20 organismes catalans acumulen més temps sense renovar-se que el Poder Judicial | LLISTA

En total, a Catalunya hi ha almenys 108 càrrecs que es mantenen amb el mandat caducat des de fa temps. Alguns fa més de sis anys que estan així, des del 2015, com és el cas de la meitat dels consellers de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir, l’òrgan de govern de TV-3 i Catalunya Ràdio. L’altra meitat van acabar els seus mandats el 2018, també abans que el Poder Judicial entrés en situació interina. La renovació en els mitjans públics és la que acumula més retard, però la llista d’organismes bloquejats afecta ens tan rellevants com la Sindicatura de Comptes, el Consell de Garanties Estatutàries i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

La setmana passada, en el debat de política general, ERC, Junts i la CUP van votar conjuntament una proposta de resolució per «desbloquejar» els nomenaments de les institucions pendents de renovació «abans d’acabar l’any». Però moltes d’aquestes designacions llargament encallades requereixen una majoria parlamentària més àmplia, cosa que fa imprescindible el concurs de les dues forces majoritàries a l’hemicicle, el PSC i Esquerra. Els socialistes van moure fitxa al setembre amb una ronda de contactes amb els grups per mirar d’impulsar les renovacions, conscients també que, com a guanyadors de les eleccions en vots, a ells els correspondria ara una quota en molts d’aquests organismes.

Per culpa dels blocs

Els ferris blocs en què fa temps que està dividida la política catalana ha impossibilitat la majoria d’aquests nomenaments. L’actual composició de la Cambra manté els dos blocs, però el fet que ara el grup majoritari sigui el PSC (empatat amb ERC), i no Ciutadans, obre l’interrogant de si serà més fàcil construir majories transversals per desencallar les renovacions pendents.

Els socialistes plantegen als grups un «gran acord» en un termini de tres mesos per escometre les designacions i que aquestes s’efectuïn «amb garanties d’igualtat, transparència i acord» respecte als perfils, que s’haurien d’elegir, segons el PSC, pels «principis de mèrit, capacitat, professionalitat, representativitat, pluralisme i paritat». La proposta del PSC també passa per «fixar un mecanisme de seguiment i rendició de comptes» de les persones escollides.

Aquesta dinàmica de blocs granítics es va plasmar de manera eloqüent fa tres anys, quan es va intentar renovar la cúpula de TV-3 i Catalunya Ràdio. El desembre del 2018, Ciutadans, JxCat, ERC i el PSC van ser capaços d’acordar una llista de noms dels sis consellers de la CCMA. No obstant, al cap de pocs dies de fer-se pública una entesa que unia a la mateixa foto Cs amb els dos partits del Govern, els taronges van decidir congelar el pacte arran d’una polèmica pels elogis del llavors president, Quim Torra, a la via eslovena per arribar a la independència. No se n’ha sabut res més, d’aquesta renovació. A més, els 16 membres del consell assessor de continguts de la CCMA tenen el mandat caducat des del juliol del 2016.

Consell de Garanties, CAC...

El 13 de març d’aquest any va caducar el mandat de l’últim membre del Consell de Garanties Estatutàries que quedava en actiu dels sis que ha d’elegir el Parlament. Els altres cinc integrants de l’òrgan consultiu que dictamina l’adequació de les lleis a l’Estatut i a la Constitució ja estaven pendents de ser substituïts. Joan Egea i Carles Jaume tenen el mandat caducat des del novembre del 2015, però continuen exercint a l’espera que el Parlament acordi la seva renovació. I també estan en funcions Pere Jover i Jaume Vernet des del novembre del 2018. A més, Joan Ridao va renunciar al càrrec el 2016 per ser nomenat lletrat major del Parlament, però la seva cadira continua vacant.

En el cas del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, tots els seus membres, cinc, tenen també el mandat caducat. El maig del 2020 va renunciar al càrrec per jubilació Salvador Alsius, i la seva plaça no ha sigut substituïda. Els quatre consellers que hi queden (el president, Roger Loppacher; Carme Figueres, Daniel Sirera i Yvonne Griley) haurien d’haver sigut ja reemplaçats. El mandat de Griley va vèncer el juny passat, però els de Loppacher, Figueres i Sirera estan vençuts des del 2018, quan van complir els sis anys no renovables que fixa la llei.

La renovació d’aquest organisme és especialment complexa perquè requereix l’acord de 90 diputats de 135, cosa que emboca a un acord entre el PSC, ERC i Junts. En altres organismes la majoria necessària és de 81 vots, cosa que també fa insuficient l’aval només de les forces independentistes. Succeeix amb la Sindicatura de Comptes. L’organisme que fiscalitza els comptes de tota l’administració pública va passar de tenir set membres a sis el novembre del 2017, després de la renúncia no substituïda d’Andreu Morillas. Però, a més, tres integrants més tenen el mandat caducat i exerceixen en funcions.

Ribó, tres anys d’interinatge

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Tot i que el seu temps d’interinatge encara no arriba al del Poder Judicial, el 28 de febrer del 2022 complirà tres anys en funcions, si no és substituït abans, el Síndic de Greuges. Amb la llei a la mà, Rafael Ribó hauria d’haver abandonat el càrrec el 2019, després de 15 anys exercint-lo. El procés de relleu ni tan sols va arribar a activar-se davant l’evident falta de consens. El seu substitut també requereix el suport de tres cinquenes parts dels diputats (81 de 135).

Més de 1.000 dies continuen esperant ser renovats tots o part dels membres del Consell Assessor de Protecció de Dades, la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, el Consell Fiscal de Catalunya, el Consell Superior de la Cooperació i els consells socials de les vuit universitats públiques catalanes.