Els arguments de la mesura de gràcia

El Govern central justifica l’indult a Sànchez per ser una «persona clau» per a la «restauració de la convivència»

  • L’Executiu valora les declaracions del secretari general de Junts sobre l’1-O i afirma que el seu empresonament dificulta la normalització de les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat

El Govern central justifica l’indult a Sànchez per ser una «persona clau» per a la «restauració de la convivència»
4
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat de Cs, PP, Vox i CUP

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

L’exlíder de l’ANC i ara secretari general de Junts, Jordi Sànchez, sortirà de la presó de Lledoners després que el Govern central li hagi concedit un indult parcial que extingeix la part de la pena de presó pendent de compliment, però que manté íntegra la pena d’inhabilitació absoluta, per la qual cosa no podrà exercir un càrrec públic fins al 6 de juliol del 2027. El perdó està condicionat al fet que no cometi delicte greu en el termini de cinc anys.

El Govern central remarca que Sànchez és «un destacat referent social dins d’àmbit independentista» i «un dels principals actors polítics de l’escena catalana». «Aquesta posició és la que el va convertir, fins i tot sense formar part del Govern autonòmic, en un dels màxims responsables dels delictes comesos en ocasió del referèndum il·legal i posterior declaració d’independència. Però, no pot negar-se que, aquesta mateixa posició, és també la que fa d’ell una persona clau per a la restauració de la convivència», justifica l’Executiu, recordant que durant el temps que ha passat a la presó ha sigut elegit diputat i nomenat secretari general de Junts.

La resposta a Junqueras

El Govern també esmenta la carta de resposta de Sànchez a Junqueras que tant enrenou ha generat en l’independentisme en què «valora positivament l’indult com una solució parcial». En aquest extrem calca les seves referències al diàleg i la declaració durament criticada per sectors del secessionisme aferrats a la unilateralitat sobre que l’1-O «va ser concebut més per forçar el Govern espanyol a obrir una via de diàleg i negociació per aconseguir un referèndum acordat que no per proclamar efectivament la independència».

«Així, i malgrat que en el cas de Sànchez no pot parlar-se de penediment, ja que es ratifica en la legitimitat dels fets que van portar a la seva condemna, sí que és procedent valorar les últimes declaracions realitzades pel condemnat de cara a ajustar el marc temporal de la condicionalitat a què se sotmet l’indult», conclou l’Executiu.

Igual com en el cas del líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, l’informe apunta que «el manteniment a presó dels referents socials i líders de les principals formacions independentistes no contribueix positivament a rebaixar la tensió existent» i que aquí «destaca molt especialment» Sànchez «per ostentar aquesta doble condició».

L’objectiu de la desconnexió

El Govern central assegura que no pot ignorar que una part important de la ciutadania catalana comparteix l’objectiu de la desconnexió de Catalunya de la resta de l’Estat i remarca que aquests són «legítims», per la qual cosa no ha sigut condemnat per això, sinó pels seus actes. «Sànchez ha tingut i té, com és notori, un valor simbòlic important per a l’independentisme i per als qui, no sent independentistes, consideren injusta aquesta situació, entre altres factors, per tractar-se d’un destacat líder social que en el moment dels fets no ostentava cap càrrec institucional», admet el Governcentral.

Continua defensant que la seva «obligació ineludible» és «restaurar la convivència» i que «el càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte com la que viu la societat catalana». «És més, de vegades, el compliment de penes privatives de llibertat per part de líders socials o polítics pot reforçar les lògiques de desafecció, generant una falsa percepció d’injustícia en els qui veuen els seus representants empresonats i en els qui consideren que el càstig és excessiu», etziba, i justifica que el manteniment a presó de Sànchez «es presenta com un clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat, així com un escull per a la superació del conflicte que protagonitza la política catalana en l’última dècada».

Defensor de Drets Humans

Notícies relacionades

L’Executiu central també té en compte que Sànchez «és reconegut per gran part de la societat catalana com un activista i defensor dels Drets Humans, acollint-se a l’Informe de Conducta emès pel Centre Penitenciari de Lledoners i pel Síndic de Greuges, càrrec de què va ser adjunt. «La imatge de líder social compromès amb la comunitat obté, a més, aliment en el seu acompliment com a coordinador i redactor d’un dels cinc àmbits del Pacte Nacional per a l’Educació, que va fixar les bases del servei públic educatiu, així com d’un dels quatre àmbits del Pacte Nacional per a la Immigració, tots dos impulsats per la Generalitat el 2006 i el 2008 respectivament. Per als qui li atorguen aquest reconeixement i, per tant, atribueixen alt valor social a la seva figura –comparteixin o no la seva ideologia–, el manteniment de Sànchez a la presó, per legitimat que estigui en termes jurídics, dificulta la generació de les condicions necessàries per a la trobada i el diàleg».

Després de tres anys i vuit mesos a la presó, el Govern central opina que no hi ha risc de reincidència perquè «malgrat l’enorme i transcendental influència que exerceix en la vida social i política catalana no ha tornat a instigar o a cometre cap altre acte de significat semblant».