Sánchez ultima una executiva més curta i de més pes amb Lastra i Cerdán com a únics noms segurs

Amb la crisi de govern de juliol, molts al PSOE –i fora d’ell– van sortir escaldats. Tots saben que les travesses no valen amb Pedro Sánchez. El líder porta els seus temps, els seus silencis, les seves paraules. Consulta els seus íntims, els escolta, però decideix ell. I ara, a les portes del 40è Congrés Federal que arrenca el pròxim divendres 15 d’octubre a València, «només ell té tota la nova executiva al cap», afirmen al seu entorn. Igual que va passar amb l’Executiu.

A hores d’ara, de certeses n’hi ha poques. Gairebé les premisses, els materials amb què fonamentarà la nova cúpula. Encara molt difusos. Està component una direcció profundament renovada, molt més curta –la sortint té 47 membres, dos menys dels 49 inicials, per les sortides de José Félix Tezanos i Beatriz Corredor– i de més càrrega política. Només té dos noms segurs. Dues persones de la màxima confiança del president que continuaran als seus llocs: Adriana Lastra com a vicesecretària general i Santos Cerdán com a secretari d’Organització. A la primera la va confirmar Sánchez en una entrevista. No és poca cosa, perquè tots dos són les figures clau i els que tindran més poder. El cercle d’absoluta confiança de Sánchez dins el partit. A part d’ells dos, res és segur. «Res», insisteixen tots els consultats.

Aquesta sensació d’incertesa i expectació recorria l’última reunió de l’executiva federal, divendres passat a Ferraz, a la qual van acudir 39 membres. El president va visitar a les 8 del matí les instal·lacions de Netflix amb el seu co-CEO, Ted Sarandos, i després es va drigir cap a Ferraz. Només van prendre la paraula la presidenta del partit, l’exministra Cristina Narbona, i ell mateix. Ningú més.

Sánchez va repassar, «emocionat», segons descrivien alguns dels assistents –i no és l’estat natural d’un dirigent habitualment fred–, el camí recorregut fins al present. Com en aquesta mateixa sala on es trobava la direcció, la Ramón Rubial de Ferraz, el PSOE va viure aquell traumàtic i etern comitè federal de l’1 d’octubre de 2016, fa cinc anys, que va acabar amb la seva caiguda. «Encara són allà els esperits», fa broma una integrant de la direcció. Sánchez va evocar la travessia al desert, com alguns parlaven llavors de la pasokització del PSOE, tocat per Podem i després per Ciutadans, i en canvi avui és el primer partit d’Espanya i referent de la socialdemocràcia europea (una cosa que va recordar també aquest diumenge al seu míting a Ponferrada, Lleó).

«Va estar molt carinyós i agraït», resumien a Ferraz. El president va ser interromput en diverses ocasions amb aplaudiments i també al rematar el seu discurs, després del qual va tornar a la Moncloa per entrevistar-se amb el cap de l’OTAN, Jens Stoltenberg. La de la cúpula va ser, doncs, una reunió «amb molta càrrega emotiva», va sostenir Narbona posteriorment en roda de premsa. «Ens hem trobat després de quatre anys de treball i ha sigut una ocasió per agrair-nos els uns als altres», va assenyalar les exministra. La seva continuïtat és dubtosa.

«Posar les piles» al partit

Ella, sens dubte, no va voler contestar sobre el seu futur, al·legant que això és una decisió exclusiva de Sánchez com a líder del partit. «Per la meva part, he de dir que em sento molt honrada d’haver exercit aquesta responsabilitat durant aquests quatre anys. Seré allà on el secretari general consideri que puc continuar contribuint a l’impuls del nostre projecte», va acabar en una resposta que es podia entendre com un comiat. Un nom que sona per rellevar-la, des de fa mesos, és el de l’exvicepresidenta Carmen Calvo.

Sánchez no va donar pistes sobre qui continuaria i qui no al seu costat després del 40è Congrés. Però és previsible que emprengui una remodelació profunda, com va passar al juliol amb el seu Gabinet. «És el que diu la lògica. Allò va ser l’important, però aquest pas també forma part d’aquesta seqüència», apunten des de la seu federal. Es pretén dotar de més pes a una direcció que té com a principal objectiu encarar el següent cicle electoral. El de 2023, que tindrà com a avançament segur les autonòmiques andaluses i potser les castellanolleoneses. El repte, com va afirmar Narbona, és «posar les piles» al conjunt de l’organització en tots els territoris.

📍En Ferraz: última reunión de la Comisión Ejecutiva Federal antes del 40 Congreso, encabezada por nuestro secretario general y presidente del Gobierno, @sanchezcastejon 🌹 pic.twitter.com/fbchUehvcw

— PSOE (@PSOE) 8 de octubre de 2021

Des que el líder va aterrar a la Moncloa, el partit havia entrat en una certa atonia. Faltava múscul. El secretari d’Organització, una peça clau en l’engranatge socialista, havia saltat al Govern. Era José Luis Ábalos. Ell va fer descansar el dia a dia de l’aparell en el navarrès Santos Cerdán. Tots dos, igual que Lastra, s’havien mantingut fidels a Sánchez des de la seva defenestració el 2016. Bona part de l’equip va saltar a diferents llocs del nou Executiu. Després de les segones eleccions i la formació de l’aliança amb Unides Podem, el líder va integrar alguns dels seus ministres a la cúpula per apuntalar-la.

Però l’impuls es va quedar curt. «Sánchez no té gossos de presa que el defensin, no té escut. No té Carmen, ni José Luis [Ábalos]. Hi ha Félix Bolaños, que és eficaç i està en tot, però no té el seu perfil», argüeixen a la seu federal. El camí obvi per enfortir l’executiva seria posar-hi diversos ministres, de manera que Bolaños tindria totes les paperetes per entrar-hi.

¿Hi haurà nou portaveu?

No obstant, a Ferraz adverteixen que pot operar una altra lògica: la del repartiment de papers, la no duplicació de funcions. Recorden el que va passar amb Lastra: va perdre la representació al Congrés per centrar-se en les seves tasques de partit com a número dos. Va ser succeïda a la Cambra baixa pel canari Héctor Gómez, mentre que al Senat ascendia Eva Granados, vice primera secretària del PSC, que continuaran en la direcció perquè van ser nomenats fa poc, tot i que quedaran com a membres nats. En definitiva, que els ministres podrien, segons aquesta segona lectura, centrar-se en la seva tasca al Gabinet i, a tot estirar, complementar-la amb una vocalia, sense responsabilitat d’àrea, en l’equip entrant.

Si Sánchez aplica la mateixa recepta que a l’Executiu, refrescarà la cúpula amb nous perfils aferrats al terreny. Va ser el fil comú de les ministres Isabel Rodríguez, Diana Morant, Pilar Alegría i Raquel Sánchez. El que està clar és que no atendrà a quotes territorials. Tampoc té favors per tornar ni ha de «retribuir» els qui el van recolzar en les duríssimes primàries de 2017 amb un lloc en l’executiva.

Aquell context explica que la cúpula s’estirarà fins als 49 membres i que només integrarà Patxi López, a més del president extremeny, Guillermo Fernández Vara, amb lloc nat en la direcció com a coordinador del consell polític federal (antic consell territorial). Ara sí que s’espera una executiva més reduïda, compacta i operativa. Es desconeix si hi haurà un nou portaveu, lloc que va ocupar el 2017 l’alcalde de Valladolid, Óscar Puente. Només nominalment, perquè va exercir el càrrec molt pocs mesos. Ara ja és segur que no repetirà perquè serà el pròxim secretari provincial del partit.

Toca elegir:

O se está con el avanzar o se está con el bloqueo.

Nosotros optamos por AVANZAR 👍🏽

No vamos a perder ni un minuto en la parálisis ni en la confrontación.

🌹 @sanchezcastejon #Avanzamos_ pic.twitter.com/0QMnQsImQ0

— PSOE (@PSOE) 10 de octubre de 2021

Notícies relacionades

El desplegament real de la llei de vivenda no estarà a punt fins després de les generals del 2023

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Però també s’espera un nou gest de tancament de les ferides internes. Ja ho va practicar el president al juliol al fitxar dirigents que havien recolzat Susana Díaz i Patxi López i al col·locar al seu costat com a director de Gabinet Óscar López, pura sang del PSOE i secretari d’Organització d’Alfredo Pérez Rubalcaba. Els canvis es van traduir en una millor coordinació partit-Govern en comparació amb l’etapa de progressiu refredament quan era Iván Redondo que pilotava la sala de màquines de la Moncloa.

El 40è Congrés servirà per mostrar la unitat total del partit. La que no va ser possible el 2017 i la que Sánchez vol convertir en un actiu bàsic per afrontar un cicle electoral més complex amb un PP ja molt a prop. El partit vol, a més, gravar en la ciutadania una disjuntiva: triar entre la regressió, el «bloqueig», la «paràlisi» o la «confrontació» que suposen les dretes i el salt endavant que promou Executiu. D’aquí el lema elegit i que aquest diumenge va estrenar Sánchez en un míting a Ponferrada: ‘Avancem_’.