Venç el termini legal de tres mesos

El Govern central renuncia a impugnar els avals de la Generalitat per a les fiances del Tribunal de Comptes

  • L’Executiu català veu ratificada la legalitat del fons a l’espera de trobar una entitat financera que l’activi

  • A la Moncloa afirmen que «ningú hi veu motius ni al·lega incompliment de la llei», ni el Consell de Garanties ni l’Advocacia de l’Estat

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Satisfacció a la Generalitat davant la constatació que el Govern central no presentarà batalla jurídica contra el decret pel qual l’Institut Català de Finances (ICF) avala les fiances dels dirigents independentistes encausats pel Tribunal de Comptes per la suposada acció exterior del Govern vinculada al procés. A l’haver vençut el termini legal de tres mesos per recórrer el fons davant el Tribunal Constitucional, fonts de l’Executiu català consideren que es dona via lliure i ferma als avals, que van comptar amb el vistiplau del Consell de Garanties Estatutàries, malgrat que al si de l’ICF va generar cert enrenou. Fonts de la Moncloa confirmen que no hi haurà impugnació i al·leguen, precisament, que ni el Consell de Garanties ni l’Advocacia de l’Estat van qüestionar la legalitat de la mesura.

La Generalitat va aprovar el 6 de juliol el decret que modificava el funcionament de l’ICF, que es va publicar un dia més tard. Un text que va ser convalidat al juliol amb l’abstenció del PSC i els comuns al Parlament i que va rebre l’aval per unanimitat del Consell de Garanties. Es tracta, en concret, d’un Fons Complementari de Riscos dotat amb 10 milions d’euros per cobrir les fiances de 34 ex alts càrrecs als quals el Tribunal de Comptes exigeix fiances milionàries per promocionar el procés a l’exterior.

L’Advocacia es va inhibir

Aquesta bona notícia per al Govern podia intuir-se després que l’Advocacia de l’Estat evités implicar-se en el contenciós quan l’hi va reclamar el Tribunal de Comptes. D’aquesta manera, només queden vius un recurs de Vox i una denúncia de Ciutadans, que, tot i que el Constitucional les admetés a tràmit, no paralitzarien l’aplicació del decret.

«Si els òrgans tècnics no hi veuen res, no té sentit recórrer. Ningú hi veu motius ni al·lega incompliment de la llei. Ni el Consell de Garanties ni l’Advocacia de l’Estat», justifiquen per la seva banda des de la Moncloa. Més enllà de les raons tècniques, es tracta d’un gest amb lectura clarament política, de distensió del Govern espanyol cap a la Generalitat en un moment en què continua en marxa la taula de diàleg.

El fons de l’ICF pretén fer front als riscos no coberts per les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil, patrimonial i comptable subscrites per la Generalitat per cobrir el personal de l’Administració. Ara bé, quan hi hagi una resolució judicial ferma i s’hagin esgotat les vies d’impugnació, hauran de tornar les quantitats cedides i els interessos.

Una reclamació de 5,4 milions

Notícies relacionades

La majoria dels 34 ex alts càrrecs que el Tribunal de Comptes reclama, en total, 5,4 milions d’euros en fiances es van acollir al fons del Govern per evitar avalar amb el seu patrimoni. L’Executiu català va haver de fer marxa enrere en la seva pretensió inicial que fos una entitat bancària la que avalés directament els encausats i va assumir el risc legal de cobrir les quantitats requerides a través de l’ICF. A partir d’ara, l’interrogant és quina entitat financera o asseguradora catalana o estrangera assumirà la responsabilitat d’activar els avals.

Aquesta polèmica va generar tensions internes entre els dos socis del Govern, amb acusacions creuades i canvis de criteri del titular d’Economia, Jaume Giró. A més, la decisió de situar l’ICF com a avalador es va saldar amb dimissions a la institució. Tres membres independents de la junta de govern –Francesc CasasMercedes Domingo i Virginia Verger– van abandonar els seus càrrecs dos dies abans que la cúpula sotmetés a votació la firma dels avals.