Sánchez i Díaz van tancar el pacte de la reforma laboral abans de la cita amb Calviño

Van ser Pedro Sánchez i Yolanda Díaz qui van rubricar el pacte per a la «derogació» de la reforma laboral. Tots dos, en una cita a soles a la Moncloa. Un «esmorzar de feina» discret. A les vuit del matí. Una hora i mitja abans que comencés el Consell de Ministres. Abans, bastant temps abans de la trobada que va dirigir el president amb les dues vicepresidentes i quatre ministres. La crisi la van encarrilar, per tant, els dos líders, com passava quan Pablo Iglesias era qui liderava l’espai dels morats al Gabinet.

A la reunió a primera hora del matí, Sánchez i Díaz van arribar amb el camí asfaltat. Els seus respectius equips, encapçalats pels respectius caps de Gabinet, Óscar López i Josep Vendrell, van estar «treballant durant el cap de setmana», segons van confirmar a EL PERIÓDICO fonts pròximes a tots dos, per aproximar postures i anar tancant un text. Un comunicat de consens que servís per cosir les fissures de la coalició. No va intervenir Economia a aquestes converses. Segons afegien des de la Moncloa, la cita també va servir per greixar la maquinària del bipartit, «acoblar la manera de funcionar» de l’Executiu i «enfortir» el treball conjunt.

Va ser el president qui va convocar Díaz a la Moncloa a les vuit del matí, abans del Consell de Ministres, convocat, com tots els dimarts, a les 9.30. La relació entre tots dos, malgrat les friccions i malgrat el ressentiment que ha deixat la crisi d’aquestes dues últimes setmanes, «mai va quedar esquerdada», segons indiquen des del sector morat. I Díaz, recorden, volia que fos el president qui «liderés» una qüestió medul·lar per al Govern. La seva «lleialtat» a ell, van incidir, està fora de dubte. De qualsevol manera, la cimera entre els dos líders va servir per «desnuar» definitivament el conflicte, com ratificaven fonts coneixedores de la cita.

Els morats pretenien que es fixés el perímetre polític, que quedés negre sobre blanc que el compromís de «derogar» la reforma laboral del 2012 seguia vigent i firma, i també que es reconegués la tasca desplegada per Treball des de març, quan van començar les reunions setmanals amb empresaris i sindicats per consensuar el desmuntatge de la legislació del mercat de treball aprovada pel PP. Els dos aspectes són els que apareixen en el comunicat posterior.

«Per posar-se ja a treballar»

Però els socialistes, a canvi, van incorporar una frase clau: que «el Govern busca, a través del diàleg social, un acord amb totes les parts just i equilibrat». És a dir, que es buscarà el plàcet no només dels sindicats, sinó també de la patronal, una qüestió que els inquietava per tal com ha de ser la Comissió Europea qui ha de beneir la reforma. L’ala socialista apuntava que la presència dels seus ministres en les negociacions feia «confiança» als empresaris i ajudava que els empresaris no es despengessin.

L’«esmorzar de treball» de Sánchez i Díaz discret va durar al voltant d’una hora i mitja. Després, va començar el Consell de Ministres, que va ser breu. Abans de l’hora prevista, les dotze del matí, va arrencar la reunió ja més àmplia del president amb les dues vicepresidentes i amb els responsables d’Hisenda, María Jesús Montero; Inclusió, José Luis Escrivá, i Educació, Pilar Alegría. També s’hi va sumar la portaveu de l’Executiu, Isabel Rodríguez. A aquesta trobada les parts acudeixen, indicaven en la Moncloa, «sabent que les coses sortiran bé». «No va ser tant per tancar, sinó per posar-se ja a treballar» de manera «coordinada», van continuar. Tot va anar com la seda. Tot i que allà es va parlar de «continguts», l’acord polític ja estava fet.

La Moncloa va llançar el comunicat a les 12.52 hores. Uns quaranta minuts abans de la compareixença de Rodríguez. Però aquesta nota només feia menció a la trobada de Sánchez amb els membres del seu Govern, que es va produir «en un clima positiu i una actitud constructiva», no al·ludia a la cita prèvia amb Díaz. Les dues parts van constatar que l’Executiu està «compromès amb la derogació de la reforma laboral del 2012 en els termes que estableix l’acord de coalició i el pla de recuperació enviat a la Comissió Europea». És a dir, socialistes i morats es ratificaven en el que van firmar Sánchez i Iglesias el 2019 i en el component 23 remès a Brussel·les.

#EnDirecto | Díaz subraya ante el PP que Sánchez, Calviño, el PSOE y ella misma "tienen algo claro": "Vamos a acabar con los errores de la política laboral del PP y vamos a mejorar la vida de los trabajadores y trabajadoras en nuestro país" pic.twitter.com/hJ0yeTIWuv

— Europa Press (@europapress) 2 de noviembre de 2021

Equilibris interns

El comunicat fixava al seu torn l’abast de la reforma: abordatge de la temporalitat i la precarietat –les «principals anomalies del mercat laboral espanyol», juntament amb l’atur–, disposar de les «eines equilibrades en la negociació col·lectiva» i establir «condicions clares per a la subcontractació». No s’entra al detall tècnic, que es deixa per a la taula del diàleg social i el treball dels segons esglaons.

Després, l’Executiu remarca la seva voluntat de buscar aquest acord «amb totes les parts» (o sigui, amb patronal i sindicats) que sigui «just i equilibrat». Perquè aquesta és la «millor garantia d’obtenir una reforma duradora», tal com es va comprometre amb Brussel·les en el component 23 esmentat del pla de recuperació. L’objectiu final, i aquest és el tercer i últim punt del comunicat, és «construir un nou model de relacions laborals per al segle XXI que acompanyi el procés de modernització de l’economia gràcies als fons europeus, a través del diàleg social». Expressió que copia el vocabulari del president i de Calviño. La nota, doncs, és fruit dels equilibris interns de la coalició. De les voluntats de les dues parts, dels accents que cadascuna de les parts hi vol posar. De fet, i molt significativament, les ministres Rodríguez i Montero es van resistir a fer servir el terme fetitxe, «derogació», per no caure en un debat «nominalista» o «semàntic».

No és la primera vegada que Sánchez i Díaz aborden directament un conflicte intern. Els dos van desencallar la llei trans, que enfrontava Igualtat amb la llavors vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i també van acordar la pujada del salari mínim, que va confirmar el president en l’arrencada del curs polític. Els Pressupostos, no obstant, es van desbloquejar en una reunió coral, en la qual tots dos van participar al costat dels negociadors dels comptes i de la llei de vivenda (Félix Bolaños, María Jesús Montero i Ione Belarra).

El Gobierno dice que está en la "recta final para lograr el acuerdo" y "tienen claro el objetivo de alcanzar un nuevo modelo de relaciones laborales" pic.twitter.com/19GAqwWzOp

— Europa Press (@europapress) 2 de noviembre de 2021

Convalidació, potser al gener

Quan va esclatar la crisi de la reforma laboral, després que Unides Podem denunciés la «ingerència» de Calviño, Sánchez va prendre distància i no va parlar amb Díaz. Va delegar en els seus la resolució del conflicte, que va quedar encarrilat amb el comunicat de dimecres passat després de la gestió directa de Bolaños amb el secretari d’Estat d’Ocupació, Joaquín Pérez Rey. En aquest últim tram, les regnes les han assumit els respectius caps de Gabinet de Sánchez i Díaz, Óscar López i Josep Vendrell.

Notícies relacionades

El 12M i el botó nuclear de Sánchez

El Senat rebutja la llei d’amnistia i es prepara per vetar-la dimarts

Les dues parts van expressar la seva satisfacció per la pau interna. «Satisfacció», va dir Díaz als periodistes a la seva arribada a la tarda al Senat, perquè l’Executiu «complirà l’acord de govern» i el remès a Brussel·les. «Estigui vostè tranquil·la, perquè el president Sánchez, la senyora Calviño, el PSOE, Unides Podem i jo mateixa tenim una cosa clara: acabarem amb els errors de la política laboral del PP i millorarem la vida dels treballadors i les treballadores al nostre país», va etzibar pocs minuts més tard la vicepresidenta segona a la senadora del PP María José Heredia. Rodríguez, en la compareixença posterior al Consell de Ministres, va justificar aquest acte de conciliació entre els dos socis per la necessitat de posar en comú les opinions de tots dos de cara a la «recta final» de les negociacions amb els agents socials. Montero es va mostrar convençuda que l’Executiu aconseguirà tancar una reforma laboral amb patronal i sindicats «per l’interès general» i «malgrat la complexitat».

Queda tot just un mes per amarrar aquest consens. I ara caldrà baixar al detall, on poden ressorgir les diferències entre socialistes i morats. En qualsevol cas, la nova legislació haurà d’estar llesta i al BOE abans del 31 de desembre, tot i que el Congrés la convalidi al gener.