Renovació

¿Qui són els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional?

  • Els magistrats nomenats a proposta del PP són Enrique Arnaldo i Concepción Espejel, que s’afegeixen a la majoria conservadora

  • Els designats pel PSOE són els magistrats Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel

¿Qui són els quatre nous magistrats del Tribunal Constitucional?
3
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

La negociació del PP i el PSOE ha permès renovar el terç del Tribunal Constitucional que hauria d’haver sigut substituït el novembre del 2019. El president, Juan José González Rivas, la vicepresidenta, Encarnación Roca, i el magistrat Andrés Ollero (el quart magistrat que havia de ser reemplaçat, Fernando Valdés, ja va abandonar el tribunal) seran substituïts per Enrique Arnaldo, Concepción Espejel, Inmaculada Montalbán i Ramón Sáez Valcárcel. Els dos primers han sigut designats a proposta del partit liderat per Pablo Casado i els altres dos, pel de Pedro Sánchez. Amb aquesta designació el Constitucional segueix lluny d’arribar a la paritat perquè dels 12 membres que componen el seu ple només tres seran dones. És una més que fins ara, però continuen estant en clara minoria.

Enrique Arnaldo

El seu nom ha sigut l’únic que ha coincidit amb les quinieles fetes després de conèixer-se l’acord entre els dos grans partits, perquè és un fix dels proposats pel PP en totes les renovacions i finalment ha sigut elegit per formar part del Tribunal Constitucional. Des del 1985 és lletrat de les Corts i des del 2002 compagina aquesta tasca amb la d’advocat soci especialitzat en dret públic, constitucional i administratiu al bufet Estudios Jurídicos y Procesales, segons figura en el seu perfil de Linkedin. Llicenciat i doctor en Dret per la Universitat Complutense, va ser vocal del Consell General del Poder Judicial entre el 1985 i el 2001.

Concepción Espejel

Presidenta de la Sala Penal de l’Audiència Nacional s’ha convertit en la primera dona que el PP proposa per al Constitucional. De tarannà conservador va ser apartada pels seus companys del ple de la Sala de la resolució de qualsevol assumpte relacionat amb el cas Gürtel, juntament amb l’actual conseller de Justícia madrileny, Enrique López, al considerar que no complia l’aparença d’imparcialitat necessària per poder pronunciar-se sobre ells per la seva relació amb el partit que precisament l’ha impulsat per al Constitucional. Va formar part juntament amb Sáez Valcárcel del tribunal que va jutjar el major Josep Lluís Trapero per l’actuació dels Mossos l’1-O i va advocar per la seva condemna per sedició, però va quedar en minoria.

Ramón Sáez Valcárcel

Notícies relacionades

Aquest magistrat de la Secció Primera del Penal de l’Audiència Nacional farà el gener 36 anys que va ingressar en la carrera judicial. Mai ha deixat els jutjats llevat de per ser vocal del Consell General del Poder Judicial. Malgrat això fa anys que veu com magistrats amb molta menys experiència que ell l’avancen per arribar al Tribunal Suprem, perquè sempre és més fàcil quan la teva ideologia és conservadora. Sáez és d’esquerres i mai ho ha amagat. Entre les sentències de les quals ha sigut ponent destaquen l’absolució del major Josep Lluís Trapero per l’actuació dels Mossos en l’1-O i la que va dictar per als acusats per l’assalt al Parlament, resolució que després el Suprem va revocar i va imposar condemnes que el TC va confirmar.

Inmaculada Montalbán

Actualment magistrada en el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia, va ser vocal del Consell General del Poder Judicial que va començar mandat el 2008, tot i que des de sis anys abans formava part del seu comitè d’experts de violència domèstica. Està considerada una experta en igualtat de gènere, violència de gènere i dret antidiscriminatori, per la qual cosa va ser elegida per presidir l’Observatori contra la Violència Domèstica i de Gènere i la Comissió d’Igualtat d’Espanya. És andalusa i feminista com la magistrada María Luisa Balaguer, que s’ha caracteritzat per defensar en els seus vots particulars la perspectiva de gènere respecte a la resta del ple.