Canvis en l’Executiu central

Els 23 ministres catalans des de Suárez fins a Sánchez

  • Tots els governs de la democràcia han tingut algun membre català

  • 79 catalans han ocupat una o diverses carteres ministerials des del 1821

Els 23 ministres catalans des de Suárez fins a Sánchez
4
Es llegeix en minuts
Jose Rico
Jose Rico

Cap de la secció de Política

Especialista en política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Rafa Julve
Rafa Julve

Periodista

ver +
Ricard Gràcia
Ricard Gràcia

Infografia

ver +

La sacsejada que ha infligit Pedro Sánchez al Consell de Ministres ha multiplicat per dos la representació de Catalunya al Govern. La tradició es manté: en 44 anys de democràcia, tots els executius centrals sempre han tingut algun ministre català. Raquel Sánchez s’afegeix a la llista de ministres catalans, que en són ja 23 des del primer Govern d’Adolfo Suárez, el 1977. Si ens remuntem més enrere, passant per les dues repúbliques i fins i tot pel franquisme, 79 catalans han ocupat una o diverses carteres des del 1821, quan Ramon Feliu va ser ministre d’Ultramar.

De la primera meitat del segle XX són especialment coneguts el conservador Francesc Cambó i els republicans Jaume Carner i Lluís Companys, aquests dos últims, en l’Executiu de Manuel Azaña. El primer va ser ministre de Foment el 1918 i d’Hisenda entre el 1921 i el 1922. El segon va portar la cartera d’Hisenda del desembre del 1931 al juny del 1933, mentre que el tercer, abans de ser president de la Generalitat i després de ser-ho del Parlament, va ser el titular del Ministeri de Marina entre el juny i el setembre del 1933.


AMB SUÁREZ I CALVO SOTELO

Laureano López Rodó a Afers Exteriors, Eduardo Aunós a Justícia i Joaquín Planell a Indústria van ser tres dels ministres catalans durant el franquisme, i Landelino Lavilla va agafar el relleu després de la mort del dictador com a titular de Justícia en l’Executiu d’Adolfo Suárez, que va tenir dos membres catalans més (Joan Rovira i Eduard Punset). Leopoldo Calvo Sotelo va sumar a aquesta llista Federico Mayor Zaragoza.


AMB GONZÁLEZ

Implantada ja plenament la democràcia, tots els presidents van mantenir la ‘quota catalana’, que va tenir la culminació quan Felipe González va nomenar Narcís Serra vicepresident, càrrec que va exercir del 1991 al 1995. Durant els 13 anys d’‘era González’ hi va haver cinc ministres catalans, tots, homes. Tres van arribar a coincidir en el mateix Executiu (Serra amb Ernest Lluch i Joan Majó, i Serra amb Jordi Solé Tura i Josep Borrell).


AMB AZNAR

José María Aznar va nomenar en vuit anys tres ministres catalans, i dos van coincidir (Josep Piqué amb Anna Birulés). Aquesta última va ser la primera dona catalana a dirigir un ministeri, a qui va seguir Julia García Valdecasas en els últims mesos de la majoria absoluta del PP.


AMB ZAPATERO

En els seus gairebé vuit anys de mandat, José Luis Rodríguez Zapatero va designar quatre ministres catalans, entre els quals, Carme Chacón, la primera dona a dirigir el Ministeri de Defensa. Van coincidir amb ella en l’Executiu primer Joan Clos i després Celestino Corbacho.


AMB RAJOY

Ja en la seva primera etapa com a president, Mariano Rajoy va entregar la cartera d’Interior a Jorge Fernández Díaz, que, malgrat la seva procedència o potser a causa d’aquesta, va acabar convertint-se en el membre de l’Executiu que més topades ha tingut amb la Generalitat. En els seus primers quatre anys més un en funcions, només José Manuel García-Margallo el va igualar en atacs a l’independentisme, però l’eclosió pública de les seves converses amb l’exdirector de l’Oficina Antifrau de Catalunya Daniel de Alfonso va acabar per situar el cap de llista popular per Barcelona com el més odiat pels sobiranistes i part dels que no ho són. Reprovat pel Congrés, Rajoy va prescindir de Fernández Díaz per a la segona legislatura i l’única quota catalana en el seu últim Gabinet va ser Dolors Montserrat.


AMB SÁNCHEZ

Després de destronar Rajoy via moció de censura, Pedro Sánchez va situar en el seu primer Govern Meritxell Batet i va repescar Josep Borrell. Les eleccions d’abril del 2019 van haver de repetir-se al novembre pel bloqueig polític. Aleshores, tots dos estaven ja fora de l’Executiu per ocupar les seves actuals responsabilitats. La primera s’havia convertit en presidenta del Congrés i el segon va ser promocionat a alt representant de la UE per a Afers Exteriors i Política de Seguretat.

Notícies relacionades

Amb la coalició PSOE-Unides Podem, la ‘quota catalana’ va recaure en el socialista Salvador Illa i el podemista Manuel Castells. La sortida d’Illa per presentar-se a les eleccions catalanes el 2021 va comportar l’entrada de Miquel Iceta, a qui ara s’ha sumat Raquel Sánchez, fins ara alcaldessa de Gavà. Amb aquest últim fitxatge, Sánchez ja és el president que ha situat més ministres catalans (sis) i en menys temps (tres anys).