Marlaska reafirma el compromís del Govern amb les víctimes del terrorisme

El ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha apuntat a un futur de convivència en la societat basca. Ho ha fet en un homenatge a les víctimes del terrorisme celebrat aquest dimecres quan es compleixen deu anys de l’anunci d’ETA d’abandonament definitiu de la violència. El titular d’Interior ha afirmat que «una societat que tergiversa el seu passat no té futur», ni pot «planificar aquest demà de necessària convivència».

Grande-Marlaska ha situat en la categoria de «compromís d’Estat» l’«haver» de «lluitar contra la desmemòria per reparar el dolor i l’honor de totes les víctimes del terrorisme», i ha assegurat que aquesta és la política de l’actual Govern com també ho serà de tots els pròxims. «No ho dubteu», ha certificat al públic present aquest dimecres al Memorial de les Víctimes del Terrorisme a Vitòria (Àlaba), on s’ha celebrat l’acte.

El titular d’Interior ha afirmat que el final d’ETA va arribar com «una derrota sense pal·liatius, perquè no va arribar a cap dels seus objectius». Després de recordar la tasca dels diferents cossos policials contra ETA, ha afirmat que la banda «va sucumbir per la fortalesa de la societat espanyola, decidida a viure en pau i llibertat».

«Ràbia i alliberament»

Flanquejat per les víctimes d’ETA Dori Monasterio i Alberto Muñagorri, el ministre ha relatat que el 20 d’octubre del 2011, al sentir el comunicat de l’organització terrorista, va sentir «una barreja de ràbia i alliberament». Mig segle d’ETA, ha dit, va deixar «un dolor que és molt difícil de narrar», provocat no només pels atemptats, també per «l’opressió silent i asfixiant dels seus recolzaments polítics i socials». Per a qui va ser jutge a Euskadi i a l’Audiència Nacional, el nom d’ETA «només significa violència irracional».

Grande-Marlaska ha afirmat que el temps no ha parat l’actuació policial. Aquests deu anys després del comunicat d’ETA, les Forces de Seguretat han fet 241 detencions, localitzat 35 zulos, intervingut 362 armes, 900 quilos d’explosius, 3.100 detonadors i 6.000 cartutxos, mantenint com a repte «aquells crims que encara no ha sigut possible aclarir».

Les víctimes d’ETA són «símbols de la defensa de l’Estat democràtic davant l’amenaça terrorista», ha dit. «Reconeixem el vostre sacrifici; sou la referència ètica del sistema democràtic. Mila esker (mil gràcies)», ha proclamat al finalitzar la seva intervenció, i després de comprometre’s a «aconseguir la deslegitimació social del terrorisme passat, present i futur».

Eren nens quan ETA els va colpejar

Eren nens quan ETA els va colpejarAl matí, a TVE, el ministre ha considerat que l’esquerra abertzale ha de continuar «fent passos» amb «fets concrets». Entre els quals, «condemnar els ‘ongi etorri’«les celebracions de benvinguda a presos d’ETA quan surten de la presó. Grande-Marlaska ha anunciat que el seu departament treballa en un «marc legal» contra aquests homenatges.

El Memorial de Vitòria ha convocat dues víctimes basques per parlar en aquest aniversari. La Dori, filla del taxista Fermín Monasterio Pérez, que el 9 d’abril del 1969 va convertir ETA en el seu primer assassinat civil, s’ha emocionat al recordar que tenia 10 anys el dia del crim, i que aquell dia era el primer que sentia parlar de la banda. Es va iniciar llavors una etapa de «silenci i por molt presents al si de la meva família», ha explicat.

Dori Monasterio ha aprofitat la presència del ministre per reivindicar: «Demano que continuem treballant per preservar la memòria. No podem legitimar amb l’oblit tot el sofriment viscut durant dècades».

Notícies relacionades

Una carta redactada pel president

Sánchez irromp en la campanya electoral

Alberto Muñagorri, segon a intervenir, és un exemple de superació. Mig quilo de goma 2 en una motxilla d’ETA li va arrancar una cama, la meitat de la vista i la meitat del sentit de l’oïda el 26 de juny del 1982. Tenia 10 anys; estava jugant al carrer. Avui és un esportista a qui la seva discapacitat no li ha impedit córrer la Bilbao - Sant Sebastià.

«La bomba em va esclatar a mi, però l’ona expansiva va afectar tota la meva família, en forma de dolor, sofriment i tristesa», ha explicat. El va recollir un germà, que no el reconeixia estirat a terra. La seva mare va dir aquell dia a la premsa: «Sisplau, que el meu fill sigui l’últim». «Però això no va passar», ha recordat Muñagorri en un moment emocionant de l’acte: . Al ministre li ha dit: «Hem de deslegitimar la violència i fer veure que tot l’ocorregut va ser injust».