El jutge Pedraz arxiva la causa per genocidi contra el líder del Front Polisario

El jutge de l’Audiència Nacional Santiago Pedraz ha arxivat la querella de l’Associació Sahrauí per a la Defensa dels Drets Humans (Asadeh) contra el líder del Front Polisario, Brahim Ghali, per genocidi en relació amb fets presumptament comesos contra ciutadans marroquins entre 1975 i 1990. El magistrat considera que els fets estarien prescrits i que no s’ha acreditat la comissió del delicte de genocidi, així com que els testimonis contradiuen les afirmacions de la querella, que va adquirir una gran repercussió amb l’entrada de Ghali a Espanya per tractar-se de la Covid i el càncer que pateix.

La querella, presentada l’any 2008 contra 13 militars marroquins per delictes de genocidi en concurs amb assassinat, lesions, detenció il·legal, terrorisme, tortures i desaparicions presumptament comeses entre 1975 i 1990, només s’arxiva respecte a Ghali, que des de l’hospital de Logronyo on havia ingressat va negar davant el magistrat qualsevol participació en els fets que se li imputen. El jutge explica en la seva interlocutòria que, en virtut del Codi Penal vigent en aquell moment (el de 1973), els delictes estarien prescrits a l’haver transcorregut més dels 20 anys que preveia. Recorda, a més, que aquest Codi Penal no contemplava el delicte de genocidi i que va ser el Codi Penal de 1995 el que va incorporar aquest delicte i el va declarar imprescriptible.

Tampoc hi hauria genocidi

Notícies relacionades

Illa crida a files el PSC contra l’extrema dreta després de la polèmica a Ripoll: «No pactarem amb els que fan apologia de la intolerància»

El Govern treballa per salvar els esculls alertats pel Consell d’Estat i aprovar dimarts la regularització de migrants

No obstant, Pedraz afegeix que, sense necessitat d’analitzar si els fets podrien constituir el delicte de genocidi, les conductes exposades en la querella no integren tots els elements que requereix aquest tipus delictiu, això és, «la intenció conjunta que guia segons la querella els assassinats i tortures als dissidents de destruir total o parcialment el mateix grup nacional a què pertanyen. No hi ha rastres d’aquests subgrups en els que divideixen el poble sahrauí segons la seva localització geogràfica», explica.  

Es tracta, segons el jutge, de forçar la norma penal per aconseguir la qualificació indicada i evitar l’aplicació de la figura de la imprescriptibilitat del delicte de genocidi contemplat en el Codi Penal actual. El magistrat comparteix amb la defensa de Ghali les contradiccions en què incorren els testimonis que han declarat al llarg de la instrucció en relació amb les afirmacions que figuren en la querella sobre la participació de Ghali en els fets.