Puigdemont i Mas formalitzen les seves fiances davant el Tribunal de Comptes

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i altres excàrrecs del Govern als quals el Tribunal de Comptes reclama una fiança de 5,4 milions d’euros per l’acció exterior de la Generalitat han entregat aquest mateix divendres els avals assegurats amb diners de l’Institut Català de Finances (ICE).

Els advocats dels 34 afectats per la liquidació provisional fixada per l’òrgan comptable treballen contra rellotge per poder formalitzar les fiances abans de l’últim termini donat per la instructora de l’expedient, Esperanza García, que finalitza a les 00.00 hores del pròxim dimarts. També esperen presentar els seus documents aquest divendres Martí Anglada, qui va ser delegat del Govern a França i Suïssa i Josep Suárez, exdelegat del Govern al Regne Unit.

Fonts del Tribunal de Comptes asseguren que durant les últimes hores s’ha presentat documentació per acreditar diversos avals respecte a altres tants afectats que ara haurà de ser analitzada per García. Després s’emetrà una resolució donant les quantitats per consolidades o bé rebutjant els avals, una cosa que sembla probable segons fonts jurídiques consultades, que dubten de la legalitat d’acudir a un fons públic per realitzar aquests pagaments.

Dijous passat, 29 dels 34 investigats pel Tribunal de Comptes van presentar «anunci» que s’acolliran a l’aval de l’Institut Català de Finances (ICF), mentre que l’òrgan comptable els va atorgar 48 hores (hàbils) perquè acompanyessin la documentació fins ara aportada pels avals per si mateix. Passat aquest termini improrrogable la instructora va advertir que, en cas de no formalitzar els dipòsits, seran embargats.

Formalització davant notari

«Els avals ja s’han formalitzat davant notari i els advocats dels encausats se’ls fan arribar al Tribunal de Comptes», va explicar, per la seva banda, fonts de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, el titular de la qual, Jaume Giró, va decidir dimecres que l’aval correria a compte de l’ICF amb el contraaval d’un fons de la Generalitat dotat amb 10 milions d’euros –una decisió que havia descartat dimarts–.

Respecte al fet de l’admissió o no d’aval del Fons de la Generalitat, el Tribunal de Comptes va assenyalar dijous en una nota oficial que es dirimirà quan procedeixi.

Almenys quatre dels encausats havien presentat dijous avals pel seu compte –dos d’aquests havien dipositat fiances i dos més havien presentat béns immobles– la quantitat per la qual avala l’ICF no arriba als 5,4 milions d’euros que reclama el tribunal però s’acosta, ja que el presentat per aquests quatre que no s’han acollit a l’aval de l’ICF és una quantitat menor.

Tant les fiances com els embargaments són mesures cautelars fins que hi hagi sentència ferma, és a dir, no impliquen que l’afectat perdi els béns de manera immediata. El seu objectiu és el de garantir que una futura sentència condemnatòria els perjudicis que s’han produït en els fons públics siguin reintegrats.

Tal com estableix la llei de funcionament del Tribunal de Comptes, si les defenses no abonen la caució corresponent, es procedirà a l’embargament de béns dels implicats fins a cobrir les quantitats que se’ls reclamen cautelarment.

Quantitats individuals

Notícies relacionades

Investiguen l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per contractes sense justificar de 21,7 milions

Abascal i Ortega Smith, una ruptura política, personal i gairebé familiar

Segons l’acta de liquidació provisional, el Tribunal de Comptes reclama a 34 excàrrecs quantitats individuals per conceptes concrets que van aprovar quan estaven als seus respectius llocs en el Govern. La suma més gran se li atribueix a l’exsecretari del Diplocat Albert Royo, al qual es responsabilitza de 3,6 milions; li segueixen l’exinterventora de la Generalitat Mireia Vidal, per 3,1 milions; l’exconseller de Presidència Francesc Homs, per 2,9 milions; l’expresident Artur Mas per 2,8 milions, i l’exconseller d’Economia Andreu Mas-Colell per 2,7 milions.

En el cas de Raül Romeva, un dels nou indultats pel Govern, la xifra arriba als 2,1 milions d’euros; Junqueras –també beneficiat per la mesura de gràcia– figura amb una responsabilitat comptable d’1,9 milions, igual com Puigdemont. Tot i que se’ls reclama a cada un quantitats individuals, tots han de respondre al total de 5,4 milions de forma solidària.