5 conseqüències polítiques de tenir o no tenir pressupostos

Si uns o altres pressupostos fracassen, l’arribada dels fons europeus de reconstrucció podria perillar i complicaria la remuntada quan encara no es veu tota la llum al final del túnel de la Covid. La meitat dels 40.000 milions en inversions que preveu el Govern central i el 40% de l’augment de despesa que estima la Generalitat es recolzen en Europa. Després de la debacle històrica del 10,8% l’any passat, la UE acaba de retallar la previsió per a aquest any al 4,6%, fet que allunya recuperar el nivell prepandèmia almenys fins al 2023. Les estimacions dels diferents organismes i serveis d’estudis públics i privats es mouen entre els nivells del 5% i el 7% aquest any, i entre el 5,2% i més del 8% el pròxim exercici.

Els comptes són sempre el repte més important d’un govern perquè li dona almenys un any d’oxigen. En aquest cas, l’aprovació dels pressupostos serviria per reforçar l’estabilitat de dues coalicions molt acostumades a la tensió interna entre socis. D’aquesta manera, Sánchez i Aragonès podrien centrar les energies dels seus governs en discussions de gestió i a posar en marxa normes i reformes estructurals que són crucials per a Catalunya i Espanya.

El blindatge dels recursos públics serà determinant per afrontar un altre debat pendent, molt complex i que podria no tancar-se aquesta legislatura: la reforma del sistema de finançament autonòmic. Tenir pressupostos, estabilitat i fons europeus garantits per als pròxims mesos assegura una mica de temps i solvència per facilitar l’encaixament d’acontentar totes les comunitats en el repartiment del pastís. La Generalitat, de moment, s’esborra del debat.

Els equips de Sánchez i Aragonès treballen amb l’objectiu de tornar a reunir la taula de diàleg al gener, però la negociació tècnica avança amb discreció, així com l’estira-i-arronsa a la Comissió Bilateral. Amb els dos pressupostos al sarró, els dos presidents poden encarar amb més expectatives un fòrum del qual Aragonès necessita treure algun rèdit per posar contra l’espasa i la paret Junts, i amb el qual Sánchez vol convèncer que la seva aposta va valer la pena.

Tot i que el 2022 és ara mateix un any de transició electoral (només toquen comicis a Andalusia), les contínues convulsions al tauler polític poden accentuar-se si la falta de pressupostos agreuja la inestabilitat dels governs. Passar l’examen dels comptes deixaria les mans més lliures als partits per enfocar el crucial 2023, en el qual s’encadenaran eleccions municipals, autonòmiques i generals. Un horitzó que complicarà la forja d’aliances a mitjà termini.