La CUP exigeix a ERC i Junts una legislatura de desobediència

La CUP és el tercer en discòrdia. Malgrat celebrar el principi d’acord entre ERC i Junts per formar un Govern de coalició, els anticapitalistes temen que no compleixin al peu de la lletra els compromisos pactats amb els republicans per donar els seus nou vots a favor de l’aspirant a la Presidència de la Generalitat, Pere Aragonès. «El preacord a què vam arribar amb Esquerra ha de quedar inalterat» després de la negociació entre republicans i postconvergents, batallen a les files de la formació.

Fa setmanes que els cupaires actuen com a frontissa per evitar que Catalunya se sotmeti a una repetició electoral i van propiciar dimecres passat un pacte de mínims a tres bandes després que la negociació entre ERC i Junts saltés pels aires. Per això la CUP vol fer-se seu part del mèrit d’una entesa contra rellotge, de la qual encara no coneixen els detalls. De fet, fonts del partit afirmen que s’han assabentat del principi d’acord per la premsa.

El diputat Carles Riera ha considerat una «dada positiva» la reedició de l’actual Executiu català en una entrevista a La 2, però s’ha afanyat a recordar tots els compromisos que van pactar amb Esquerra per posar deures sobre la taula del futur Consell Executiu, començant per la desobediència. El cupaire ha alertat que el Tribunal Constitucional «no pot ser un límit» per a l’acció de govern i ha instat que l’«exercici de la sobirania» es defensi «des del minut u».

Traçar el full de ruta

Notícies relacionades

Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat

El Govern aprovarà dimarts el decret d’embargament a Israel després de resoldre els esculls a duanes

Riera ha reclamat que es dibuixi «des de ja» un full de ruta independentista «compartit», que «no interfereixi en el procés d’investidura, en l’inici de la legislatura ni en la governabilitat del país» per «tornar a exercir l’autodeterminació» si en un termini de dos anys, el 2023, la taula del diàleg entre governs no ha aportat una «solució democràtica» al conflicte. La fórmula de la CUP passa per una mobilització sostinguda «que faci possible» la celebració d’un altre referèndum.

Els anticapitalistes continuen tancant la porta a entrar en el Govern, tot i que és un debat latent que pot reobrir-se en qualsevol moment dins del partit. Algunes veus de la CUP opinen que una vegada transcorreguts dos anys podran avaluar el compliment dels acords i decidir, en aquesta data, si assumeixen alguna cartera, ja sigui per «empènyer» cap a la independència o per «millorar les condicions materials» dels catalans si s’acaba aplicant la renda bàsica universal. Serà llavors quan Aragonès se sotmetrà a una qüestió de confiança, es renovarà el Congrés dels Diputats i s’examinarà la continuïtat de la taula de diàleg.