La ‘caixa de solidaritat’ es reactiva davant els dubtes sobre el fons del Govern per cobrir fiances del TCu

La ‘caixa de solidaritat’, creada per les entitats sobiranistes el 2017 i reconvertida en una fundació dedicada a recollir fons per recolzar econòmicament investigats judicialment pel procés, ja s’està mobilitzant. Malgrat la creació per part del Govern d’un Fons Complementari de Riscos de la Generalitat amb una dotació inicial de 10 milions d’euros per cobrir les fiances que demana el Tribunal de Comptes, les entitats mouen fitxa perquè dubten que el TCu acabi validant aquesta fórmula de companyia d’assegurances a càrrec de l’administració perjudicada.

«L’actuació del Govern dona un respir, però necessitem tenir els diners per respondre si fallen i evitar els embargaments», ha explicat l’encarregat dels comptes, l’exvicepresident de l’ANC Pep Cruanyes. Tant Òmnium Cultural com l’ANC han celebrat aquest pas endavant de l’Executiu, però també han reconegut que pot ser que l’òrgan fiscalitzador no accepti aquesta «solució», per la qual cosa han cridat a omplir els fons d’aquesta ‘caixa’.

En aquests moments tenen 400.000 euros, i ja han aportat fins a 13.400.000 euros en concepte de fiances i responsabilitat civil, als quals en cal sumar 640.000 més en multes i advocats, amb un 90% d’aportacions d’entre 1 i 200 euros de mitjana per persona. En total, segons els impulsors, han ajudat 600 persones.

La presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, ha afirmat que està «molt satisfeta» per la decisió del Govern tot i que ha destacat que no sap quant resistirà». «Aquest ‘deep-state’ no té fre i preveiem atacs enormes contra aquesta mesura. En tot cas, és una mesura provisional fins que hi hagi sentència ferma si és que resisteix i ho accepta abans del 21 de juliol per pagar aquesta liquidació provisional», ha remarcat.

En la mateixa línia, el vicepresident d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, ha assegurat que el TCu persegueix «la mort civil dels servidors públics». Així mateix, ha afegit que aquesta maniobra de la Generalitat permet «guanyar temps perquè la caixa es torni a omplir per fer front a adversitats». 

Per la seva part, Cruanyes ha afirmat que tant el TCu com el Tribunal Suprem «actuen com a tribunals d’excepció», vinculant-los així al franquisme, i ha demanat a la ciutadania que participi econòmicament per ajudar els afectats. «El TCu és un organisme que té unes funcions purament d’auditoria i de control comptable que es converteix en organisme de censura política del Govern i de les institucions catalanes. Malgrat el seu nom, no és un tribunal, és un organisme d’excepció i excepcional dins d’una estructura democràtica», ha remarcat.

Notícies relacionades

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Proposta de sanció a la fiscal García Cerdá per desobediència

Cruanyes ha explicat que el TCu es planteja ara demanar interessos de més de 800.000 euros pel 9-N, que hi ha 4 milions d’euros que es van abonar «per duplicat» al TCu i al jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que reclamen de tornada en un escrit al jutjat i a les quals se suma la petició de fiances per l’acció exterior de la Generalitat.

«La caixa no ha deixat ningú desprotegit. L’objectiu final seria que un dia tota aquesta situació de bogeria se li pugui posar en evidència la il·legalitat i que el problema que tinguéssim fos recuperar els diners destinats a les fiances injustes i veure com els tornem a les persones que els van posar per fer front a la repressió», ha conclòs Cruanyes.