La situació del líder de Junts

Puigdemont opta per no tornar a Catalunya i sospesa demanar la nacionalitat belga

  • L’expresident es planteja fixar la residència definitiva a Bèlgica perquè desconfia del seu futur judicial encara que es rebaixés el delicte de sedició

Parliamentary vote on Catalan MEPs Comin, Puigdemont and Ponsati in Brussels

Parliamentary vote on Catalan MEPs Comin, Puigdemont and Ponsati in Brussels / YVES HERMAN (REUTERS)

3
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Carles Puigdemont no té intenció de tornar a Catalunya. L’expresident de la Generalitat té al cap continuar tenint la residència a Waterloo i sospesa, fins i tot, demanar la nacionalitat belga. Així ho confirmen diverses fonts de l’entorn del líder de Junts partint de converses mantingudes amb ell en els últims temps. L’expresident no ha volgut fer declaracions sobre això i, oficialment, el seu equip afirma que no ha pres cap decisió. La concessió dels indults als 12 presos condemnats pel procés deixa més en evidència el contrast d’aquests amb la situació personal de Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig.

Les opcions de l’expresident es resumeixen en tres: tornar a Catalunya quan es reformi a la baixa la tipificació penal del delicte de sedició; esperar un altre temps polític més endavant, o optar perquè la seva decisió política (amb conseqüències personals i familiars) de deixar Catalunya per «internacionalitzar» el procés i eludir un procés judicial a Espanya sigui ferma i definitiva. La possibilitat preferida ara mateix és aquesta tercera.

L’opció de tornar, lluny

Puigdemont ha expressat en moltes ocasions que només tornarà si se li garanteix el respecte a la seva immunitat com a eurodiputat. Immunitat que el Parlament Europeu li ha restablert provisionalment. «El que garantirà un retorn a Catalunya és el respecte d’Espanya a la immunitat que tinc. Això hauria de garantir que poguéssim tornar-hi sense risc», va assegurar fa setmanes a Waterloo.

Atès que és improbable que passi, Puigdemont no es vol arriscar. A més, considera que tot i que es reformi a la baixa el delicte de sedició, l’«acarnissament» de l’Estat contra ell està garantit. Per exemple, per delictes com el de malversació, la condemna podria ser igualment molt elevada, per això la seva aposta d’exiliar-se hauria acabat reportant-li una situació igual o pitjor, des del punt de vista penal, que la dels que es van quedar a Catalunya.

L’expresident ha asseverat en nombroses ocasions que no contempla en cap cas la «rendició», i sempre ha defensat que el seu paper a l’estranger ha servit i serveix a l’independentisme per exportar el conflicte a escala internacional i aconseguir victòries judicials contra l’Estat, com la del seu breu empresonament i posada en llibertat a Alemanya o els revessos de la justícia belga a les peticions d’extradició de Comín, Puig i Meritxell Serret [exconsellera d’ERC] per part del Tribunal Suprem.

Per això, quan el líder d’Esquerra, Oriol Junqueras, es va comparar en una entrevista amb Sòcrates, Ciceró i Sèneca perquè van poder fugir i no ho van fer, i va al·legar que ell es va quedar a Catalunya «per sentit de responsabilitat cap als meus ciutadans», Puigdemont va sentir una profunda indignació cap al seu exvicepresident, amb qui s’acaba de retrobar aquesta setmana després de gairebé quatre anys, els que ha passat a la presó el dirigent republicà, ara indultat pel Govern central. La fredor va presidir la reunió.

El factor humà

L’aposta prioritària, doncs, per tots aquests motius, és mantenir-se a Waterloo de forma permanent. I fins i tot podria arribar a demanar la nacionalitat belga. Aquesta estratègia podria passar també per la decisió que la seva família més pròxima s’instal·lés també a Bèlgica. Durant la seva etapa com a president va rebutjar traslladar la seva residència a Barcelona. Els desplaçaments familiars a Bèlgica són periòdics.

Notícies relacionades

Políticament, Puigdemont també ha donat mostres en els últims temps que les seves prioritats passen per la seva tasca com a eurodiputat i la seva voluntat d’«internacionalitzar» el conflicte, en lloc d’ocupar-se de les batalles diàries de la política catalana. Ha delegat en Jordi Sànchez la gestió ordinària del seu partit, cosa que genera certa inquietud a Junts, que reclama de l’expresident una mica més d’orientació estratègica. Puigdemont també ha mantingut silencis explícits en qüestions com la negociació del nou Govern de coalició amb ERC.