També sobre la transparència de la Corona

El congrés del PSOE debatrà sobre el rei emèrit i el model d’Estat

  • A les esmenes tradicionals que demanen avançar cap a un Estat republicà, s’afegeixen les que volen limitar o suprimir la inviolabilitat del Rei

  • En el conclave es discutirà sobre l’harmonització fiscal, la plurinacionalitat o la reforma laboral. Ferraz introduirà una esmena pel cas Carmona

El congrés del PSOE debatrà sobre el rei emèrit i el model d’Estat

PSOE / EVA ERCOLANESE

10
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

La regla es torna a complir. Les bases del PSOE estan bastant més a l’esquerra que la direcció. Ho demostra una simple lectura a les milers d’esmenes a la ponència marc del 40è Congrés Federal que els territoris han portat a Ferraz i que es discutiran –les que no siguin assumides per la direcció– d’aquí a una setmana, en el conclave que acollirà València. Són 10.485 les modificacions plantejades en el document polític i 280 a la proposta de nous estatuts. I deixen sentir el desig de la militància que la cúpula de Pedro Sánchez vagi més enllà en qüestions sempre sensibles com la fiscalitat, la laïcitat o la reforma laboral. Però també transparenten que matèries objecte de deliberació viva en l’opinió pública com el rei emèrit o la llei trans es filtren dins el partit. I això s’afegeix, per cert, la indignació interna pel pas de l’exregidor madrileny Antonio Miguel Carmona a Iberdrola en plena guerra del Govern amb les elèctriques.

És un clàssic que en els congressos socialistes es debati sobre el seu passat i ADN republicà. Les successives direccions han surfejat l’onada amb més o menys facilitat. Ja va costar una mica més en l’últim conclave, el número 39, el que es va celebrar a Madrid el 2017: l’equip de l’avui president va haver de treballar a fons perquè la discussió no arribés al plenari. Ara la novetat ara rau que a aquestes esmenes esperables se n’afegeixen altres que qüestionen Joan Carles I, demanen una comissió d’investigació –com vol Unides Podem– o revisar la inviolabilitat del cap d’Estat. La intenció de Ferraz és parar totes aquestes esmenes més conflictives en comissió, a porta tancada, com va passar fa quatre anys, perquè el debat no es desbordi. Però això no treu perquè la direcció sigui conscient que els escàndols que envolten el pare de l’actual monarca el col·loquen en una situació més incòmoda i agiten les bases.

«Inspirats en els nostres valors republicans, històrics, i la nostra voluntat reformista, obrirem un debat seriós i profund al si del PSOE i la societat sobre el model d’elecció de la direcció de l’Estat, a favor de l’establiment de la República com a forma d’Estat», diu una esmena arribada de Segòvia. En similars termes es pronuncia una altra arribada de Mallorca. I encara una altra des d’Eivissa, més rotunda encara: el PSOE «es compromet a impulsar el debat al voltant del model d’Estat en què es posicionarà clarament per la defensa d’una República Federal, veritable garant dels valors republicans». O aquesta d’Almeria, que traslladen, en termes idèntics o semblants, altres províncies com Madrid, Huelva, Cadis, Salamanca, Alacant, Astúries, València o el corrent Esquerra Socialista: «Continua obert l’horitzó de la III República Federal Espanyola, que seria la millor manera de resoldre de manera democràtica i solidària l’encaix territorial dels diferents pobles que componen l’Estat espanyol».

Document

Qui arriba més lluny –i també era previsible– són les Joventuts Socialistes d’Espanya (JSE), que directament plantegen un plebiscit, com es demana des de Madrid, Múrcia i Esquerra Socialista: «L’horitzó republicà ha de formar part de l’estratègia partidista a llarg termini. És una obligació moral que la proposta d’obertura d’un procés constituent al nostre país sigui impulsada des del PSOE. Els marcs legals vigents no permeten la implementació efectiva del socialisme, per tant, el PSOE ha de proposar a les Corts Generals un referèndum consultiu, previst en l’article 92 de la Constitució espanyola, perquè el poble espanyol exerceixi lliurement i sobiranament el seu dret a triar el seu model d’Estat».

Però al costat d’aquestes propostes –integrades en la memòria d’esmenes, de 1.573 pàgines i a què va tenir accés aquest diari [aquí en PDF]–, en figuren altres de més lligades al debat sobre la figura del Rei i la seva completa immunitat, consagrada a la Carta Magna. Així, es demana limitar «la inviolabilitat del cap d’’Estat als actes portats a terme sota mandat constitucional». O, de manera més taxativa (i des de Madrid), es reclama «reformar l’article 56.3 de la Constitució per acabar amb la inviolabilitat del Rei i garantir la igualtat de tota la ciutadania davant la llei». Des de Màlaga es demana desposseir el monarca de l’escut total, deixant-lo només com aforat. Un aforament que «quedarà suspès un cop abdiqui de les seves funcions». El rei Joan Carles, un cop va renunciar al tron en favor del seu fill, Felip VI, el 2014, va passar a ser aforat davant el Suprem, en virtut d’un canvi exprés impulsat pel Govern de Mariano Rajoy i davant el qual el PSOE d’Alfredo Pérez Rubalcaba es va abstenir.

Document

«El PSOE no es posarà de perfil»

Diverses províncies subscriuen una esmena que recorda que la Monarquia es troba «en continu qüestionament ciutadà pels casos de corrupció en què s’ha vist involucrada la família reial i els presumptes delictes atribuïts al rei emèrit», per la qual cosa s’exigeix una revisió «en profunditat de la Constitució» per «alliberar-la de limitacions i tuteles» que «es van imposar» durant la Transició, com el model d’Estat. Les JSE afegeixen que «davant la desconfiança que genera la corrupció en la ciutadania, atenent les contínues informacions sobre les comissions que va rebre el rei emèrit de l’AVE a la Meca, el PSOE no es posarà de perfil i liderarà una comissió d’investigació al Congrés que aclareixi aquesta qüestió».

La direcció va incloure en la ponència marc la voluntat del partit d’«aprofundir en la transparència i rendició de comptes de totes les institucions de l’Estat, inclosa la Casa Reial, cosa que a més coincideix amb la voluntat manifestada per la direcció de l’Estat». El document traslladava així la voluntat ja manifestada pel president, però sobre la qual fins ara no s’ha avançat. Per això algunes esmenes plantegen una contundència més gran. «La direcció de l’Estat també haver de formar part de la regeneració de les institucions. La seva transparència ha de ser reforçada mitjançant la millora de la traçabilitat del seu pressupost, unificant-lo sota el paraigua d’un únic ministeri i sota partides específiques i inequívoques de la Casa Reial, retent també compte de les seves despeses periòdicament al Tribunal de Comptes».

La pulsió republicana es repeteix en les esmenes als estatuts, de 96 pàgines [aquí en PDF]. Diverses propostes plantegen que el PSOE es mostri partidari d’un «model d’Estat federal, laic i participatiu» i que recuperi la seva «naturalesa de partit republicà».

Ferraz va mesurar molt el capítol dedicat a la qüestió territorial. La ponència trasllada la posició del Govern respecte a l’encaix de Catalunya: diàleg dins la llei, agenda del retrobament, aprofundiment de l’autogovern, cooperació i lleialtat entre diferents administracions. L’aposta per l’«Espanya multinivell» i l’abandonament de la «plurinacionalitat» d’Espanya que es va abraçar el 2017 i que va ser tan controvertida. Una esmena de València i una altra d’Ourense animen a recuperar l’expressió, i de manera més indirecta ho fa també el PSC, al demanar que es faci al·lusió a «les resolucions del 39è Congrés» i la posterior Declaració de Barcelona (del juliol del 2017), i invocar la resolució de Granada (2013), promoguda per Rubalcaba i que va suposar el consens al voltant de la necessitat d’una reforma de la Constitució en sentit federal. El PSC demana que es reforci l’impuls pel diàleg entre catalans i de Catalunya amb la resta de l’Espanya.

Algunes esmenes reivindiquen els indults com un «pas important» en la distensió territorial, i fins i tot demanen anar més enllà, en el cas de Jaén, Còrdova o Esquerra Socialista: que els presos i encausats del procés tornin «tots a casa seva». Des de Castelló demanen avançar cap a un nou «pacte constitucional de caràcter federal».

No al dúmping d’Ayuso

Document

El Govern sap que té per davant una difícil reforma del model de finançament autonòmic, debat en què no es reproduiran les fronteres partidàries. Sí que hi ha una qüestió que comparteixen socialistes de diferents territoris: la recerca d’una harmonització fiscal entre comunitats autònomes, acabar amb la competència a la baixa que des de fa anys impulsa Madrid i que en l’última Conferència de Presidents va defensar amb dents i ungles la cap de l’Executiu madrileny, Isabel Díaz Ayuso. «La construcció de l’Espanya federal», indica el PSC, ha de tenir en compte «la lluita contra situacions de dúmping fiscal entre comunitats autònomes, que provoquen concentració de patrimonis en certes comunitats, així com desincentivar la inversió privada, en d’altres». Des de Còrdova es demana que aquest reequilibri vagi «més enllà de l’harmonització de determinats tributs», com successions i donacions. Des d’Andalusia adverteixen de la «indesitjada competència fiscal entre comunitats autònomes», que facilita l’«escassa o nul·la tributació dels grans patrimonis del país», i a Càceres avisen que aquesta carrera per abaixar tributs «mina la solidaritat interterritorial» i abona «el discurs antiimpostos».

Els socialistes valencians, que lidera Ximo Puig, són dels més actius a l’hora de promoure canvis en el finançament autonòmic. També a l’hora de plantejar la desconcentració d’institucions per evitar que Madrid aspiri a tots els recursos. El guant l’ha recollit Sánchez, tot i que per ara el Govern és partidari de deslocalitzar nous organismes, no els que estiguin consolidats, perquè això trastornaria la vida dels funcionaris que tenen la seva plaça. Puig defensa una Espanya «polifònica i policèntrica», passar de la «radialitat» de les infraestructures a la «racionalitat». Continuar amb la descentralització, sense que suposi un greuge cap a Madrid.

En matèria econòmica, les bases també reclamen derogar la reforma laboral del 2012. O sigui, anar més enllà del que planteja la ponència: la «profunda revisió del marc laboral, que elimini les mesures més nocives dels canvis introduïts pels governs del Partit Popular». En aquest sentit, algunes esmenes creuen que cal tornar a la redacció del 39è Congrés, que sí que parlava sense embuts de derogació.

A les portes del 40è Congrés va esclatar la notícia del fitxatge d’Antonio Miguel Carmona com a vicepresident d’Iberdrola Espanya. Només una esmena registrada, formulada per Cantàbria, exigeix ser més durs amb les portes giratòries, que s’afegeixi al reglament del PSOE que quan un socialista sigui escollit per a un ministeri o alt càrrec es comprometi «per escrit» que, «sota cap concepte, una vegada sigui rellevat del seu càrrec, passi a formar part de qualsevol consell d’administració d’empreses de valor estratègic, energètic, d’infraestructures o bancari, i menys encara si durant el seu mandat va tenir actuacions sobre aquestes empreses». «Els socialistes hem d’acabar amb les portes giratòries i establir la limitació de mandats d’una vegada per sempre», es diu en la proposta.

La direcció de Sánchez és conscient de l’enorme malestar generat per Carmona, ara mateix un simple «militant de base», sense càrrecs institucionals o orgànics. Tampoc va ocupar càrrecs en l’Administració, així que en el seu cas no es pot parlar estrictament de porta giratòria. Ferraz veu complicat aferrar-se als estatuts per fer-lo fora del partit. Però sí que pensa en una esmena que surti al pas del cas Carmona. L’executiva, segons van indicar a aquest diari fonts de Ferraz aquest dissabte, no té encara «redactada» la proposta, ni tampoc decidit com s’encaixarà, si com una esmena a la ponència o els estatuts, o bé que es remeti a una futura revisió del codi ètic, que seria, entenen, la fórmula més lògica.

Notícies relacionades

Les coordinadores de la ponència, Hana Jalloul i Lina Gálvez, dirigeixen el procés d’anàlisi de totes les esmenes, i les que no s’assumeixin seran debatudes en el 40è Congrés. Primer, en les diferents comissions. Les que superin el 20% dels vots passaran al plenari. El comitè organitzador del conclave, que descansa en els actuals números dos i tres del partit, Adriana Lastra i Santos Cerdán –que seguiran en els seus càrrecs–, intentarà que la discussió no pugi de graó, però com diuen des de Ferraz un cop arrenca el congrés hi ha elements impredictibles. Però tot juga a favor de la cúpula i de Sánchez. Les aigües respiren plàcides.