Investidura en suspens

ERC i Junts mantenen les espases amunt malgrat una treva fràgil

  • La CUP propicia un acord de mínims que evita el cisma, però que no desbloqueja la investidura

  • Els republicans insisteixen que no negociaran la coalició a què s’aferren els puigdemontistes

ERC i Junts mantenen les espases amunt malgrat una treva fràgil
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +
Júlia Regué
Júlia Regué

Redactora

ver +
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

ver +

En ple compte enrere per a la repetició electoral i amb totes les espases amunt entre els dos principals partits independentistes, la CUP va propiciar aquest dimecres una trobada a tres bandes en què l’únic compromís aconseguit sembla, en aquest context, titànic: continuar parlant i traçant la possible investidura del full de ruta cap a la independència que s’acordi –si s’acorda– entre els tres actors principals de l’enèsim vodevil sobiranista. Però perquè Junts doni els seus vots –almenys quatre– a Pere Aragonès perquè governi en solitari, no hi ha acord. «Rotundament, no», afirmen al partit de l’expresident Carles Puigdemont, que manté un llarg silenci en tota la negociació.

La reunió d’ERC, Junts i la CUP va acabar amb un breu comunicat que estava redactat –com ja va sent habitual– en termes una mica ambigus. Les tres forces es comprometen en quatre punts «de mínims» per desencallar la negociació (que no la investidura). L’últim punt és «arribar a un espai per al debat de l’estratègia independentista més enllà del marc de la governabilitat», per evitar uns nous comicis a mitjans de juliol.

El centre de la discrepància

Aquesta frase remet al centre de la discrepància: qui dirigeix i cap a on el procés cap a la secessió. Atès el xoc frontal entre ERC, que no vol tuteles del Consell per la República de Puigdemont, i Junts, que exigeix que aquest organisme que anomenen «institució» sigui el que es coordini amb els comandaments polítics del procés, la CUP havia emplaçat els encara socis al Govern a fer que el Consell quedés a una banda i es consensués després de la investidura amb tots els actors implicats, incloses les entitats. La proposta anticapitalista, segons fonts del partit, és que la direcció independentista sigui a sis bandes –els tres partits, l’ANC, Òmnium i el Consell per la República– tots al mateix nivell, sense preeminència.

Sobre el paper del Consell per la República segueix la dissensió total. Junts sosté que és l’ANC la que ha reclamat que el comandament sigui sota el paraigua del fòrum de Puigdemont, i s’hi acull per assegurar que no hi pot haver cap altra estratègia que la que es fixi de comú acord amb l’organisme de Puigdemont, i que consisteixi a preparar la ruptura amb Espanya si fracassa el diàleg que proposa ERC al Govern. En canvi, Esquerra defensa a ultrança que Aragonès no serà un president tutelat per una entitat privada.

Així doncs, la reunió d’aquest dimecres va servir, en efecte, per a un pacte de mínims: continuar parlant. «La prioritat és evitar la repetició electoral. Cal generar un marc de legislatura compartit. Després ja parlarem de la forma del Govern, que és un tema menor», va descriure abans de la trobada el diputat cupaire Carles Riera a Catalunya Ràdio. Però les eleccions encara no s’han evitat perquè l’elefant del desacord presideix encara la sala on ERC i Junts juguen contra el rellotge d’uns comicis que uns i altres, curiosament, diuen que volen evitar. Però no a qualsevol preu.

ERC i Junts insisteixen en les seves vies antagòniques

La prova que l’abisme continua estant a poc més d’una setmana de distància és la determinació d’ERC de continuar pressionant Junts perquè accepti investir Aragonès, com diuen els republicans que Jordi Sànchez va prometre diverses vegades en públic i en privat. Quan falten només 14 dies per al final del termini, a ERC, de moment, no hi ha dubtes. Entre acceptar sense més ni més l’incompliment flagrant de Junts de la paraula donada, no només als mitjans, sinó als mateixos republicans a la reunió del 7 d’abril, i reobrir la negociació del Govern de coalició i insistir en la simple investidura, els republicans optaran per percudir en aquesta última, segons assenyalen fonts del partit a EL PERIÓDICO.

«Continuarem pressionant» a la recerca d’aquests quatre vots que sembla que seran decisius, tenint en compte que la negociació amb els comuns va raonablement bé, afirma aquesta font, «i, sobretot, continuarem exigint explicacions de per què es fan enrere en la seva promesa», sentencia.

Pot suposar-se que la voluntat de remarcar els incompliments postconvergents, tant aquest com el de la reciprocitat de vot mai aplicada entre els dos partits a les eleccions com a presidents de Laura Borràs (del Parlament) i Pere Aragonès (de la Generalitat), al març, obeeix a la pretensió de liderar el relat de la ruptura, atribuint als encara socis (en funcions) la paternitat d’una eventual repetició electoral i que això tingui un impacte demoscòpic immediat que obligui Junts a rectificar.

La visió de Junts: pinça ERC-PSOE

«La situació és molt difícil», va explicar Sànchez al grup parlamentari de Junts, reunit després de la reunió a tres bandes, en què es va demanar prudència i confiança. Les veus més conciliadores llançaven missatges de calma i esperança, i esperen continuar «treballant» amb ERC, però no per a la investidura d’Aragonès, sinó per aconseguir un pacte de tota la legislatura. Altres de Junts fa setmanes que s’esgargamellen per fer tot el possible per ser al Govern.

Notícies relacionades

Però el contraatac de JxCat va més enllà. Diuen que se senten maltractats mediàticament i acusen ERC d’haver pactat amb el PSOE l’expulsió de Junts del tauler a canvi de la concessió d’indults parcials als presos independentistes, mesura de què Puigdemont no es podria beneficiar.

Els negociadors de JxCat afirmen que l’estratègia d’ERC té un gran punt feble, perquè en tot moment es va advertir als republicans que no podien comptar amb els vots gratis a la investidura si Aragonès optava per un Govern alternatiu al de la coalició amb JxCat. Tanmateix, el missatge de Sànchez en una conferència, a l’inici de les negociacions, va ser diàfan: «Que ningú s’equivoqui, JxCat no especularà ni jugarà al càlcul de noves eleccions». Junts assumeix que les eleccions són un fracàs col·lectiu de l’independentisme, però les seves bases difícilment avalarien, ara com ara, ni quatre ni un vot a Aragonès per governar en solitari, tret que hi hagués compensacions. Mentrestant, el compte enrere continua avançant.