Els encausats pel Tribunal de Comptes recorren a la Generalitat per pagar les fiances

31 dels 34 encausats pel Tribunal de Comptes a qui se’ls reclama 5,4 milions d’euros per les despeses vinculades amb la internacionalització del procés s’han dirigit a l’Institut Català de Finances (ICF) per acollir-se al Fons Complementari de Riscos que el Govern va crear per servir d’ajuda, fins i tot de rescat, perquè puguin dipositar una fiança provisional per la quantitat que se’ls reclama, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO. Han de complir aquest tràmit abans d’aquest dimecres, 21 de juliol, ja que l’organisme ha rebutjat atorgar-los una pròrroga. Els tres ex alts càrrecs que no han sol·licitat que se’ls inclogui en aquest fons han dipositat ells mateixos les fiances, que en els seus casos no eren gaire elevades, avalant amb el seu patrimoni.

L’ICF és l’entitat que gestiona aquest fons de 10 milions d’euros creat per l’Executiu català. Inicialment, el mecanisme consistia en el fet que els afectats sol·licitessin l’ajuda a un banc, a què la Generalitat deixaria els diners a través d’aquest fons. D’aquesta manera, l’avalador no seria directament el Govern, sinó l’entitat bancària. Però l’Executiu català no ha trobat fins ara un banc disposat a concedir aquests avals i, davant la urgència de fer front a les fiances, els encausats han recorregut a l’ICF.

Fonts coneixedores de les negociacions han assegurat a aquest diari que, al principi, hi va haver bancs que es van mostrar disposats a efectuar aquesta operació, però que, a l’hora de concretar-la, s’hi van fer enrere al·legant el perjudici «reputacional» que se’ls podria generar si hi participaven. El Govern no descartava la setmana passada haver d’articular una via alternativa per ajudar els seus excàrrecs, que podria passar per un aval transitori del mateix ICF.

Per aquesta raó, els encausats, entre ells Artur Mas i Oriol Junqueras, han decidit acollir-se al fons que es nodreix de diners de diferents departaments de la Generalitat. I ho han hagut de fer a través de l’ICF, l’entitat que el gestiona. No obstant, alguns d’ells ja tenen un pla b per evitar que el Tribunal de Comptes procedeixi a l’embargament de les seves propietats, com ja li va passar a Mas amb el 9-N (encara té embargat el seu pis, ja que la ‘caixa de resistència’ va abonar-ne la partida principal, però no els interessos).

La postura d’ERC

En el cas dels dirigents i militants d’ERC, segons les fonts esmentades, s’està estudiant la possibilitat que el mateix partit es faci càrrec de la fiança. Queda en l’aire (almenys fins aquest dilluns) l’alternativa a què puguin acudir la resta. S’ha de tenir en compte que la fiança provisional de 5,4 milions d’euros és solidària. És a dir, que la quantitat que posa un es resta als altres.

Notícies relacionades

Venjança a les ‘ambaixades’ catalanes

Illa creu que el fons complementari del Govern s’ajusta a la legalitat

Les fonts consultades, però, qüestionen que el Tribunal de Comptes, al final, accepti la fiança si és dipositada per l’ICF. Els dubtes, a més, rauen en si aquesta entitat podrà tenir preparat l’aval per presentar-lo aquest dimecres, quan finalitza el termini. Una altra qüestió que aixeca polèmica és si l’ICF pot o no avalar persones particulars o només empreses. Si és l’ICF el que diposita l’aval per fer front a la fiança provisional (la definitiva es realitzarà quan el judici hagi finalitzat) i si aquest, al seu torn, té el suport del fons complementari, el Tribunal de Comptes haurà de decidir si l’accepta o no.

El conseller d’Economia, Jaume Giró, va defensar en el seu dia la «solidesa jurídica» d’aquest mecanisme i va descartar que es pugui acusar la Generalitat de malversació per auxiliar els 34 dirigents del procés perquè en cap moment hi haurà «desplaçament patrimonial». Ja s’han presentat diverses denúncies sobre la creació d’aquest fons.