Damià Calvet, pes pesant de la postconvergència, fora del nou Govern

Els noms que Junts per Catalunya està designant per formar part del Govern del republicà Pere Aragonès continuen oferint sorpreses. Aquest dilluns s’ha confirmat, de fonts coneixedores de la designació de noms, que Damià Calvet, el fins ara conseller de Territori i Sostenibilitat, un home d’absoluta confiança dels presos independentistes de Junts, no estarà al nou Govern. El també conseller Jordi Puigneró, favorit de l’expresident Carles Puigdemont, sí que estarà molt probablement en el nou Executiu i ho farà com a vicepresident.

El cop de porta a Calvet representa també un cop de porta al sector més moderat, pactista i dialogant de Junts, el procedent de Convergència i el PDECat i que ha apostat obertament durant la negociació d’investidura i de governabilitat amb ERC per estar en el Govern i forjar, sí o sí, la coalició amb ERC. Una visió moderada que s’ha enfrontat als que eren partidaris de passar a l’oposició o fins i tot de forçar unes noves eleccions si Esquerra no acceptava les condicions de Junts sobre el full de ruta unilateral i combatiu cap a la independència.

Notícies relacionades

Així estan les enquestes de les eleccions a Catalunya

La Guàrdia Civil afirma que Zaplana va teixir una xarxa de blanqueig

Calvet atresora una llarga trajectòria en l’espai convergent i va accedir a la conselleria apadrinat per un destacat nom d’aquest espai: Josep Rull, empresonat per la sentència del procés. Calvet ha mirat de fer valer la seva experiència de govern i la seva voluntat de gestió i de diàleg, per intentar mantenir-se a l’àrea de Territori –que es fusionarà amb la de Polítiques digitals en el nou Govern d’Aragonès–, però ha sigut en va.

La derrota contra Borràs, un indici

En els últims dies, i com va apuntar EL PERIÓDICO, Calvet es va mostrar interessat a repetir a l’Executiu amb la vicepresidència si era necessari, però els fidels a Puigdemont afirmaven que ell no seria l’elegit. Calvet va constatar la seva falta de recolzaments fa uns mesos quan, amb un discurs independentista pragmàtic i que va reclamar potenciar la bona gestió, va perdre clarament la partida davant Laura Borràs –només va aconseguir el 20 per cent dels vots– en les eleccions primàries per escollir el candidat a president. Va ser un indici més que la cúpula del partit considera secundari l’espai postconvergent, del qual es va desprendre precisament el mateix Puigdemont fa deu mesos donant un cop de porta al seu partit, el PDECat, partit hereu de Convergència, d’on procedia l’expresident.