Els viatges dels parlamentaris, un gran forat negre

Dies després que saltés la polèmica per Monago, les meses del Congrés i el Senat, presidides llavors pel PP, que comptava amb majoria absoluta als dos hemicicles, van aprovar una resolució en què es comprometien a donar cada trimestre la despesa total en viatges. I aquest marc és el vigent. Per exemple, l’última informació és sobre el primer trimestre d’aquest any, amb l’estat d’alarma i la limitació de l’aforament als hemicicles. El Congrés va dedicar 746.685 euros als viatges i, el Senat, 460.947 euros. La diferència rau que a la primera cambra hi ha 350 membres i tres plens al mes i, a la segona, 265 escons i dos plens. Un altre apunt. Aquesta partida no té res a veure amb les ajudes que els parlamentaris reben per viure a Madrid: uns 1.960 euros els que són de fora, 935 els electes a la comunitat.

¿Se sap el nombre i el motiu dels desplaçaments de cada parlamentari per arribar a aquests elevats costos trimestrals? No. Les Corts no es van obligar a fer-ho. La principal raó, van adduir, és que «l’exercici de la tasca política i parlamentària ha de ser lliure» sense «cap mena de censura o control previ, en forma d’autorització, sobre aquesta, més enllà dels límits ja establerts en el nostre ordenament jurídic».

Reforma del reglament

Aquestes quantitats només estan desglossades en quatre blocs: els viatges parlamentaris (des de o cap a la circumscripció d’elecció o el domicili habitual o ocasional); els viatges polítics (activitats de naturalesa política, sectorial o en representació del grup parlamentari); els viatges oficials (en representació del Congrés), i altres despeses (gestions, cancel·lacions i canvis, així com bitllets emesos pendents d’utilització). Grans xifres i poca informació.

Notícies relacionades

Final de curs a Mallorca

El president extremeny va carregar al Senat 32 viatges en 'business' a les Canàries en un any i mig

UPyD, el PSOE i Izquierda Unida van proposar el 2014 reformar els reglaments de les cambres per obligar a «individualitzar» les dades, però la idea no va prosperar. Tampoc ara, amb una majoria progressista, s’ha llançat cap iniciativa en aquest sentit i això que sobre la taula hi ha una proposició de reforma del reglament per incorporar un nou títol que reguli els ‘lobbies’. Només el PSOE, i va amb un retard de més d’un any, va prendre la iniciativa de concretar les raons dels desplaçaments. Podem, que va arribar a les institucions amb la bandera de la transparència, va començar a detallar-ho a la seva web, però va deixar de fer-ho el 2018.

El mecanisme

Segons la resolució del 2014, la «supervisió» per a l’ús «responsable» dels diners públics l’han d’aplicar les direccions de cada grup parlamentari. Però a la pràctica, segons han admès a aquest diari parlamentaris de diferents partits, això tampoc passa. El diputat o senador escriu un correu electrònic a l’agència de viatges de la seva institució sol·licitant el bitllet de tren, avió o barco. Posa la data i la classe que vol (turista, ‘business’, preferent...) i, al cap de pocs minuts, rep el passatge. Sense més ni més. Després disposa de 15 dies per omplir un formulari en una web interna en què ha de concretar si aquest desplaçament és de tipus 1 (activitat parlamentària), tipus 2 (activitat política) o tipus 3 (representació del Congrés). També hi ha una pestanya per posar el «motiu», però les fonts consultades asseguren que van rebre la indicació de no omplir-lo. Aquesta informació, si les Corts la volguessin donar, permetria saber per què han de viatjar a una circumscripció que no és la seva (els de tipus 2) i evitar fraus; en especial, amb els trens, en què els bitllets no són nominatius, i en els peatges i el cotxe particular (0,25 euros per km).