La Generalitat recorrerà el veto del Tribunal de Comptes als avals del procés

El Govern ha decidit interposar recurs contra la decisió del Tribunal de Comptes de rebutjar els avals de la Generalitat (a través de l’Institut Català de Finances) per recolzar els dirigents a qui el tribunal exigeix 5,4 milions d’euros en relació amb la seva acció exterior. D’aquesta manera, continua la batalla jurídica entre la Generalitat –que defensa el decret pel qual l’Institut Català de Finances (ICF) pot avalar els processats– i l’òrgan institucional estatal, pendent de renovació.

Fonts del Govern català han confirmat que s’estan estudiant els arguments jurídics amb què es presentarà el recurs. En concret, la llei de funcionament del Tribunal de Comptes preveu la possibilitat que es presenti recurs contra les seves decisions davant la sala de justícia de l’organisme durant els cinc dies posteriors a la notificació de la resolució «sense que això impliqui la suspensió de les actuacions». És a dir, que l’embargament dels béns prosseguiria fins que es resolgui el recurs que el Govern està elaborant.

La decisió del Govern va comptar amb el suport unànime dels membres del Consell de Garanties Estatutàries i tant l’Advocacia de l’Estat com el Govern central van eludir presentar batalla jurídica. El PSC va avalar l’operació i, juntament amb els comuns, no s’hi ha oposat al Parlament a l’hora d’aprovar el decret. Tot i que han afirmat que respecten la decisió del Tribunal de Comptes, els socialistes catalans han defensat en les últimes hores la legalitat del decret.

ERC acudeix a «totes les instàncies possibles»

Per la seva banda, Esquerra Republicana ha mostrat la seva indignació i ha anunciat que les defenses dels afectats recorreran a «totes les instàncies possibles» i activaran «tots els instruments legals a l’abast» per denunciar el que qualifiquen d’«injustícia». D’entrada, per evitar els embargaments, ERC ha avançat part de l’import que exigeix el tribunal, concretament les despeses imputables a les persones que van tenir responsabilitats de Govern entre el 2016 i el 2017. Els republicans parlen d’«escàndol» per part d’un òrgan «que persegueix el moviment independentista amb una cacera econòmica sense precedents». Una forma, assenyala, d’«extorsió econòmica».

El Síndic truca a la porta d’Europa

Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha elevat el cas al Consell d’Europa, al considerar que es tracta d’una «greu lesió de drets» i una «indefensió» per als processats. Ribó denuncia que la decisió de l’òrgan estatal no respecta una norma amb rang de llei a Catalunya, i que va ser avalada pel Consell de Garanties Estatutàries. Ribó també ha traslladat la seva denúncia al Defensor del Poble.

Notícies relacionades

El Tribunal de Comptes rebutja els avals del Govern per afrontar la fiança de 5,4 milions

Sánchez reclama al rei Joan Carles que doni «explicacions» sobre els seus escàndols

L’origen del conflicte

El cas es va originar quan la delegada instructora del Tribunal de Comptes, Esperanza García, va imposar el pagament de 5,4 milions d’euros en concepte de liquidació provisional per la responsabilitat comptable en què van poder incórrer els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, així com l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras, juntament amb altres alts càrrecs per despeses vinculades a la internacionalització del procés i l’1-O. Mas, com altres encausats, va presentar aquest dijous la seva vivenda familiar com aval després de retirar-la de la fiança de responsabilitat civil del 9-N del 2014, pel qual ja va ser condemnat.