Profund desacord

Els 5 ‘nos’ d’ERC a la llei de memòria democràtica

  • ERC manté la seva esmena a la totalitat amb text alternatiu davant una proposta del Govern central que creu merament simbòlica

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Si no passa res d’extraordinari, és a dir, si se segueix amb la mateixa dinàmica establerta entre el Govern central i ERC des de la primera setmana de setembre, quan es van mantenir els últims contactes formals sobre la nova llei de memòria democràtica, el text de l’Executiu del PSOE i Unides Podem serà aprovat aquest dijous al Congrés i passarà a la fase de comissió. Els republicans, amb la seva esmena a la totalitat i la presentació de text alternatiu, no donaran el seu braç a tòrcer i no recolzaran la iniciativa del bipartit per considerar-la «irrisòria». Des de fa un mes, qualsevol contacte que es manté sobre l’assumpte s’inclou en el paquet de negociacions obertes entre socialistes i republicans. Sense més ni més.

Tot això a 48 hores del 81è aniversari de l’afusellament del president Lluís Companys, el 15 d’octubre de 1940. No deixa de tenir la seva coherència que en una llei com aquesta, sobre la memòria històrica, la memòria més recent tingui la seva importància. El 15 d’octubre del 2004, en el mateix Fossar de la Pedrera de Montjuïc on es va afusellar a Companys, la llavors vicepresidenta del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, presidenta en funcions aquell dia, al costat de Pasqual Maragall, es va comprometre a incorporar l’anul·lació de la sentència al president en la llei de memòria que el PSOE realitzés.

No va passar. Al seu lloc, la llei del 2007, que va comptar amb els vots del PNB, CiU i ICV-EUiA contemplava el que ERC considera indemnitzacions malintencionades, per tal com barrejava conceptes com ara les víctimes de l’Estat franquista amb les del terrorisme. Esquerra hi va votar en contra. Joan Tardà, avui semiretirat de la política, té ben fresques les facècies i atacs que va patir des dels grups del progressisme i del nacionalisme català per oposar-se a la llei. Contra el promès pel PSOE, que asseverava que aquella norma tancava les ferides, el meló de la memòria històrica va continuar obert, entre altres raons gràcies a la feina de les entitats memorialistes. I ERC s’hi torna a oposar.

Aquestes són les cinc objeccions principals que posa Esquerra a la llei de memòria democràtica.

La llei d’amnistia de 1977

Qualsevol intent per portar qualsevol alt càrrec franquista davant la justícia topa, inexorablement, amb la llei de 1977. Una llei de punt final que ha provocat que siguin diverses les víctimes que hagin hagut de recórrer a instàncies judicials d’altres països, emparats per la comissió de crims de lesa humanitat. De fet, no fa ni un mes que el Tribunal Constitucional va al·legar aquest mur, que es pot entendre, en el fons, com la primera pedra de la transició, per tancar la porta als crims del franquisme, en ocasió de la demanda presentada per l’exsecretari general del PCE Gerardo Iglesias sobre les tortures a què va ser sotmès durant anys.

Les reclamacions patrimonials

El text del PSOE, al qual Unides Podem dona suport, no sense certa sorpresa d’ERC, tanca la porta explícitament a les reclamacions patrimonials que es derivin de ser víctima. Pur simbolisme. «Els donen un diploma», apunta un republicà indignat.

No resol la il·legalitat i nul·litat del franquisme

El franquisme va néixer i va prendre l’Estat d’un aixecament militar il·legal contra una democràcia constitucional. Tot el que en va derivar és, per tant, il·legítim i il·legal, i ha de ser anul·lat. Un exemple podria ser el cas de Salvador Puig Antich. Detingut i jutjat per un delicte de sang, va ser ajusticiat després de ser condemnat per un tribunal militar franquista, de resultes de la seva militància política. Amb aquesta llei del PSOE i Unides Podem, sosté ERC, es deixa Puig Antich com un delinqüent comú més. Els republicans sí que accepten que la proposta de llei entri al terreny de la «il·legitimitat». Però, «com en tot, no hi abunda, només hi passa el raspall».

Notícies relacionades

El ventall de víctimes

Els republicans troben a faltar més reconeixement i dignificació envers aquells que van lluitar i van ser víctimes per defensar la democràcia, és a dir, la República. Esquerra addueix que se sobrevola al sancionar l’existència de «víctimes de la dictadura, la guerra i el cop d’estat», però no anul·la les sentències dictades. «És insuficient», repliquen. A més, el període de reconeixement de l’existència de víctimes de la dictadura finalitza amb la promulgació de la Constitució de 1978. Segons ERC, aquesta repressió va continuar fins a finals del 1982, quan les velles estructures franquistes van ser depurades. Per exemple, la militar.

El genocidi cultural català i basc

La iniciativa del bipartit de la Moncloa «voreja», segons l’opinió d’ERC, el reconeixement explícit de l’intent de genocidi lingüístic i cultural que van patir «les nacions» de l’Estat, en particular, Catalunya i Euskadi. Així mateix, ni es reconeix ni es preveu explícitament la devolució de tots els honors, béns i documents institucionals relacionats amb les competències exercides entre 1933 i 1940, i que van ser confiscades per les tropes franquistes en la seva entrada a Catalunya.