La querella contra Martínez Arrieta

"Poden dir que els he fet la conferència entre deliberació i deliberació [de la sentència del fiscal general de l’Estat]. Demà [20 de novembre] seguirem. Tenim deliberació, hem deixat el cap de setmana de reflexió". És el comentari que va fer el magistrat Juan Ramón Berdugo el 19 de novembre passat davant diverses desenes d’advocats d’ofici que assistien al seu curs a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Madrid (ICAM), una institució que va ser la primera a querellar-se contra el fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz.

La informació ha de ser complementada amb la dada que va revelar el dia anterior, el 18, el president del tribunal que va enjudiciar el fiscal general de l’Estat: Andrés Martínez Arrieta. A l’acabar també el seu curs a l’ICAM, al qual van assistir 60 advocats d’ofici, va dir: "Concloc, que he de posar la sentència del fiscal general de l’Estat".

Dies abans, el dissabte 15 de novembre, aquest cronista va rebre el whatsap d’una de les seves fonts amb el següent missatge: "El condemnaran. Això és el que arriba". Vol dir que, com va dir Berdugo a l’ICAM, el dissabte 15 de novembre s’havia reflexionat. I decidit.

La magistrada Susana Polo no va apreciar delicte del 417.1 de revelació de dades reservades, la majoria va rebutjar la ponència i el president Martínez Arrieta va resoldre que seria ell mateix qui posaria la sentència. El dimarts 18, Martínez Arrieta va revelar un secret de les deliberacions en curs, a saber que ell era el ponent quan per tanda era Susana Polo. Aquesta revelació –les deliberacions dels tribunals segons l’article 233 de la llei orgànica del Poder Judicial (LOPJ) són secretes– també dona a entendre que hi va haver un canvi del sentit de la ponència, d’absolutòria a condemnatòria, que es va produir un canvi en la persona que "posaria" la ponència. Faltaven el 18, doncs, dos dies per a la votació formal de la ponència del nou ponent, Martínez Arrieta. El 20 de novembre, Martínez Arrieta va portar a la deliberació la seva ponència en la qual es condemnava García Ortiz pel delicte del 417.1, a inhabilitació especial per dos anys –el màxim previst són tres– i excloent la modalitat "greu", que preveu pena de presó d’un a tres anys i inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic de tres a cinc anys.

Notícies relacionades

El cap de gabinet de Mazón va intervenir en l’ES-Alert: "Salo, de confinar res, sisplau"

La fiscalia atribueix un "rol inquisitiu" a Peinado amb Begoña Gómez

Martínez Arrieta, segons fonts judicials, va unir amb aquesta proposta els que estaven per condemnar el fiscal general de l’Estat. Les magistrades Polo i Ana Ferrer van anunciar vot particular. La decisió va ser anunciada, segons s’ha assenyalat, el 20, i s’espera la sentència la setmana vinent.

Quant a la querella contra Martínez Arrieta, que l’eurodiputat Jaume Asens ampliarà la setmana vinent, per revelació de dades reservades, serà rebutjada. La Sala del 61, que presideix la presidenta del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Isabel Perelló, té la competència per enjudiciar un president de Sala del Suprem. Es nomenarà un ponent i es votarà. "Tots companys. Ningú s’atrevirà a insinuar ni tan sols la possibilitat que s’admeti a tràmit", va assenyalar una font judicial. Ni tan sols paperot.