Llei de Memòria Democràtica

El Govern central ajusta el concepte ‘víctima del franquisme’ i els motius per il·legalitzar la Fundació Franco

  • El text final amplia la consideració de víctimes als represaliats per la lluita sindical, entre altres casos

  • L’Executiu assenyala que l’amnistia de 1977 no implica oblit i defensa que cal «garantir el dret a la veritat»

barcelona/imagenesnoreste Fotos 1-110350302.jpg

barcelona/imagenesnoreste Fotos 1-110350302.jpg / JOSE LUIS ROCA

4
Es llegeix en minuts
Juan José Fernández
Miguel Ángel Rodríguez

El Govern central aprovarà aquest dimarts l’avantprojecte de Llei de Memòria Democràtica perquè la norma arrenqui la seva tramitació parlamentària. El text, al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO, inclou diversos canvis respecte a l’esborrany anterior. En concret, ajusta el concepte de ‘víctima del franquisme’ incloent-hi aquells que van ser represaliats per la seva «lluita sindicalista» o per formar part de la Unió Militar Democràtica. La redacció també matisa els motius per il·legalitzar la Fundació Franco, detallant que es tancaran les fundacions que facin apologia del franquisme «amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes».

La norma, en la qual l’Executiu fa diversos mesos que hi treballa sobre la base del primer text que també va avançar El PERIÓDICO, amplia la consideració de víctimes no només als afusellats, els torturats o els enviats a camps de concentració; també a «les persones que van patir privacions de llibertat o detencions arbitràries, tortures o maltractaments com a conseqüència de la Guerra, la lluita sindical i activitats d’oposició a la Dictadura» i als que van militar en la Unió Militar Democràtica. A aquestes noves concepcions s’hi afegeix també la d’aquelles persones que «hagin patit danys o represàlies a l’intervenir per prestar assistència a víctimes en perill o per impedir-ne la victimització».

Les víctimes que reconeix la nova llei podran demanar declaracions de reparació, però sense que la seva reclamació «pugui produir efectes per al reconeixement de responsabilitat patrimonial de l’Estat, de qualsevol administració pública o de particulars, ni donar lloc a efecte, reparació o indemnització d’índole econòmica o professional». El nou text perfecciona la disposició ja prevista per a la creació d’un cens de víctimes, establint l’obligació d’aclarir en la mesura possible el quan, l’on i «la font de la qual procedeix la informació».

A petició del Suprem

El text que portarà l’acabat de nomenar ministre de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños, al Consell de Ministres també concreta els motius per il·legalitzar la Fundació Francisco Franco. L’esborrany establia l’extinció d’aquelles fundacions que, en contra de l’interès general, realitzessin «apologia del franquisme o la incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra les víctimes». No obstant, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va emetre un informe crític a principis del juny passat en què assenyalava que defensar la dictadura franquista «està emparat per la llibertat d’expressió».

La redacció final, a proposta del CGPJ, inclou que seran il·legals aquelles fundacions o associacions que facin «apologia del franquisme que enalteixi el cop d’Estat i la dictadura o enalteixin els seus dirigents, amb menyspreu i humiliació de la dignitat de les víctimes del cop d’Estat, de la guerra o del franquisme, o incitació directa o indirecta a l’odi o violència contra elles per la seva condició».

Petició de nacionalització

Entre els canvis realitzats, el Govern ha ampliat les circumstàncies en les quals persones nascudes fora d’Espanya però descendents d’exiliats, puguin sol·licitar la nacionalitat espanyola. En aquest cas, ha inclòs els fills i filles de les dones que van perdre la seva nacionalitat al casar-se amb estrangers abans que entrés en vigor la Constitució de 1978. La nova norma, a més, recull canvis de menor envergadura. Entre aquestes modificacions, es desgranen les competències del Centre Documental de la Memòria Història i s’elimina l’article que feia referències a «un programa de visites escolars» al Panteó d’Homes Il·lustres, reanomenat en la llei com a Panteó d’Espanya.

Hi ha, a més, a l’exposició de motius del text definitiu que arriba al Consell de Ministres un important paràgraf matisador dels efectes de la Llei d’Amnistia de 1977 amb el qual es consolidava l’inici de la Transició. Per al Govern, ‘amnistia’ no implica ‘oblit’. La nova Llei de Memòria considera després de citar l’amnistia que «sense perjudici de la voluntat de reconciliació i de construcció d’una societat democràtica avançada que va presidir aquest procés polític [...], s’ha de garantir el dret a la veritat de les víctimes de greus violacions dels drets humans o del dret internacional humanitari, així com les oportunes formes de reconeixement i reparació».

Notícies relacionades

Tribunals, medalles i el Valle de los Caídos

Es manté la mateixa redacció relativa a la possible revocació de distincions, nomenaments, títols i honors institucionals, així com de condecoracions i recompenses o supressió de títols nobiliaris «que hagin sigut concedits o suposin l’exaltació» de la contesa civil o l’era franquista. Un exemple clar seria el cas de ‘Billy el Niño’, el policia recentment mort després d’emmalaltir de Covid. També continua sense canvis l’article referent a atorgar «caràcter radicalment nul» a totes les condemnes i sancions produïdes «per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa» durant la Guerra Civil o la dictadura, cosa que inclou el president de la Generalitat Lluís Companys. En l’articulat es mantenen les sancions, que van des dels 200 euros fins als 150.000 depenent de la seva gravetat i la «resignificació» del Valle de los Caídos i la dissolució de la Fundació de la Santa Cruz del Valle de los Caídos.