El tauler català

Junts llança ara una opa municipal contra el PDECat

  • Jordi Sànchez ofereix a la postconvergència integrar-se a les llistes municipals

  • «JxCat només entén la dominació, mai la suma», replica el partit de Chacón

Junts llança ara una opa municipal contra el PDECat
3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

El mirall trencat del que un dia va ser Convergència no només es va partir en diversos trossos. Ara els trossos estan a matadegolla els uns amb els altres. En aquesta baralla, Junts per Catalunya ha llançat des de fa mesos una opa oberta i descarnada cap al PDECat, el partit del qual provenien Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull, Damià Calvet, Quim Forn... i tants d’altres. El secretari general de Junts, Jordi Sànchez, ha proclamat aquest dijous que la pròxima guerra, les eleccions municipals, servirà per acabar definitivament amb el PDECat, perquè preveu que es produirà una integració total a JxCat. Però el partit de David Bonvehí i Àngels Chacón, que ja va perdre tota representació al Parlament, es rebel·la contra l’estratègia de Sànchez.

En una entrevista a Catalunya Ràdio, el número dos de Puigdemont ha sigut clar: a les eleccions locals hi haurà Junts i es presentarà com a tal, amb la voluntat d’«incorporar-hi» el PDECat de forma «enormement generosa».

A aquesta proclama contestaven fonts de la cúpula del PDECat: «Sànchez només entén la dominació, mai la suma». El partit postconvergent, al qual només li queda el poder municipal –no més petit– i quatre diputats al Congrés, mira de treure les ungles, conscient, no obstant, que l’oferta de Junts pot fer efecte en algun dels alcaldes o càrrecs municipals del partit de Bonvehí. Una formació que s’ha quedat sense un referent en el Govern, davant Junts, que governa amb ERC i disposa de 32 diputats al Parlament.

Acord, però sota el «partit fort»

Per això, l’actitud de Sànchez ha sigut de mà estesa: «Aquest espai ha d’evitar la fractura i la divisió. L’aprenentatge de Junts és molt clar: Àngels Chacón [líder del PDECat] té ganes que això pugui donar un resultat, i per la nostra part no quedarà». Però el missatge final era nítid: «Estic convençut que a la majoria de municipis hi haurà acord per a la llista unitària que sumi tot l’espai». Però sempre amb llistes liderades per Junts, que és el «partit fort», i respectant les «aportacions» i «lideratges».

Traduït al llenguatge no polític, aquest missatge és el mateix que Sànchez va transmetre a Bonvehí en les converses per mirar de presentar-se junts a les eleccions catalanes: el PDECat no estarà en peu d’igualtat, en coalició, amb Junts. Si volen, hauran de ser els militants, un a un, els que s’integrin al nou partit.

Guerra pel nom

El malestar al PDECat no és nou. Prové d’episodis tensos, com quan el 2017 es va crear la coalició amb la qual Puigdemont va vèncer en el flanc sobiranista ERC, gràcies a minimitzar absolutament els diputats procedents de Convergència. Aquest primer pacte ja va generar incomoditat. El va seguir la batalla pel nom –que continua als tribunals, ja que el PDECat acusa Puigdemont de mala fe– i va culminar amb la indissimulada opa que Puigdemont ha anat practicant, amb plataformes com la Crida, per desmarcar-se del tot del passat convergent del qual va formar part.

Barcelona, cas a part

Notícies relacionades

Davant d’això, el PDECat mira de blindar el seu únic patrimoni: el poder municipalista. Sense tancar la porta a acords puntuals allà on la presentació de dues llistes sigui contraproduent, el partit de Chacón mirarà de fer-se valer. Però hi haurà decisions clau, com la referida a Barcelona, on la presentació de dos candidats de diferents marques rebaixaria les possibilitats a tots dos. Elsa Artadi està decidida a repetir per Junts, però s’ha de veure si el PDECat li donarà suport o mirarà encara de proposar una llista conjunta sense apriorismes.

Mentrestant, al flanc moderat, grups minoritaris com el Partit Nacionalista de Catalunya de l’exconvergent Marta Pascal, junt amb Lliures i la Lliga, uneixen esforços per mirar d’atraure el PDECat. Lluny d’amainar, la batalla entre dos espais fins fa poc convergents s’agreuja a mesura que Junts entreveu la necessitat de fagocitar definitivament un PDECat en el qual no falten els qui veuen inviable la supervivència d’aquestes sigles, hereves de CDC i de navegació atzarosa.