Violència de gènere

Un infern a Castelló: «El meu pare va intentar matar la meva mare dues vegades»

Fátima Caballero va fugir de casa després de sortir el maltractador de la presó | La seva mare va patir una punyalada al ventre i va estar hospitalitzada uns sis mesos

Un infern a Castelló: «El meu pare va intentar matar la meva mare dues vegades»
2
Es llegeix en minuts

Fátima Caballero vivia a la localitat castellonenca d’Almassora amb la seva mare i els seus cinc germans i patia l’infern d’una llar marcada per la violència masclista. Aquesta castellonenca, periodista ara establerta a Madrid, ha volgut compartir la seva difícil història de vida i ha recordat la nit en què es van escapar de la seva vivenda després de sortir el seu pare de presó amb un permís penitenciari. «La meva mare ens va dir que fiquéssim quatre coses a les motxilles i que ens afanyéssim. Jo tenia uns quatre anys i la meva germana, que era la més més gran, vuit o nou», afirma la comunicadora.

«Vam fugir a peu per la carretera que uneix Almassora i Castelló. Cada vegada que passava un cotxe ens amagàvem entre els arbustos per si era ell», recorda la noia. A l’arribar a la capital de la Plana, van agafar un taxi i van anar a una pensió on van estar tres mesos. «No teníem més família que ens pogués ajudar. La meva mare es va criar en una escola de monges i no va conèixer la seva fins als 14 anys», explica la periodista.

A casa de la Fátima hi havia cops i en dues ocasions hi va haver, fins i tot, intents d’assassinat. «La va apunyalar al ventre i va ser una ferida a vida o mort. Va estar ingressada sis mesos i el primer que li van dir va ser que ens donés en adopció perquè no podria criar-nos», lamenta. 

La seva família no va tenir ni recolzament econòmic ni psicològic en un moment en què la violència de gènere era encara una xacra que es patia en silenci i sense recolzament. «Fa poc li van dir que podia demanar una pensió de 100 euros per ser víctima de maltractament i ni tan sols l’ha aconseguit. El cas és anterior a la llei de violència de gènere, per tant, li van dir que no es podia aplicar. A més, li van confirmar que havien perdut el seu expedient», critica.

La Fátima considera que les institucions et recolzen i et jutgen sempre. «El meu pare, tot i que havíem fugit d’ell, tenia dret a saber on érem per ser el progenitor. La meva mare va lluitar molt per tenir la nostra custòdia i la pàtria potestat», posa en relleu.

Relació amb els fills

Notícies relacionades

Quan el maltractador va voler recuperar el contacte amb el petit dels seus fills, un jutge li va concedir visites. «Va decidir que tenia dret a veure’ns, però sense cap responsabilitat. Quan estàvem amb ell ens deia que aconseguiria el que havia intentat en dues ocasions», relata la noia. El pare, que era addicte a l’alcohol, s’emportava el petit dels germans al bar i la mare, com indica la Fátima, «continuava tenint por perquè no se’n va mai».

Mort del pare

L’home va morir l’any passat i la seva filla assegura que no va sentir «res». Elogia el paper de la seva mare, que va treure forces de flaquesa per continuar unida als seus fills. «Ella mai ens ha parlat malament del meu pare, malgrat tot. Hem tirat endavant com hem pogut, però no ens hi hem recreat. La meva mare ha sigut una lluitadora i una treballadora incasable», destaca la Fátima, agraïda i orgullosa de la valentia de la dona que li va donar la vida.