Crisi a la frontera entre Espanya i el Marroc
Per als migrats a Ceuta, gana i respons
La ciutat recupera la calma mentre prepara l’enterrament de l’última víctima de la riuada humana
Espanya mira d’ evitar el caos amb els nens migrants
Ceuta passa de la por a la solidaritat amb els migrants
Policies antiavalots custodien nens migrants
Els Estats Units avaluen establir una nova base aèria a Níger o el Marroc
Així ha explicat EL PERIÓDICO la crisi entre Espanya i el Marroc
Crisis migratoria en Ceuta /
La tranquil·litat torna a poc a poc a la ciutat de Ceuta, on s’ha reduït molt la presència dels migrants arribats el dilluns i dimarts passat. [Totes les imatges de la crisi fronterera de Ceuta: les fotos de José Luis Roca]
Es fan palpables els efectes de l’acord amb el Marroc per a una obertura parcial de la frontera i tornar gent de 40 en 40. L’Exèrcit i les forces de seguretat supervisen el degoteig de tornades, i només els indocumentats més persistents vaguen per la ciutat, centenars encara, però cada vegada més confosos amb el paisatge dels barris pobres.
Una part no petita dels retornats està integrada per menors que han tornat amb les seves famílies, que els van localitzar i van reclamar en el pont telefònic humanitari habilitat per la ciutat autònoma.
Han sigut 4.400 trucades les rebudes des de territori marroquí i 438 els nens identificats en aquestes conferències, dels 800 que han filiat les autoritats locals.
La fundació caritativa de la mesquita Sidi Mbarek de Ceuta ha preparat ja una tomba sense làpida al cementiri musulmà de la ciutat per a Sabir Azouz, de 19 anys, natural de Castillejos, de professió res, el cos del qual va arribar flotant a les aigües del Tarajal.
«Quan el portaven les onades, semblava com si nedés, però crec que ja venia mort», explica una testimoni tristament privilegiada de la troballa que aquest dijous va gelar fúnebrement el conflicte al peu del reixat, abaixant el suflé de la tensió diplomàtica a la realitat de la mort, l’expressió més descarnada de la crisi oberta des que Espanya va acollir el líder del Polisario Brahim Gahli i el Marroc va decidir que es veiessin «les conseqüències», com va dir l’ambaixadora marroquina, Karima Benyaich.
La ciutat que, després d’un ajornament judicial, inhumarà la segona víctima coneguda de les mentides que van propiciar la riuada humana presenta un panorama molt diferent del de dilluns i dimarts.
Són ja 6.500 les persones, de 8.000 que van entrar, que han tornat al Marroc, segons les dades que ha divulgat el ministre Fernando Grande-Marlaska. El titular d’Interior ha intentat a més descoratjar qualsevol possible efecte crida sobre Melilla assegurant que als 30 immigrants –per primera vegada tots magribins– que dijous a la nit van aconseguir saltar la tanca d’aquest altre punt geoestratègic dèbil de la crisi amb el Marroc no els espera un altre destí que ser retornats, «si procedeix».
Guàrdies civils i ‘mehannis’ no van aconseguir parar, només atenuar, l’onada de 200 joves que es va llançar contra el reixat de Melilla. Per això a aquesta banda es reforcen les alertes conjuntes policia+exèrcit, que es van estrenar aquest divendres a la tarda contra un altre intent d’entrada, de 300 persones; ho van aconseguir 40.
Sortir del camp Piniers
Sortir del camp PiniersMentre l’alarma s’apaga al veïnat de Ceuta, la inquietud s’encén per ratxes als coberts del Tarajal i als barracons del camp Piniers, segons s’estenen els nervis entre els nens allotjats.
Alguns no es creuen el que els han dit que els portaran a la Península després del preceptiu test d’antígens, i intenten escapar per les teulades de les naus de xapa o baixant el polsós camí que surt del camp Piniers.
L’esplanada, un descampat a la part més alta de la ciutat, al costat d’un magatzem de grues i diverses casernes, s’ha convertit en el camp de refugi i espera més petit dels que allotgen nens a Ceuta. Barracons de resina plàstica amb petites finestres són l’allotjament dels primers 145 menors estrangers que sortiran al repartiment de destí a la Península. Entre aquests hi ha una majoria de nens acollits a Ceuta abans de la riuada humana d’aquesta setmana.
Save the Children, com altres oenagés, ha demanat que en la repatriació o derivació dels menors, se’ls avaluïn «cas per cas».
De captaires a polissons
La meta dels milers de migrants irregulars d’aquesta onada no era la platja del Tarajal, sinó la rotonda que dona accés al port d’on surten els barcos cap a Europa.
Dilluns passat, desenes de nouvinguts s’amuntegaven a l’espai entre esculleres, asseguts a la vorera, caminant per la vora, ajaguts a la gespa d’un jardinet.
Expliquen fonts de la policia portuària que aquest és el territori dels principiants. Arriben fins aquí i es queden, com esperant un Stanbrook que els porti a algun lloc pròsper i en pau.
Després, quan se n’adonen que creuar l’Estret no serà tan fàcil, inicien una espera a la ciutat, dormint el més discretament possible en parcs, als barris alts o al bosc.
Durant dies miraran d’aconseguir prou diners per comprar un vestit de neoprè. Als que ho aconsegueixen se’ls veu caminar, ara de forma més decidida, cap a cantonades en què esperar per vigilar la cadència dels barcos.
Quan puguin, aprofitant que les companyies navilieres retallen en vigilants jurats, miraran de guanyar corrents la portalada de popa, per amagar-se al garatge del ferri. I si no, es tiraran a l’aigua per arribar nedant fins als costats. «S’amaguen al forat de les turbines –diu un veterà de la policia portuària–, i aquí s’agafen com poden. De vegades, s’aferren amb tanta força a un tub, que l’arrenquen, al motor no li arriba l’oli i es para».
L’agent ho explica el mateix matí en què han interceptat un jove marroquí amagat a la gavarra que dona servei als barcos del port. Havia sigut dels més llestos de la quadrilla que ronda pels molls, però el van agafar.
Llet i galetes
L’onada de migrants llançada pel Marroc a Espanya va agreujar els problemes d’ordre públic a Ceuta quan, a meitat de setmana, segons passen els dies, es va començar a aguditzar la gana.
Núvols d’adolescents –els grans no ho fan– s’han estat amuntegant a la porta de l’Erosky, el Carrefour i altres comerços per abordar els clients i demanar-los alguna cosa. I les botigues han mobilitzat agents de seguretat privada que, entre patrulla policial i patrulla policial, fan fora la canalla desesperada.
Els més grans, ja joves i no nens, esperen l’arribada d’ajuda humanitària. Abdesalam Mohammed, president de l’associació benèfica Alas Protectoras, apareix molt aviat al Jardí de l’Argentina, al costat de la muralla, i porta aliments, vambes i dessuadores per a la gent que dorm sota els arbres.
«Als que veig que són menors els dic que se’n vagin a un centre, que no poden ser aquí. Però no hi volen anar, perquè tenen por que els tornin», diu l’Abdesalam.
Al seu costat, els migrats preparen el seu companatge en un bric retallat: llet, galetes i un pal per remoure.
Algun, atrapat entre el mar i la gana, va intentar una altra escapada a les tres de la tarda penjant-se pel coll d’un cable en una barana del dic. La policia local va interrompre el suïcidi.
A 40 quilòmetres de mar cap al nord, a Algesires, es fa patent la rancúnia que està en la base profunda d’aquest conflicte. A la porta del consolat del Marroc es manifesten els partidaris del Front Polisario, i davant, un grup de marroquins els criden onejant banderes vermelles amb l’estrella verda: «¡Gahli assassí, passaport fals!».
Els agents UPR de la Policia Nacional s’han hagut d’interposar per evitar un minitrasllat a l’avinguda Villanueva d’Algesires de la guerra sorda que es lliura al Sàhara.
I mentrestant, a la Loma Colmenar de Ceuta, per on s’apinyen les tombes musulmanes que miren a l’est, en una zona nova de fosses on hi va haver el jardí d’una barraca, la tomba 4.368 espera el jove Sabir. Les normes sanitàries anti-Covid s’han imposat a la tradició, i el seu cos no caurà a la terra, sinó en un rectangle de ciment. Ajagut mirant a llevant, això sí. I algú posarà a la sorra, per sobre, al lloc del cap, una ampolla de cap per avall d’essència de tarongina, com mana el costum.
Notícies relacionadesA la llunyania, el minaret blanc i verd de Sidi Mbarek. A prop, una carretera transitada per furgonetes. L’Amin fa d’orador entre les tombes. És cinquantí, porta una mascareta espellifada i explica que és un altre marroquí dels centenars que van quedar atrapats a la ciutat fa un any i dos mesos, quan el Marroc va tancar la frontera per la pandèmia. Des d’aleshores es guanya la vida dient pregàries a canvi d’una propina.
Pels morts que s’empassa el mar, com el jove Sabir, canta el religiós Amin una farija: «Al·là, el clement, amo del dia del judici, dirigeix-nos pel camí recte...»
