Els arguments de la mesura de gràcia

El Govern central defensa l’indult a Cuixart per acabar amb la «falsa percepció d’injustícia»

  • L’Executiu afirma que el manteniment a presó d’un líder social «pot reforçar les lògiques del conflicte» i que el seu empresonament «es planteja com un clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i l’Estat»

3
Es llegeix en minuts
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

Especialista en informació del Parlament de Catalunya, seguint l'actualitat política catalana

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, podrà sortir de presó de forma imminent, però estarà inhabilitat per exercir un càrrec públic fins al 10 d’octubre del 2028, tot i que la seva trajectòria no hagi estat vinculada a les institucions. El Govern central ha concedit aquest dimarts l’indult parcial al líder social de l’1-O que extingeix la pena de presó pendent de compliment, però manté la inhabilitació absoluta i condiciona el perdó al fet que que «no cometi delicte greu en els pròxims cinc anys».

A diferència de la resta de presos, Cuixart ha manifestat públicament diverses vegades que desdenya la mesura de gràcia, però el Govern central prioritza l’interès general per «avançar sòlidament cap a la pau social i la plena garantia de convivència democràtica». L’Executiu de Pedro Sánchez raona que «el càstig penal ofereix una utilitat limitada a l’hora de pacificar situacions de conflicte» com la que viu Catalunya i que, de vegades, «el compliment de penes privatives de llibertat per part de líders socials o polítics pot reforçar les lògiques del conflicte, generant una falsa percepció d’injustícia en els qui veuen els seus representants empresonats».

Per això conclou que el manteniment a presó del líder d’Òmnium Cultural «es planteja com un clar obstacle per a la normalització de les relacions entre les institucions catalanes i les de l’Estat, així com un escull per a la superació del conflicte».

Un gest de distensió

L’Executiu nega que Cuixart fos condemnat per les seves idees i calca un paràgraf de la sentència del procés en què s’afirma que «l’opció independentista pot i té cabuda i legitimitat dins del pluralisme polític», per remarcar que va ser sentenciat a nou anys de presó per sedició per «la comissió d’uns actes contraris a l’ordenament jurídic».

Ara bé, valora que «la realitat social i política a què ha donat lloc l’empresonament de Cuixart afecta indubtablement aquesta convivència democràtica entre catalans, condicionant negativament les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya i obstaculitzant la superació del conflicte existent».

Així mateix, reconeix que «la posició preeminent» de Cuixart en la societat civil catalana independentista «és indubtable» i, tot i que «no pot ni ha de minimitzar-se la gravetat del que va passar a Catalunya a la tardor del 2017, així com les profundes implicacions que aquest episodi va presentar per a la pau social i la convivència democràtica de tots els espanyols», opta per un «gest de distensió».

¿«Ho tornarem a fer»?

Quant a les reiterades declaracions de Cuixart assegurant que ho tornarà a fer, el Govern central recorda que «ni el penediment ni l’acceptació de l’indult són requisits per a la seva concessió» i argumenta que «aquesta contumaç actitud que ha mostrat el condemnat podria suposar que no mereixi l’indult per raons de justícia o equitat, però no poden anteposar-se al superior interès públic que inspira la concessió del seu indult». I es reforça al·legant que no hi ha risc de reincidència, perquè malgrat la seva influència i les seves manifestacions públiques «no ha tornat a instigar o a cometre cap altre acte delictiu».

Seguint aquest fil, l’Executiu s’imposa insinuant que «l’interès general del país justifica en el cas de Cuixart un indult en contra de l’interès del seu beneficiari» i que «el bé comú de la nació està per sobre de la voluntat mostrada pels mateixos condemnats». «El Govern d’Espanya és autònom i les seves decisions polítiques no depenen de les actituds particulars», rebla.

A més, l’informe insisteix que la concessió de la mesura de gràcia no ha de provocar «cap efecte perniciós i irreversible als valors de la Justícia» i que «tampoc minva o debilita l’Estat de dret». «Al contrari, el perdó de la pena que comporta és mostra evident de la seva fortalesa».

L’amnistia, «inconstitucional»

Notícies relacionades

Cuixart, que ha complert tres anys i vuit mesos de condemna, tindrà part de la seva pena commutada, però el Govern central adverteix a la seva persistència que «la reiteració delictiva portaria amb si l’apreciació dels antecedents penals». També es refereix a la campanya orquestrada des d’Òmnium Cultural en favor d’una llei d’amnistia i assevera que aquesta és «clarament inconstitucional».

Cuixart, l’únic dels presos que va respondre a l’informe contrari al perdó del Tribunal Suprem, va etzibar que desdenyava l’indult i apostava per l’amnistia perquè la seva «prioritat com a pres polític no és sortir de la presó». L’equip de defensa de Cuixart va presentar en menys de 24 hores la seva demanda al Tribunal Europeu dels Drets Humans i es mostra esperançat que la pressió internacional propiciï una condemna a Espanya per vulneració de drets d’un líder social.