la comunitat amb més volum de deute en xifres absolutes, amb un total de gairebé 81.900 milions, equivalents al 37,1% del PIB regional. Més del 75% del deute públic català està contret amb l’Estat, a través dels mecanismes estatals de facilitat financera, com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). El ràting de qualificació del deute català, en zona de ‘bo porqueria’, impedeix l’accés de la comunitat als mercats financers. Després de la reforma del finançament autonòmic del 2009 (que l’Executiu de Rodríguez Zapatero va pactar amb el Govern tripartit de José Montilla), la ràtio de finançament per habitant ajustat (segons el concepte propi del model autonòmic) que rep Catalunya se situa al voltant de la mitjana o lleugerament per sobre. Per a un índex mitjà de 100 punts, el finançament per habitant a Catalunya només va caure per sota dels 98 punts els anys 2013 i 2014. Amb tot, la comunitat catalana també esgrimeix una demanda d’alleujament de deute vinculat a un infrafinançament.  

Andalusia és –amb el País Valencià, Múrcia i Castella-la Manxa–, una de les comunitats que arrossega un infrafinançament més gran en les dues últimes dècades. «Andalusia deixa d’ingressar quatre milions d’euros com a conseqüència de l’actual sistema de finançament», segons el seu president Juanma Moreno. No obstant, el seu nivell de deute –del 23% del PIB en el segon trimestre de l’any– se situa lleugerament per sota de la mitjana, del 26,9%. 

Els nivells més baixos de deute cal buscar-los a les Canàries (15% del PIB), Madrid (15,7%) i el País Basc (16,6%), amb dades del juliol.  

Dilema polític

Notícies relacionades

Almenys de moment, Hisenda es resisteix a parlar de «condonació», «quitança» o «perdó» de deute autonòmic. Se sap per endavant que qualsevol d’aquests termes suscitaria recels en les autonomies en millor situació financera, que tendeixen a veure l’endeutament més gran de les altres com una mostra d’una pitjor gestió de la despesa i no com el fruit d’un infrafinançament. L’alternativa podria passar per buscar l’efecte equivalent al d’una quitança per la via d’allargar terminis de pagament del deute o renegociar a la baixa els tipus d’interès, però, per a Hisenda, parlar d’aquestes qüestions és encara «prematur», afirmen.

Des de la Comunitat de Madrid es veu qualsevol intent d’alleujament sobre el deute com una mesura a favor «dels socis catalans independentistes» del Govern. «Per a la Comunitat de Madrid és intolerable que el Govern d’Espanya es plantegi una possible ‘condonació’ del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) per acontentar els seus socis independentistes. Catalunya ha rebut 75.000 milions del FLA des del 2015. Perdonar aquests més de 70.000 milions d’euros que hem pagat entre tots és cedir a una nova entrega de l’independentisme que la gent no admetria. Seria un autèntic escàndol», ha declarat a EL PERIÓDICO el conseller d’Hisenda de Madrid, Javier Fernández-Lasquetty (PP). «Acumular més de 70.000 milions en aquests anys per haver recorregut al FLA no és més que la conseqüència de la nefasta gestió dels independentistes. La Comunitat de Madrid compleix les regles fiscals, té el menor deute de les comunitats autònomes de règim comú amb el 15,7% i rep un finançament per habitant un 3% inferior a la mitjana nacional», assegura el conseller, amb dades elaborades per la mateixa conselleria que prenen com a referència la població empadronada, i no el concepte d’‘habitant ajustat’ que regeix en la metodologia del sistema de finançament autonòmic.