La Universitat de Barcelona investiga el transport de cossos al Valle de los Caídos

Fa la indagació la professora Queralt Solé, investigadora de les fosses de la Guerra Civil i una de les més expertes autoritats acadèmiques en la història del gran recinte mortuori que clava la seva creu a San Lorenzo de El Escorial. Amb un altre membre del departament, Solé rastreja el procés de mort i transport a què han sigut sotmesos els cossos, de moment, de 65 enterrats al Valle.

Són els que busquen famílies de diversos punts d’Espanya que han cursat sol·licitud davant Patrimoni Nacional. Entre d’altres, dues de Barcelona i un grup de peticions per cadàvers que van sortir de Lleida. La quantitat va pujant –fa dos mesos n’eren 60– i pot créixer més després de les primeres exhumacions.

A principis d’any, Solé va rebre l’encàrrec de la Secretaria d’Estat de Memòria Democràtica, amb 18.000 euros de pressupost, perquè cada família que demani exhumació rebi un dossier sobre el seu avantpassat i les circumstàncies en què va arribar al Valle.

«Si és que hi va arribar... perquè de vegades hi ha sorpreses, famílies que estan en un error», explica Solé, veterana ja en bussejar en arxius, i que recorda com, per exemple, un veí de Manresa que va citar com enterrat a Cuelgamuros no era allà: la seva viuda, que tenia diners, l’havia manat exhumar i reinhumar abans que els franquistes se l’emportessin.

La investigació «té a veure amb una necessitat de respecte –explica Solé–, de reconstruir la informació sobre les persones i, si la família no pot recuperar-ne les restes, que almenys en tingui un informe».

Ossos barrejats

El trasllat de cossos de combatents i assassinats es va fer per ordre del Govern franquista a tots els governadors civils perquè traguessin de les seves fosses milers de morts i els portessin a Cuelgamuros. Va ser el 1958, però el transport es va estendre fins a 1964, cinc anys després de la inauguració del monument.

A molts pobles els caiguts del bàndol sublevat ja havien sigut enterrats per les famílies en tombes particulars; només quedaven el que llavors es deien «rases de rojos», fosses comunes de soldats o civils ajusticiats, sense cap identificació.

«El trasllat es realitzava de forma col·lectiva, sense mantenir per a res la individualitat dels cossos. I el recompte no era rigorós –relata Solé–. Malgrat que havien de comptar per nombre de cranis, van colar en les llistes molts cossos sense cap». Per això no és possible saber el nombre exacte d’inhumats al Valle, més enllà de la xifra oficial de 33.800. Prop de 8.000 són cossos procedents de fosses de Catalunya

D’aquests, segons les dades de la UB, 22.000 del bàndol de Franco tenen nom i cognoms en llistats oficials i cartolines blaves d’inscripció del Valle de los Caídos, moltes de les quals mai van arribar a les famílies. Onze mil més, gairebé tots republicans, figuren a milers als arxius com a «desconegut».

Mantenir la creu                                  

Mantenir la creu                                  Les exhumacions particulars al Valle ja tenen llicència municipal, empresa candidata –Tragsa– i només un tràmit pendent: el pla de seguretat laboral dels operaris. Però el gran nombre d’enterrats amb fitxa de «desconegut» són una dificultat per a la recerca. I també per a la resignificació del monument que medita el Govern central mentre tramita la llei de memòria democràtica.

Un dels principis de la nova norma és el de veritat, el dret de la víctima al seu nom. Fonts governamentals admeten a EL PERIÓDICO la intenció de l’Executiu que els noms dels enterrats es vegin al Valle quan sigui resignificat, però admeten la dificultat de filiar els no anomenats, majoritàriament republicans.

El projecte de resignificació del recinte monumental que dissenyarà el Govern preveu, com ja ha admès Presidència, exhumar les restes de José Antonio Primo de Rivera i traslladar-les a una cripta que no sigui de preeminència.

Notícies relacionades

¿Què és una moció de censura i com funciona? Terminis i altres claus

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

Les mateixes fonts descarten que es vulgui enderrocar la creu de Cuelgamuros, per més que el líder de Vox, Santiago Abascal, s’apresti a defensar «la creu més gran del món», com ha dit després d’enviar el Govern al Congrés la llei de memòria democràtica.

A l’Executiu creuen que un Valle resignificat ha d’explicar el que va ser el franquisme, i la presència allà de la creu, visible a 20 quilòmetres de distància, il·lustra d’un sol cop d’ull què va ser el nacionalcatolicisme.