Aragonès s’arroga el mèrit del pacte amb els comuns i allarga la mà a la CUP per al futur

Compareixença de Pere Aragonès per donar compte del pacte amb els comuns. I per deixar clares dues coses, que el pacte és seu («com a president he arribat a un acord amb En Comú Podem») i que, malgrat el que va dir, sense anar més lluny, Jordi Sànchez diumenge, Junts ha assumit el pacte sense més problemes (tot el Govern estarà a l’altura en el compliment d’aquests comptes). En paral·lel, i malgrat el cop de porta de la CUP, Aragonès ha allargat la mà als anticapitalistes, «la majoria del 52% segueix, i avui [per dilluns], amb el judici a Pau Juvillà, cobra més sentit. Cal continuar treballant, la repressió no cessa». Això sí, ha dit a continuació, el Govern i ERC hauran de parlar sobre com continuen amb el «pacte d’investidura».

Aragonès ha volgut donar sempre imatge de cohesió en el Govern, deixant en l’aire, per tant, les discrepàncies que hi pugui haver entre Junts i el Govern i Junts i el partit. El president fins i tot ha citat el conseller responsable de l’avantprojecte, Jaume Giró: «Ell va dir: ‘O pressupostos o pressupostos’. I el seu projecte és plenament transformador».

Desglossament social

Notícies relacionades

Illa cita Renfe i Adif per reclamar actuacions «urgents i estructurals» que millorin el servei de Rodalies

El Govern aprova el repartiment de menors migrants entre comunitats autònomes

«Catalunya tindrà pressupost en vigor l’1 de gener, una cosa que no passava des del 2010. Un pressupost que duplica les inversions. A educació infantil, amb P2 gratuïta i reducció de ràtios a P3, i reforç a la sanitat pública», ha desglossat unafós Aragonès. «Assenta l’estat del benestar», ha sentenciat.

Aragonès ha vingut a dir, així mateix, que el pacte amb els comuns no esquerda cap bloc. No només perquè allargui la mà a la CUP, sinó perquè els comuns s’engloben «en la majoria per la resolució democràtica del conflicte amb l’estat», és a dir, amb el referèndum. Esquivant, això sí, que En Comú Podem, tot i que manté el suport en la teoria, a la pràctica els ha allunyat en el temps atenent «que ara no és el moment».