González-Trevijano, elegit president del Tribunal Constitucional per unanimitat

S’han complert les previsions i el ple del Tribunal Constitucional ha elegit aquest divendres president el magistrat Pedro González-Trevijano per unanimitat, mateix recolzament que ha rebut Juan Antonio Xiol per assumir la vicepresidència, van informar a aquest diari fonts de l’alt tribunal. El primer, catedràtic de Dret Constitucional i exrector de la Universitat Rei Joan Carles, substitueix Juan José González-Rivas en la presidència i el segon, que era president de la Sala Civil del Tribunal Suprem, Encarnación Roca. Durant el ple constituent, González-Trevijano ha explicat el seu programa als seus companys.

Una vegada més s’ha complert la tradició i, com havia avançat EL PERIÓDICO, conforme a les majories existents en el Constitucional el president ha sigut elegit entre els de sensibilitat conservadora que es troben en l’últim terç del seu mandat. La vicepresidència era de més fàcil elecció, perquè Xiol era l’únic que està en els últims tres anys de mandat. Amb el retard que s’ha patit en la renovació del terç de davant, tant González-Trevijano com Xiol hauran d’abandonar el Constitucional el pròxim mes de juny, si el seu recanvi sí que es produeix a temps.

Notícies relacionades

El Govern impugna el veto a les festes musulmanes a Jumella i acudirà als tribunals si el PP no l’anul·la

La Fiscalia demana imputar Leire Díez per intent de suborn a fiscals

Aquesta substitució de magistrats és l’única que no sol patir retards, perquè no correspon al Congrés ni al Senat, sinó al Govern i al Consell General del Poder Judicial. L’Executiu elegeix dos magistrats i el CGPJ a dos més i solen ser un de cada sensibilitat, de tal manera que la majoria del tribunal es constitueix en funció del color de qui ocupi La Moncloa a cada moment.

L’única raó que podria motivar un retard és que encara no s’hagués produït la renovació de l’òrgan de govern dels jutges i llavors no pogués fer nomenaments. Tot i que hi ha dubtes, la Constitució va preveure la renovació de quatre en quatre dels seus 12 magistrats, per la qual cosa l’Executiu no hauria de fer la seva en solitari.