Canvis també en el partit

Lastra i Cerdán assumeixen el timó del PSOE després de la renúncia d’Ábalos

  • El secretari d’Organització dimiteix, i les seves funcions seran assumides pel que era la seva mà dreta. La número dos ocuparà tot el poder fins al 40è Congrés

  • El Govern i el PSOE fan buit a l’exministre en el seu adeu al càrrec: cap l’acompanya en el traspàs de la cartera de Transports a Raquel Sánchez

Lastra i Cerdán assumeixen el timó del PSOE després de la renúncia d’Ábalos

JOSÉ LUIS ROCA

7
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

El PSOE ja ha girat full també, igual que el Govern. Adriana Lastra, la vicesecretària general i portaveu parlamentària, assumeix tot el poder del partit. Ja era la número dos de Pedro Sánchez des del 39è Congrés Federal, del 2017, però des d’ara i fins al següent conclave, que se celebrarà en tres mesos, agafarà les regnes, amb el suport, en el maneig de l’aparell, del navarrès Santos Cerdán, nominalment secretari de Coordinació Territorial de l’executiva i mà dreta, fins ara, de José Luis Ábalos. Un exministre que s’ha convertit, ràpidament i per sorpresa de molts dirigents, gairebé en un passat per oblidar: les raons de la seva marxa segueixen sense estar del tot clares (tot i que hi ha una component familiar) i, aquest dilluns, Govern i partit li van fer un sonor buit en el seu adeu. No el van voler acompanyar. Ni Lastra, ni Cerdán, ni els flamants nous responsables de carteres. El van deixar, inexplicablement, sol. Ell, ja a la tarda, va formalitzar per carta la seva renúncia a la Secretaria d’Organització.

Document

A partir d’aquest moment, qui està al comandament de Ferraz és el tàndem de Lastra i Cerdán. Ella, com la nova cap total de Ferraz, dirigent «plenipotenciària», la responsable del projecte polític. La que pilotarà el pont de comandament del PSOE ara que Ábalos ja està fora de l’Executiu i de la poderosa Secretaria d’Organització, les funcions, de manera interina, de la qual assumirà Cerdán. Fonts oficials de la formació van indicar al matí que el reforç de la dirigent asturiana ja està parlat amb el president i secretari general, Pedro Sánchez. Hores després, el partit va confirmar en un comunicat la sortida d’Ábalos i la conversió del responsable navarrès en l’encarregat interí de l’aparell. Ábalos era, a més, el coordinador general del comitè organitzador del 40è Congrés; Lastra, la seva adjunta política, i Cerdán, l’adjunt de planificació. Amb la seva marxa, la portaveu socialista serà qui ara, per tant, piloti el camí fins al conclave, que se celebrarà a València entre el 15 i el 17 d’octubre, ajudada en el tema orgànic per Cerdán.

Quan el líder socialista va arribar a la Moncloa, el 2018, va decidir que la seva número dos, Lastra, es quedés al partit i assumís la representació parlamentària al Congrés, i Ábalos passaria al Govern, a Foment, càrrec que podia compatibilitzar amb el de secretari d’Organització. Així mateix, va encarregar a Cerdán que assumís el dia a dia de l’aparell. Una tasca no menor per a un partit tan gran com el PSOE, amb focs més o menys controlats en les federacions. Ábalos ha sigut durant aquests tres anys, per tant, un pes pesant de l’Executiu i de la formació, amb un peu, com Lastra, en el cercle de confiança del president. Una referència indiscutible.

Però ell i Carmen Calvo van caure amb la remodelació que Sánchez va executar dissabte, de la mà del seu avui ministre de la Presidència, Félix Bolaños. Tots dos encarnaven la pàgina que el cap de l’Executiu volia tancar, els que per haver tingut més exposició pública havien patit més desgast. Però així com la vicepresidenta va assumir el relleu amb «tranquil·litat» i «contenta» –com ella mateixa ha reconegut en l’«amorós» acte de traspàs de carteres, Ábalos ho ha digerit pitjor.

Lastra i Cerdán no van al comiat

Ferraz va emetre un comunicat a les vuit de la tarda en el qual relatava que el dirigent valencià havia presentat la seva dimissió en una carta dirigida tant a Sánchez com a l’executiva federal. En la missiva, va destacar la «lleialtat i el sentit del deure» que en aquests quatre anys ha estat realitzant en el partit i va definir la seva marxa com una «decisió madurada i necessària des del punt de vista personal i familiar». També va recalcar que deixa una formació «cohesionada» després de la contesa interna del 2017 i unida «entorn del lideratge» del president. El PSOE, va concloure, és el partit «més fort» i «més conscient del seu rol hegemònic en l’esquerra i molt més capaç de mobilitzar la societat per continuar transformant el país». Des d’aquest moment, va finalitzar la nota oficial, les competències de la Secretaria d’Organització passen a ser assumides per Cerdán.

Fonts de la cúpula socialista explicaven que les funcions purament orgàniques les seguirà portant el responsable navarrès, però per sobre tindrà Lastra. No hi haurà, per tant, un nou responsable d’Organització, per això s’exigiria una ratificació del comitè federal, màxim òrgan, que no es convocarà. El 40è congrés federal està a tocar i a Ferraz assumeixen que no té sentit fer cap nou nomenament ja en temps de descompte. La promoció de Lastra i Cerdán, el reforç dels seus rols, és el pas natural, tot i que també pot apuntar la seva continuïtat en la nova executiva. De fet, és el que s’espera, com ja explicava EL PERIÓDICO. Al PSOE es té la percepció que hi haurà un tomb en les estructures del partit, però també es creu que la dirigent asturiana i el responsable navarrès seguiran a la sala de màquines, a l’haver patit menys erosió. Tot i que, al cap i a la fi, qui decideix és Sánchez. I només ell.

Ni Lastra ni Cerdán van acompanyar Ábalos en el seu comiat, al matí, com a ministre de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana. Tots dos sí que van acudir a la presa de possessió de Félix Bolaños, a la Moncloa. Després, ella va marxar al Senat, ja que al migdia se celebrava el ple per a la votació del nou president, el burgalès Ander Gil, en substitució de la nova titular de Justícia, Pilar Llop. I ell, Cerdán, se’n va anar a la presa de possessió de José Manuel Albares com a responsable d’Exteriors. Dues absències molt significatives. Ells dos no van ser amb Ábalos, però tampoc cap membre del Consell de Ministres actual o de l’anterior. Sí que ho van ser els alts càrrecs de Transports i els exministres socialistes José Blanco i Salvador Illa.

Ábalos s’ha acomiadat de l’Executiu sense fer cap menció a Sánchez, prova de la tensió que ha presidit la seva sortida. En un to bastant desganat, el dirigent socialista ha entregat la cartera a la seva successora, Raquel Sánchez, reivindicant el «ritme frenètic» amb què ha treballat i deixant clar que deixa a la nova ministra «un escenari totalment diferent» del que es va trobar ell, informa Miguel Ángel Rodríguez. «Han sigut tres anys en unes circumstàncies molt especials, des de l’accés al Govern amb la moció de censura, unes quantes campanyes electorals [que ell ha dirigit], una pandèmia... I això afecta el ministeri», que estava «infradotat» quan va aterrar. Ha manifestat el seu «orgull per haver pertangut al Govern d’Espanya» i el seu «agraïment», perquè «un és el cap a qui colpejar». Era, indubtablement, un altre encàrrec més: es queixava d’haver sigut el cap de turc, el boc expiatori.

Notícies relacionades

L’exministre no va dir en aquell moment que abandonaria Organització, però va cedir la paraula a Sánchez amb un il·lustratiu «fins aviat». I així va fer hores més tard. En conversa informal amb els periodistes, va assegurar que té previst «de moment» mantenir el seu escó en el Congrés i que necessita una «vida més tranquil·la», informa Europa Press. Ábalos va revelar que va ser aquest dissabte quan va saber que seria finalment cessat. Fa temps va traslladar al president, va dir, que volia alguna cosa «més tranquil·la», deixant-li anar així la seva disposició a abandonar la primera línia, però va ser el mateix 10 de juliol quan Sánchez li va confirmar la decisió «final» i quan va arrencar la mudança. Ábalos tanca el cicle. Aquest 12 de juliol va perdre tots els galons, que eren molts, tant en l’Executiu com en el PSOE. Surt de la primera línia després d’haver arribat molt lluny.