Sánchez defensa que els indults seran bons per a l’economia

El Govern ja ha posat gairebé totes les peces sobre la taula. I totes miren cap al 22 de juny, dimarts, la data gairebé segura d’aprovació dels indults als líders del procés, sense que encara hi hagi una confirmació oficial i definitiva. Però la Moncloa ha deixat el camí ple de pistes i a més ha vist com el clima polític ha fet remolins a favor seu en els últims dies, arraconant les tesis de la dreta, tot i que cal veure si aquest gir ja està calant en una opinió pública a priori contrària a la mesura de gràcia. 

Pedro Sánchez va arrodonir aquest divendres la seva argumentació a favor del perdó governamental, recorrent al vessant econòmic: «La discòrdia partidista i territorial és un llast econòmic». Perquè els empresaris, a Catalunya i la resta d’Espanya, necessiten estabilitat, tranquil·litat. Normalitat, i no disputa. Alhora, el cap de l’Executiu llançava un anunci de profund impacte social: el final de la mascareta a l’exterior el 26 de juny. Un doble gest també mil·limetrat, com ho ha sigut tot en un procés d’alt cost per a l’Executiu. Però les dues mesures s’aprovaran per separat, previsiblement en dos consells de ministres diferenciats la setmana vinent, perquè no es contaminin, segons expliquen des del cercle del president.

El líder socialista va viatjar aquest divendres a Barcelona, a la clausura de la XXXVI Reunió del Cercle d’Economia. Era l’avantsala d’una altra visita, de més petjada política, la del dilluns que ve, quan pronunciarà una conferència al Liceu davant 300 convidats de la societat civil en defensa dels indults i la seva agenda del retrobament. Però Sánchez ja posava un peu aquest divendres a la capital catalana amb el vent a favor seu. Després del fiasco de la manifestació en Colón, va arribar l’aval del Congrés –aquesta setmana la Cambra va tombar la moció del PP que perseguia rebutjar-los, per 190 vots davant 152–, els sindicats, Foment del Treball, el Cercle, l’Església catalana i, tot i que de manera matisada, el president de la CEOE, Antonio Garamendi. Els empresaris i els bisbes van donar dijous, de fet, una imatge del PP de Pablo Casado aïllat a Catalunya.

El discurs del president a Barcelona aquest divendres [aquí en PDF] va quedar impregnat, indubtablement, d’una component econòmica més gran, però li servia per tocar un tema que fins ara no havia desenvolupat i que acompanya també la seva argumentació a favor dels indults de les últimes setmanes. No va esmentar aquesta paraula, però no va fer falta, perquè el president del Cercle, Javier Faus, que va intervenir abans que ell, els va defensar sense embuts per garantir la «pau social». Faus va dir ser conscient dels «riscos de gran calat» que assumeix Sánchez amb la mesura, però li va desitjar «èxits» i li va demostrar el seu recolzament: «El Govern sempre ens tindrà al seu costat». Pista d’aterratge asfaltada. 

El cap de l’Executiu va recordar com la premsa i l’opinió pública havien «frivolitzat» sobre el seu projecte ‘Espanya 2050’, que va presentar el mes passat a Madrid, i que era el producte del treball d’un panel de més de 100 experts, de camps científics i orientacions diferents, que van saber posar-se d’acord. «El que vull dir», va argüir, «és que la concòrdia és també un valor econòmic i la discòrdia partidista o territorial també és un llast econòmic».

La concordia es también un valor económico, mientras que la discordia, partidista o territorial, es un lastre; la incitación al odio únicamente nos empobrece. Debemos encontrarnos y reencontrarnos para poder seguir avanzando. Y no es tarea solo del Gobierno, es una tarea social. pic.twitter.com/BT7IPjGDqg

— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) 18 de junio de 2021

«Discòrdia», no «discrepància»

Sánchez va remarcar que volia dir «discòrdia», i no «discrepàncies», «pluralisme» o «crítiques», ja que aquests són positius, ja que demostren «una societat viva i dinàmica». «La discòrdia política i territorial –va seguir–, el com pitjor, millor, la incitació al frontisme, l’odi, acaben empobrint la societat. Haurem de trobar-nos i retrobar-nos per poder continuar avançant, tornar al punt en què vam deixar d’escoltar-nos».

El líder socialista s’estava referint implícitament a la dreta, i en concret al PP, per la seva oposició dura i sense matisos a una mesura que ha sigut avalada per l’empresariat o l’Església catalana, poc sospitosos de combregar amb les tesis progressistes. Sánchez, des de Costa Rica, ja va afirmar divendres passat que la discòrdia no construeix «pàtria», la que tant invoca la dreta. Al contrari.

Per al cap de l’Executiu, aquesta tasca del «retrobament» és una responsabilitat de «tothom», perquè no «ho pot fer només un govern», «ni dos governs». A continuació, va agrair el suport explícit del Cercle d’Economia i, en un nou avís a Pablo Casado, va assenyalar que «el primer pas és reconèixer que ningú» –«tampoc nosaltres»– és l’«amo de la raó». «Catalunya necessita sense demora diàleg, acord i pacte», va rubricar.

«Dos models diferenciats»

Aquestes paraules de Sánchez a l’hotel W de Barcelona van ser el corol·lari d’una intervenció en què va pretendre infondre optimisme, en línia amb el ja expressat fins i tot pels grans de l’Ibex en les jornades del Cercle –Ana Botín (Santander), José María Álvarez-Pallete (Telefónica) i Pablo Isla (Inditex)–. L’economia espanyola anirà millor del previst. És més, va avançar que és probable que l’Executiu revisi a l’alça les previsions de creixement.

«Espanya i Catalunya seran el que vulguem que siguin i podem aconseguir metes més altes», va apuntar, entusiasta. Per aconseguir aquests reptes, es necessiten cinc ingredients. El pla de recuperació, ja avalat per la Comissió Europea; els recursos (140.000 milions d’euros, el tram dels quals en transferències començaran a lliurar-se el mes que ve), el «talent empresarial», treballadors «qualificats» (aquí va recordar el paper de l’avantprojecte de llei de formació professional, aprovat dimarts passat) i, finalment, estabilitat i unitat política.

D’aquest cinquè penjador va penjar Sánchez la part més política del seu discurs al Cercle, perquè només si hi ha unitat i estabilitat es podrà «materialitzar en amplitud i potència» aquesta recuperació de l’economia i una entrada en una pàgina nova. «Espanya no es pot permetre un desacord estèril. No hi ha raó que impedeixi aquestes fites», va dir. Sánchez va remarcar que està convençut que en qüestions «fonamentals», com la transició ecològica o la digitalització, no hi ha realment un mur entre les formacions polítiques. «No hi ha dos models obertament enfrontats, sí dos models diferenciats», va exposar. Per això va insistir que es requereixen ««llums llargs». Per afrontar el futur, va culminar Sánchez, es necessita «horitzó, proximitat». «I per últim, i no menys important, i ho dic aquí a Catalunya, retrobament».

La següent estació és dilluns al Liceu, a les 12 hores. Conferència a què no anirà el president català, Pere Aragonès, ni ningú del seu Govern, segons van confirmar fonts de la Generalitat a aquest diari. És previsible que, si es rematen els expedients, Sánchez anunciï la data d’aprovació dels indults. I el dia marcat en vermell és el 22. De fet, hi ha uns quants indicis. Dilluns a la tarda es reunirà la Comissió General de secretaris d’Estat i subsecretaris –que presideix Carmen Calvo–,el filtre previ al Consell de Ministres de l’endemà.

Notícies relacionades

El Govern afina la data d’indults: 22 o 29 de juny, «al més aviat possible, millor»

Surten a llum els diners que Pedro Sánchez té al banc

Dijous, el Gabinet es tornarà a veure les cares, però en una cita extraordinària i per aprovar el reial decret llei que marcarà el final de la mascareta a l’exterior des del 26 de juny. Sánchez, diuen els seus, no vol «tapar» la mesura de gràcia, que considera necessària per a la normalització amb Catalunya, amb una altra iniciativa. 

L’Executiu afronta el tram final dels indults. Amb «un altre clima, hi ha molt més optimisme», en paraules d’un ministre de pes. Però un altre membre del consell posa cautela: aquest ambient favorable «pot ser un miratge», així que «cal esperar».