El Govern agilita els tràmits d’asil per als refugiats afganesos

El Ministeri de l’Interior tramita «al minut zero» cada petició de protecció internacional que, al trepitjar terra espanyol, formulen les persones que el Govern està evacuant de l’Afganistan. Les paraules són del ministre Fernando Grande-Marlaska, que aquest dimarts va visitar per segona vegada els funcionaris i personal voluntari que treballa en el dispositiu d’acollida.

«Portarem tota la gent que sigui possible, la molta gent que estigui en risc, i fins a l’últim moment en què sigui possible», va dir el titular d’Interior després de rebre personalment 290 persones que van arribar al capvespre en un avió d’aerolínia civil procedents de Kabul, prèvia escala a Dubai. El vol portava una majoria de dones i nens, tots familiars de col·laboradors de les missions militars i diplomàtiques que ha desplegat Espanya a l’Afganistan des del 2001.

El procés d’asil s’inicia directament a l’hangar que, a peu de pista de la base aèria de Torrejón, els militars de l’Exèrcit de l’Aire han convertit en centre de recepció, filiació i examen mèdic. Al local, entre les armilles caquis dels traductors i els psicòlegs i les vermelles i blanques del personal sanitari, s’hi veuen uns quants uniformes de color blau marí. Són els de policies que, amb ordinadors portàtils i una impressora, esperen que cada refugiat formuli la seva petició de ser protegit per Espanya.

Es tracta de funcionaris de l’Oficina d’Asil i Refugi i de la Comissaria General d’Estrangeria i Fronteres de la Policia Nacional. Fonts d’Interior asseguren que treballen «amb la màxima rapidesa», si bé posen cura a no ressenyar que els tràmits d’acollida es portin a terme més ràpid que els de les milers de peticions que té l’Estat en un coll d’ampolla administratiu.

Només el 2020, any de pandèmia, es van registrar 88.762 peticions d’asil a Espanya, la majoria de colombians i veneçolans. Van obtenir un sí en temps i forma un 5%. La llei estableix un termini de sis mesos, ampliable a 21, per tramitar una d’aquestes sol·licituds. Però el termini regular s’allarga més del prescrit en una mitjana d’uns 15.000 casos a l’any.

El migrant té en aquests retards una situació administrativa difusa: posseeix un paper que l’acredita com a peticionari d’asil, però no té residència legal a Espanya i el silenci administratiu el posa en risc. Una sentència del 2020 del Tribunal Suprem almenys autoritza els candidats a asilats a moure’s pel país amb el requisit, de vegades impossible de complir, de donar un domicili a efectes de notificacions.

No és el cas dels afganesos que fugen de l’infern del seu país. Tots tindran durant el seu procés d’aclimatació, «mentre guanyen autonomia» –com va explicar el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, després de rebre el primer vol de Kabul–, un sostre proporcionat per la xarxa estatal de centres d’acolliment.

«¿Necessita bolquers?»

Després del vol de l’últim vespre, es comptaven ja 1.105 persones originàries de l’Afganistan que han arribat a Espanya per la base de Torrejón. D’elles, 613 han demanat asil en territori espanyol. La resta, va explicar Grande-Marlaska, esperen fer-ho en altres països de la Unió Europea.

Cada passatge que aterra a Torrejón compon el mateix quadro emocionant: un grup de persones esgotades, amb nens perplexos de la mà. Els petits més desperts miren amb curiositat l’entorn; els més recelosos ploren quan se’ls aproxima una sanitària i els apunta amb un termòmetre electrònic a la mà. A alguns, especialment abstrets, la infermera els espetega els dits davant dels ulls ràpid i en diverses posicions, per descartar que es trobin a mig desmaiar.

Hi ha en el pas lent de les files de nouvinguts una asiàtica dignitat, una expressió estoica a les cares. Algunes dones venen embarassades, i el dispositiu les aparta ràpid per hidratar-les i donar-los seient. D’altres venen amb un cabàs de nadó entre els braços i assenteixen amb el cap davant la primera pregunta: «¿Necessita bolquers?».

Notícies relacionades

Així és el perfil dels afganesos que arriben a Espanya

Els Estats Units no prorrogaran la seva presència a l’Afganistan més enllà del 31 d’agost

En els vols més afortunats, cada refugiat pot incloure una maleta. En els primers, d’avió militar A400M, només hi cabien les persones i, potser, un bolso gros de dona o un cabàs. Cases i parques hisendes van quedar enrere. Els que arriben saben anglès, alguns fins i tot parlen espanyol. Formen part de les capes il·lustrades de la societat afganesa, o són desperts coneixedors de la geografia humana i física del país. Van ser traductors, ajudants, guies o mitjancers dels militars espanyols i europeus, o del personal sanitari i de cooperació de l’ambaixada.

Després de dies de lluita per arribar a l’aeròdrom Hamid Karzai de Kabul, i de terrible espera entre la multitud, arriben amb les robes molt arrugades i aspecte de necessitar una dutxa i un llit amb urgència. Algun, mentre espera en fila a la pista d’aterratge, aparta la mirada de l’hangar i saluda amb la mà els seus amfitrions. A d’altres els ha vist aquest diari dur-se aquesta mateixa mà a la cara per tapar unes llàgrimes.