En la seva reunió d’octubre

El TC es prepara per avalar la constitucionalitat de la presó permanent revisable

  • En les deliberacions s’abordarà que el període fixat per revisar la possibilitat d’excarceració és superior que en altres països

  • La unanimitat es preveu molt difícil, ja que hi ha magistrats contraris a aquesta pena sigui quin sigui el termini de seguretat i revisió

El TC es prepara per avalar la constitucionalitat de la presó permanent revisable

David Castro

2
Es llegeix en minuts
Ángeles Vázquez
Ángeles Vázquez

Periodista

Especialista en Tribunals i Justícia

ver +

El pròxim ple del Tribunal Constitucional, previst per a la setmana que ve, es preveu dens, perquè, a més, de la proposta de resolució sobre l’aturada del Parlament durant el primer estat d’alarma, que ja va començar a debatre’s al setembre, es preveu iniciar les deliberacions necessàries per resoldre el recurs que el PSOE va presentar a la presó permanent revisable, introduïda al Codi Penal pel PP el 2015. La proposta de la vicepresidenta, Encarnación Roca, és partidària de declarar la constitucionalitat d’aquesta pena, comuna en altres països del nostre entorn, però molt discutida per a la tradició constitucionalista espanyola, al preveure la Carta Magna la reinserció de les penes.

Per això, fonts de l’alt tribunal descarten a EL PERIÓDICO la possibilitat d’una sentència unànime, perquè per als magistrats de sensibilitat més progressista la presó permanent revisable és inconstitucional per definició, sense tenir en compte els terminis en què es preveu la possibilitat de revisar l’empresonament. Per això, són partidaris de l’estimació del recurs del PSOE i de declarar contrària a la Constitució aquesta pena, fins i tot encara que sigui la que s’imposi en els pitjors crims masclistes, en què les víctimes són els fills, com va passar amb José Bretón.

Terminis més llargs

La ponència havia correspost al magistrat Fernando Valdés, que va deixar el Constitucional per un episodi de presumpta violència masclista, però no va arribar a elevar al ple cap proposta de resolució. Després de la seva marxa li va correspondre a Roca.

A l’incloure el Codi Penal penes màximes de compliment efectiu ja molt altes, la presó permanent revisable va sorgir amb uns terminis per plantejar la possibilitat de revisió de l’empresonament molt superiors en comparació amb altres països del nostre entorn. Així, es van fixar en 25 i en 35 anys, quan a Alemanya es preveu una primera possibilitat d’excarceració als 15, per exemple. Per això, algun magistrat de l’alt tribunal admet que «probablement el més controvertit en la deliberació» siguin «els terminis mínims de presó efectiva». No obstant, descarta la possibilitat que finalment s’obtingui una sentència unànime, perquè la resta de condicions fan pràcticament inviable l’excarceració.

Notícies relacionades

En qualsevol cas la posició majoritària passa per avalar la constitucionalitat de la presó permanent i rebutjar el recurs del PSOE, a l’entendre que el Tribunal Europeu de Drets Humans ja l’ha avalat i que és una pena comuna en la majoria de països europeus, tot i que amb terminis de revisió menors i de seguretat per a un nou empresonament més delimitat, segons precisen altres fonts de l’alt tribunal.

Tot apunta que en un mateix ple el Tribunal Constitucional acabarà rebutjant el recurs del PSOE i estimant els de Vox contra la suspensió del termini de presentació d’iniciatives parlamentàries durant el primer estat d’alarma i contra el segon estat d’alarma. Aquests dos són ponència del magistrat Antonio Narváez. En el ple anterior, després d’una primera presa de contacte amb tots els magistrats, menys Alfredo Montoya, que està de baixa, la votació es va quedar cinc a cinc, però els partidaris de rebutjar el recurs del partit d’ultradreta no coincidien en els arguments per fer-ho.