Cinc anys de presó per agredir un mosso
ERC, JxCat, CUP i comuns aproven una declaració de recolzament a Vivet
Acordada en Junta de Portaveus, no serà una declaració institucional del Parlament, perquè PSC, Vox, Cs i PP hi han votat en contra
La Junta de Portaveus del Parlament ha aprovat aquest dijous una declaració de recolzament al militant de La Forja i la CUP Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per lesionar el canell a un antiavalots de Mossos d’Esquadra durant la protesta ‘Holi’ contra Jusapol el 2018.
Segons fonts parlamentàries, la declaració ha tirat endavant –després d’una esmena dels comuns, que finalment ha sigut aprovada– amb els vots favorables d’ERC, Junts, la CUP i els comuns, mentre que el PSC, Vox, Cs i el PP hi han votat en contra. Segons les mateixes fonts, al votar aquests últims quatre grups en contra es bloqueja la possibilitat que el Parlament faci una declaració institucional, i finalment es farà una declaració de la Junta de Portaveus.
Al text de la declaració, els grups signants han volgut mostrar el seu recolzament i solidaritat amb el Marcel, la seva família i amistats davant «aquesta condemna absolutament desproporcionada, que pot portar-lo en els pròxims mesos a la presó».
Notícies relacionadesTambé s’ha volgut recolzar les «més de 3.000 persones represaliades per motius polítics els últims anys arreu dels Països Catalans».
Finalment, al text la Junta de Portaveus ha emplaçat el Govern que «es retiri com a acusació particular de totes les causes obertes per l’exercici del dret a la lliure manifestació».
Justícia Parlament CUP ERC - Esquerra Republicana de Catalunya Mossos d'Esquadra Junts per Catalunya
- La caixa de ressonància Willie Colón i l’eco que ressona en Bad Bunny
- Anava armat El Servei Secret dels EUA mata un home que intentava entrar a la mansió Mar-a-Lago de Trump
- Guerra a Ucraïna Les tàctiques de Putin voregen el sadisme en la guerra d’Ucraïna
- Temps Catalunya viu el primer cap de setmana sense cap pluja des de fa gairebé mig any
- “Et queden 12 euros”: L’anècdota de Miguel Ángel Silvestre sobre la seva situació econòmica més precària
