Els EUA renoven les contractes a les bases reduint personal espanyol

I no sembla que el conflicte acabi abans que, el 30 de juny, expiri la concessió que aquesta firma americana té per a l’estiba d’avions, trasllat de passatgers i tripulacions i serveis a terra. Quan s’acabi el juny, el Pentàgon haurà culminat la renovació de les dues principals contractes civils en territori espanyol. L’altra, a la base aèria de Morón (Sevilla), té ja nou adjudicatari, KBR, que acaba de complir els primers deu dies d’operacions emmarcats en la tensió de la plantilla civil espanyola.

Coincidint, però només en el temps, amb el relleu de l’administració de l’empresari Trump per la del sindicalista Biden, l’US Air Force i l’US Navy canvien els auxiliars civils per al seu desplegament en aquesta zona del globus. I enmig de la inquietud dels empleats espanyols.

El fenomen té també un altre teló de fons. Aquest maig acaba la vigència del tractat bilateral entre Espanya-EUA que va obrir la porta, el 1953, a les bases militars d’utilització conjunta. El tractat va ser prorrogat per vuit anys el 2013, i ara, com han estat anunciant alts càrrecs d’Exteriors des de la tardor passada, es prorroga automàticament un any més.

Cada vegada menys, cada vegada més vells

Cada vegada menys, cada vegada més vellsLa plantilla a Morón, dedicada a l’auxili a l’aeròdrom, menjadors, neteja, sanitat i manteniment, ha passat en onze anys de 610 empleats espanyols a 320, en un degoteig que UGT ha descrit en diversos contactes polítics a Andalusia com un procés gradual de substitució de treballadors locals per empleats nord-americans. Aquests han augmentat de 50 a 90, segons fonts de la base.

La plantilla va rebre el seu últim cop en plena pandèmia. El va clavar Vectrus, la contractista sortint. A les 0.00 hores del 16 d’agost del 2020 entrava a treballar gent americana a l’hotel de la base, per substituir 10 administratius i recepcionistes espanyols. Havien sigut acomiadats per causa objectiva, amb el mínim legal de 20 dies per any. El motiu: reorganització dels hotels de les bases.

El degoteig d’acomiadaments ja fa onze anys que dura. El 2010, el 2013 i el 2014 es van executar tres eros, que van costar 119, 66 i 55 acomiadaments respectivament. L’últim ero va succeir una decisió del govern dels EUA de militaritzar els serveis aeroportuaris de proveïment, parc mòbil i terminal.

El comitè d’empresa va mirar de portar el cas a la Justícia a Espanya, però el Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia va considerar, en virtut del tractat, que els empleats no podien denunciar el Govern nord-americà per «immunitat de jurisdicció».

El 2016, 2017, 2018 i 2019 Vectrus va acomiadar 12, 14, 10 i 15 treballadors. A més, en el període s’han amortitzat 47 places d’espanyolsper jubilacions, segons el comitè d’empresa. «Som una plantilla envellida, perquè els eros van ser obligatoris, sense opció a prejubilacions», lamenta un membre de la secció sindical d’UGT a la base.

Més lleial, menys car

Més lleial, menys carMentre la plantilla espanyola descendeix, creix l’americana. El retrat robot de l’empleat preferit per les successives contractes a Morón és el d’un exsergent d’entre 40 i 50 anys, que ja percep una pensió (fins a 40.000 dòlars) dels Estats Units, que ha complert 25 anys a la força aèria i que coneixen bé la base.

Aquest treballador, indiquen les mateixes fonts, «no donarà problemes als caps, ni seguirà vagues. La seva lleialtat està assegurada». I no només per patriotisme i costum castrense: no deixa de cobrar la pensió mentre treballa de «contractista» de la contracta, i sense pagar impostos a Espanya ni originar costos socials.

Tot això el fa un rival imbatible en la pugna per una plaça. Les substitucions per exmilitars sovintegen entre els bombers, lampistes, fusters, tècnics de tallers i fins i tot cuiners.

KBR acaba de publicar cinc anuncis de demanda de personal per a la base. Els cinc, per a líders d’equip. En tots els casos és necessari una security clearance, una autorització de confiança per a la gestió de documentació, que no tenen els candidats espanyols.

No grats a Rota

No grats a RotaUn personal similar es recluta per a substitucions d’empleats espanyols a Rota, confirma el comitè d’empresa de la base naval. Tot i que allà, matisen, ho fan les concessionàries petites. La principal, Louis Berger, no mira tant de substituir nacionalitats com d’abaratir sous.

L’últim any no hi ha hagut acomiadaments, sinó que s’ha deixat fer el moviment vegetatiu de baixes i jubilacions no reemplaçades. Els últims quatre anys, Louis Berger va donar la liquidació a 32 espanyols, més 12 més el 2016.

Després dels acomiadaments, «es tornen a subcontractar les feines, però pagant molt menys, a empreses americanes i espanyoles», explica Edgard Schmidt, assessor del comitè d’empresa i jubilat de la base naval.

«Els nostres empleats a la base de Rota guanyen un 40% més que al sector d’aeroports», es queixava el president de la concessionària, Jiry Mali, a l’‘Abc’ de Sevilla el gener del 2020. El salari mitjà a què es refereix és de 2.670 euros bruts al mes. I el que la firma busca imposar no supera els 1.000, indiquen al comitè d’empresa.

L’octubre del 2018, una substitució per Louis Berger del conveni d’empresa pel conveni del sector va fer esclatar el conflicte. Deu acomiadaments disciplinaris en aquest període han sigut declarats nuls pels tribunals espanyols.

En plena pandèmia, el juliol del 2020, la firma va abandonar la taula de negociació. El 29 de desembre, l’alcalde de Rota, el socialista Javier Ruiz, va promoure al seu ajuntament declarar no grata l’empresa. Gairebé tots els partits, inclòs el PP, van votar-hi a favor; només Vox s’hi va oposar.

La plantilla de serveis a avions de Rota té avui 134 espanyols; fa sis anys n’eren 175. Avui segueix la vaga el 80% de la plantilla, percentatge una mica inferior al dels serveis mínims a què està obligada: 90%. Per això els treballadors només poden absentar-se una part de la jornada.

Negoci de falcons

Negoci de falconsVectrus, la contractista sortint a Morón, no va acceptar una mediació judicial en els seus acomiadaments, tot i que sí que pledeja als Estats Units. Concretament davant l’Oficina de Responsabilitats del govern, i contra qui el succeeix en l’adjudicació: KBR. Vectrus va impugnar el concurs, de 974 milions de dòlars per a cinc anys, prorrogables a vuit. Washington va denegar la protesta el 23 de desembre.

La firma que se n’ha anat de Morón és experta en la gestió de contractes civils fora dels EUA. A Espanya no ha arriscat gaire: la gairebé totalitat del material utilitzat en manteniment és governamental, només ha hagut de gestionar el personal. Amb unes condicions semblants exerceix encàrrecs del Pentàgon als Emirats Àrabs Units, Kuwait i l’Aràbia Saudita, entre altres destinacions.

El club de les contractes de defensa és als Estats Units una gran porta giratòria per a militars i polítics. Per això no és estrany que alts oficials retirats, fins i tot generals de cinc estrelles, hagin passat per Vectrus. A Espanya ha estat administrada per les advocades Susana Ruiz Peña i Rosalía Díaz, habituals a les sucursals de firmes americanes com Apple, Warner Bros, Tesla, Airbnb o Disney Store.

Vectrus és més petita que el seu rival KBR. Kellogg, Brown & Root va ser en els seus orígens una empresa de transport. Els seus executius coneixen Espanya. Entre el 2010 i el 2015 va ser part de la ‘joint venture’ VBR, amb la qual va gestionar treball a les bases de Morón i Incirlik (Turquia) aliada amb el gegant aeroespacial Northrop Grumman.

Aquesta firma clau en la indústria de defensa americana tenia bones raons per a l’aliança: KBR era satèl·lit de Halliburton, la petroliera de Dick Cheney, vicepresident amb George Bush i un dels falcons que van auspiciar les intervencions dels EUA al golf Pèrsic.

Ara KBR haurà de reiniciar el seu perfil societari a Espanya sota la figura de SEE (sucursal a Espanya) que utilitzen les firmes estrangeres. El 2015, després d’anar-se’n de Morón, va deixar aquí un petit destacament immobiliari, ja extint, per a la construcció d’un Marriott Hotel i un club de vacances a Dénia (Alacant).

La principal contractista a Rota, Louis Berger AS, no es diferencia de les altres en fitxatge d’ex alts militars, però sí en un passat recent en què va donar feina a l’FBI per pràctiques corruptes, que li van valer una condemna.

El seu administrador a Espanya, Mario ‘Marty’ Oswaldo Reyes, participa en societats caritatives i de recolzament a excombatents americans, com Hiring Our Heroes o US Soldier for Life. El conflicte a la base l’ha convertit en el principal client de l’àrea laboral del bufet Garrigues a Andalusia.

Miniparadís fiscal

Miniparadís fiscalA l’ombra del progressiu augment de treballadors civils americans en les contractes i d’una laxa interpretació del tractat bilateral ha crescut una excepcionalitat fiscal a Andalusia.

Notícies relacionades

Puigdemont exigeix a Sánchez revertir "l’espoli fiscal" si vol el seu suport

El PSC planteja ajudes iguals per a les famílies monoparentals i nombroses

Els una mica més de 400 treballadors exmilitars americans de Rota i Morón, malgrat que treballen per a empreses amb CIF espanyol, no tributen a Espanya ni cotitzen a la Seguretat Social.

El tractat atorga aquesta exoneració al personal militar americà i als GS (‘government servers’, funcionaris), però els exmilitars que són contractats per les concessionàries no ho són. En aquest detall es basa una de les àrees d’un estudi legal que els serveis jurídics d’UGT realitzen sobre la base de Morón, i que podria estendre’s a la de Rota.