crisi migratòria

Les oenagés demanen una acollida digna per als nens migrants

  • Entitats al Marroc que atenen nens i les seves famílies prediuen que aquest estiu centenars de nens i adolescents es jugaran la vida per arribar a Europa i imploren vies segures

Les oenagés demanen una acollida digna per als nens migrants

José Luis Roca

3
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

La crisi de Ceuta suma incògnites sobre el futur dels menors als dos costats de l’Estret de Gibraltar. Al Marroc, les entitats que treballen amb els menors i les seves famílies imploren vies legals. «Aquí els nens somien en arribar a Europa i la pandèmia ha esvaït els pocs dubtes d’aquells que tenien por de fer-ho», explica Fouad Akhrif, coordinador de l’oenagé Pateras de Vida a Larache. A Espanya, les entitats reclamen que es compleixin els seus drets i que les comunitats autònomes garanteixin recursos per a una acollida digna. Per als qui avui es troben a Ceuta i per als que poden anar arribant durant l’estiu.

Fa un any que no surten pasteres de Larache, un dels enclavaments del nord de l’Àfrica on, ja abans de la pandèmia, els traficants captaven nens perquè salpessin direcció a Europa. «Encara tenim un estat d’alarma i l’exèrcit patrulla els carrers. Sortir en pastera encara és difícil, però estic segur que quan acabin les restriccions les tornarem a veure. I n’hi haurà moltes més que abans», pronostica Akhrif. Des de Pateras de Vida intenten convèncer els nens i les seves famílies que si volen migrar ho facin de manera segura. Avui sembla missió impossible. «Aquí la pandèmia ha sigut devastadora, la gent ha perdut la feina i s’ha quedat sense res. Per molts, l’única opció de sobreviure és sortir», afirma. ¿No saben que a Espanya la situació tampoc és fàcil? «Saben que hi ha atur i crisi. Però també saben que hi ha dret a l’atur, hi ha ertos, hi ha accés universal a la salut... Estem parlant de drets humans», afirma.

La informació al Marroc flueix d’una manera brutal. Akhrif imparteix una xerrada sobre els riscos de migrar de manera insegura (en pasteres o camuflats en motors de camions). «Els nens ja et diuen els centres on volen anar, normalment al País Basc i Catalunya, i fins i tot saben el nom dels educadors», explica. »Venir, vindran, migrar és un dret humà. Estem parlant de nens ,¿es necessari que passin per aquest sofriment, que es juguin la vida? ¿De veritat no podem tenir vies segures?», es pregunta, insistint també en els menors subsaharians que, a més, porten una horrible travessia a sobre.

Un dels drames que vivim a les fronteres són les devolucions ‘en calent’ i «completament il·legals», segons moltes oenagés i advocats. La fundació Raíces demana que «se’ls escolti» per acompanyar-los en la decisió de tornar amb les seves famílies o puguin demanar asil a Espanya. Un altre problema són les proves d’edat, innecessàries si tenen passaport i denigrants en molts casos en què es despulla els nens i els practiquen exàmens als genitals. La presidenta de l’entitat, Lourdes Reyzábal reclama «un mecanisme de solidaritat conjunt i coordinat entre tots els territoris que permeti a aquests nens rebre la millor atenció possible per integrar-se».

Notícies relacionades

Relleu a Catalunya

A Catalunya, la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) del Govern sosté la hipòtesi que a l’estiu arribaran més nens migrants. Malgrat que les arribades el 2020 van caure d’una manera brutal a Catalunya (3.400 el 2018, 808 el 2020), el Govern no està desmantellant els centres avui existents, confia Save The Children una de les oenagés que ha participat a les reunions de planificació. El Govern vol evitar el tracte indigne que, per falta de mitjans que van rebre molts nens el 2017 i 2018. ERC ja no pilotarà la conselleria a partir de quan es constitueixi el nou Govern. Passa el testimoni a Junts. «Esperem que no hi hagi un canvi de polítiques garantistes, estarem vigilants per no tornar enrere», adverteix Pérez.