L’Audiència Nacional s’oposa a indultar Pablo Hasél per ser reincident i per la seva «conducta antisocial»

  • El raper s’ha negat a participar en el programa de rehabilitació que li ha proposat la presó de Ponent

  • Va ser condemnat a nou mesos per enaltiment del terrorisme i injúries a la monarquia i les forces de seguretat

L’Audiència Nacional s’oposa a indultar Pablo Hasél per ser reincident i per la seva «conducta antisocial»

Paul White (AP)

4
Es llegeix en minuts
Europa Press

La Secció Primera de la Sala Penal de l’Audiència Nacional ha emès un informe en què es posiciona en contra que es concedeixi l’indult al raper Pablo Hasél, al·legant que és reincident en el delicte d’apologia del terrorisme i que no s’aprecien les raons d’equitat, justícia i utilitat pública que, malgrat això, podrien justificar la mesura de gràcia, a causa de la seva «conducta antisocial».

En una interlocutòria de tres pàgines, a la qual ha tingut accés Europa Press, els magistrats s’oposen a indultar Hasél, en primer lloc, perquè és reincident. Així, expliquen que la llei exclou de l’aplicació de la mesura de gràcia els reincidents en el mateix o en un altre delicte pel qual hagin sigut condemnats en ferm i que, en el cas de Hasél, ha rebut tres condemnes més: una el 2014 a dos anys de presó per apologia del terrorisme; una altra el 2016 per violació de domicili de local; i l’última el 2017 per resistència a l’autoritat. «Reincident, ja que, en la comissió de delicte d’apologia del terrorisme, es presenta un dels casos en què la llei de l’indult exclou l’aplicació d’aquesta mesura de gràcia, tret que es presentessin raons suficients de justícia, equitat o conveniència publica», exposen els magistrats.

No obstant, tot seguit aclareixen que «aquestes raons excepcionals no resulten de l’expedient d’indult incoat» i apunten en aquest sentit a «l’actitud antisocial que revelen les diverses condemnes imposades» a Hasél, així com a «la seva pròpia manera d’afrontar el tractament penitenciari», ja que –segons l’informe de la presó de Ponent (Lleida) on compleix condemna– s’ha negat a sotmetre’s al programa individualitzat que se li ha proposat.

L’Audiència Nacional va donar a Hasél l’oportunitat de pronunciar-se de cara a l’emissió d’aquest informe i el raper va manifestar que no s’oposava a l’indult, però que no tenia cap aportació per fer, segons les fonts jurídiques consultades.

En mans del Govern

El tribunal sentenciador ha seguit així la mateixa línia que la Fiscalia de l’Audiència Nacional, que el mes de setembre va emetre el seu propi informe desaconsellant l’indult a Hasél a l’estar condemnat per «múltiples fets delictius», sent en algun reincident, com passa amb el d’apologia del terrorisme. Igualment, el Ministeri Públic va cridar l’atenció sobre l’informe del Centre Penitenciari de Ponent (Lleida) en què es valora la conducta de Hasél i s’indica que ha manifestat la seva disconformitat a participar en els programes individualitzats que s’hi desenvolupen.

Una vegada emesos els informes de l’Audiència Nacional, el Ministeri Públic i el centre penitenciari es remetran junts al Ministeri de Justícia, que serà l’encarregat de portar l’assumpte al Consell de Ministres. El Govern central té l’última paraula en la concessió dels indults, ja que els informes són preceptius però no vinculants.

Missatges a Twitter

L’Audiència Nacional va ordenar l’ingrés a la presó de Hásel per complir una condemna de nou mesos per un delicte d’enaltiment del terrorisme, i injúries i calúmnies a la monarquia i a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, per difondre missatges atemptatoris a les xarxes socials. Va entrar a la presó el 16 de febrer.

El raper va ser condemnat a nou mesos i un dia de presó per la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional el setembre del 2018, així com al pagament d’una multa d’aproximadament 30.000 euros. Aquest tribunal va reduir, no obstant, la pena inicial de març del 2018 que li va imposar la Sala Penal, i que ascendia a dos anys i un dia de presó.

Segons el Tribunal Suprem, que va confirmar la sentència de l’Audiència Nacional, l’artista va difondre al seu perfil de Twitter més de 60 missatges entre els anys 2014 i 2016 en què va enaltir la figura de membres d’ETA, com és el cas de l’ex cap militar de la banda terrorista, el difunt Joseba Arregi, de qui va dir que va morir torturat per la policia, i dels GRAPO, com Isabel Aparicio, detinguda l’octubre de 1979 i «exterminada per comunista», segons les seves publicacions.

Notícies relacionades

També va incloure tuits al seu compte que incorporaven vídeos que incitaven a la violència, amb comentaris que es consideren enaltidors del terrorisme i vexatoris per a la Corona i altres institucions de l’Estat, com les forces i cossos de seguretat. A això hi sumaven que en fins a 1.915 tuits apareixien les paraules GRAPO, rei, Borbó, monarquia, ETA, terrorisme, bomba, Policia i Guàrdia Civil.

Davant l’al·legat que aquests missatges s’emparaven amb la llibertat d’expressió i d’opinió, el Suprem va assenyalar que aquest dret «compta amb algunes barreres» i està condicionat «per altres drets i exigències constitucionals», com el del respecte a l’altre, i per «la prohibició de conductes de lloança d’activitats terroristes que alimenti un clima favorable a la seva reproducció o es constitueixi en germen, remot però real, de noves accions d’aquesta naturalesa».