La digestió de l’acord

Guerra oberta a Junts pel pacte amb ERC i la composició del Govern

  • L’acord amb Aragonès enfronta Puigdemont amb Sànchez, que sectors del partit acusen de negociar a la baixa i imposar els seus noms

Guerra oberta a Junts pel pacte amb ERC i la composició del Govern
5
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Guerra oberta i enverinada a Junts per Catalunya, el partit creat per l’expresident Carles Puigdemont fa menys d’un any. El pacte de legislatura a què Jordi Sànchez va arribar amb Pere Aragonès fa una setmana era desconegut per bona part de la cúpula del partit i ha generat un terratrèmol de conseqüències imprevisibles. L’executiva posterior a l’anunci de l’acord va constatar-ne les discrepàncies. S’acusa el secretari general d’enganyar i ocultar les seves maniobres. I la decisió d’Elsa Artadi i Josep Rius, pesos pesants de Puigdemont, de no participar al Govern és només la punta de l’iceberg d’un conflicte intern molt profund. Un conflicte del qual són perfectament coneixedors els socis d’ERC en el Govern.

Fins i tot els presos de JxCat han pres partit, per posicions més possibilistes, defensant, per exemple, que Damià Calvet, de perfil pactista, seguís al Govern. Mentrestant, Puigdemont, després de setmanes de silenci, va respondre al pacte amb ERC amb un text molt agre en què el recolzament explícit a l’acord era pràcticament inexistent i en què prioritzava el lament, l’exigència que cap partit imposi la seva estratègia i la reclamació de respecte i confiança davant la desunió de l’independentisme.

El text era qualsevol cosa menys un recolzament esperançat al nou Govern. Tres dies després, el Consell per la República, que lidera Puigdemont, emetia un comunicat en què reclamava al nou Executiu d’Aragonès que fos el mateix Consell, i no cap institució, el qui exercís de «punt de trobada» de l’independentisme, mentre exigia al nou president que no es limités a la taula de diàleg amb el Govern central i que preparés la «confrontació» amb l’Estat.

Puigdemont versus Sànchez

Puigdemont, segons les fonts consultades, no era coneixedor de l’última negociació en secret de Sànchez amb Aragonès. I una vegada assolit l’acord, la sorpresa i indignació interna va ser notable entre els més fidels puigdemontistes. El pacte, afirmen, rebaixa el llistó que havien ja fixat els negociadors de Junts i incloïa un repartiment de carteres del futur Govern sense consultar el partit. Per això, la reunió de la direcció del partit tot just conèixer-se l’acord va ser intensa, segons fonts coneixedores. Sànchez esgrimeix que el 82% dels associats que van votar en la consulta van avalar el seu pacte amb Aragonès.

Però segons els seguidors de l’expresident, l’acord no inclou cap concreció respecte a l’anomenat full de ruta independentista. No és estrany, doncs, que aquest malestar aflorés: Artadi, a ‘El Punt Avui’, va afirmar el dilluns que el pacte «genera poc entusiasme», i Marta Madrenas, alcaldessa de Girona, en una entrevista a ‘Nació Digital’, el va considerar «molt perfectible», mentre lamentava: «Quan fracassi la taula de diàleg, perquè fracassarà, no sabem quina resposta hi haurà, no està acordada».

Un pacte que ignora els plans de Puigdemont

Amb aquestes paraules sobre la falta de concreció, Madrenas posa veu al que des de fa tres mesos plantegen els fidels a Puigdemont: no es pot pactar amb ERC res que no sigui una planificació detallada de la confrontació amb l’Estat que s’ha de produir d’aquí dos anys, quan fracassi el diàleg amb l’Estat. I, a més, ha de començar a preparar-se ja aquesta confrontació. Res que no passi per aquesta estratègia és acceptable i Esquerra no ha tenir el recolzament de Junts si no s’accepta.

D’aquí que, després de l’insatisfactori acord amb Esquerra, a ulls d’aquest sector, Puigdemont i el Consell per la República emetessin posicionaments contundents a favor de la DUI del 2017 i de no renunciar a la seva estratègia de xoc i unilateralitat. Sànchez ha acceptat que cap de les dues estratègies, ni la d’ERC ni la de Puigdemont, s’imposaran, i ha admès públicament que no hi ha hagut integració entre totes dues, de moment. I això fa saltar les alarmes i aviva el xoc intern entre dues visions diametralment oposades de l’independentisme.

Els que s’enfronten a Puigdemont

Mentrestant, durant tota la negociació, dirigents de Junts al Govern van clamar per un pacte al més aviat possible amb ERC que passés, sí o sí, per ser al Govern, sense cap gènere de dubtes ni especulacions sobre passar a l’oposició o forçar unes altres eleccions. I finalment, han constatat amb estupor com Sànchez manejava la composició del nou Govern amb perfils més aviat tècnics, deixant de banda figures de pes més polític com Damià Calvet –que comptava amb el recolzament de Josep Rull i Jordi Turull des de la presó–, Meritxell Budó –també apadrinada per Turull– i Miquel Sàmper.

Amb les coses així, a la guerra interna oberta, si el Govern queda en mans dels noms proposats per Sànchez, el puigdemontisme pot convertir el grup de JxCat al Parlament en un ariet contra l’Executiu. Un grup parlamentari al capdavant del qual hi ha un fidel a Puigdemont, Albert Batet, però que té una composició molt heterogènia. S’escampa la preocupació en un sector del partit sobre com recolzar un Govern que ja no està presidit per Junts. D’altres, en canvi, reclamen cultura de coalició i de govern. «Seria un sabotatge no recolzar el nou Executiu», adverteixen. Un destacat diputat afirma que «en els primers mesos» hi haurà recolzament a Aragonès. Després, dependrà de l’actitud del PSOE a Madrid i de la CUP a l’hemicicle del parc de la Ciutadella.

Una elecció de consellers «surrealista»

La tensió s’incrementa perquè la gestió dels noms del futur Govern s’ha fet amb una opacitat notable i amb un ball de noms constant, fruit dels precaris equilibris en una organització convulsada. «El que està passant és surrealista», es confessa un dels integrants del Govern sortint. A més, la figura de Jordi Puigneró com a vicepresident no s’interpreta tant com la decisió de col·locar un peó puigdemontista, sinó com la de resoldre la guerra amb Calvet a favor del primer, que no forma part del cercle directe de l’expresident.

Un futur incert

Notícies relacionades

Amb aquest panorama, Sànchez –que oficialment nega la tesi de la desunió interna adduint que Puigneró és un home de Puigdemont al Govern– haurà de gestionar aquesta situació extremadament complicada entre diverses famílies internes que pot generar inestabilitat al Govern des d’abans fins i tot que comenci a caminar.

Ningú és capaç de descartar cap escenari en una formació liderada per un expresident que s’ha allunyat de la vida de partit i ha donat nombroses mostres en el passat de la seva capacitat de crear noves estructures. Una hipòtesi és que Puigdemont se centri en l’eco internacional del procés, mentre el Govern gestiona el dia a dia i l’estratègia independentista es fixa a Catalunya entre els 5 principals actors polítics i socials del sobiranisme.