EL FRONT JUDICIAL

El TSJC admet la querella de la fiscalia contra Torrent per desobediència

zentauroepp55513323 roger torrent201021100052

zentauroepp55513323 roger torrent201021100052 / ERC

2
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La Sala Civil Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit la querella de la Fiscalia Superior de Catalunya per presumpta desobediència contra l’expresident del Parlament Roger Torrent i els seus companys independentistes a la Mesa en la passada legislatura, Josep Costa (JxCat), Eusebi Campdeparós (JxCat) i Adriana Delgado (ERC), als quals se’ls atribueix haver permès la tramitació d’una sèrie de mocions vinculades al procés independentista en contra de les sentències dictades pel Tribunal Constitucional. L’alt tribunal català ha designat instructora del procés la magistrada Maria Eugènia Alegret.

El TSJC admet a tràmit la querella de la fiscalia i, en conseqüència, obre una investigació, a l’estimar que els fets que detalla la fiscalia en el seu escrit presenten «a priori una aparença delictiva», si bé adverteix que amb la seva resolució no assumeixen ni donen per suposades «en absolut» les seves valoracions. Serà la magistrada instructora qui decidirà ara quan cita a declarar els dirigents sobiranistes.

El gener del 2020, el Tribunal Constitucional va acordar per unanimitat requerir la fiscalia que estudiés la presentació d’una querella per delicte de desobediència contra Torrent per admetre la tramitació de dues resolucions, l’octubre del 2019, en les quals es reivindicava el dret d’autodeterminació de Catalunya i es reprovava el rei Felip VI. Els dos textos van ser recorreguts pel Govern del PSOE.

Atemptat contra les resolucions del Constitucional

Notícies relacionades

El Constitucional va considerar llavors que aquestes resolucions de la Cambra catalana atemptaven contra la sentència del 2 de desembre del 2015 que anul·lava i deixava sense efecte la declaració del 9 de novembre anterior en la que el Parlament va proclamar l’inici del procés d’independència. El Constitucional va advertir expressament la Mesa que s’havia d’abstenir de realitzar qualsevol actuació referent a aquestes mocions en els apartats anul·lats.

La querella relata que el 22 d’octubre del 2019, els grups parlamentaris de JxCat, ERC i CUP van registrar al Parlament una proposta de resolució per la sentència del Tribunal Suprem pel procés en la qual es tornava a reivindicar la «defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític». La fiscalia precisa que «malgrat les expresses advertències de la il·legalitat» realitzats pel secretari general del Parlament i l’oposició dels restants membres de la Mesa del Parlament, Torrent, Costa i Campdepadrós, van acordar admetre a tràmit la proposta de resolució, «sabent el que havia ordenat i advertit» el Constitucional. El mateix va succeir quan es va acceptar tramitar una altra resolució en la qual es reiterava la «reprovació de la monarquia».