L’endimoniada investidura

Debat intern a Junts per l’abisme d’una possible repetició d’eleccions

  • L’emprenyament amb ERC és majoritari, però també hi ha autocrítica per l’estratègia negociadora de la formació

2
Es llegeix en minuts
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

ver +

Un punt en comú recorre Junts per Catalunya: no concediran fàcilment els 4 vots que necessita Pere Aragonès per ser investit president. Però més enllà d’aquesta convicció, el partit de l’expresident Carles Puigdemont viu discretament reflexions internes molt dispars sobre els motius que poden portar a la política catalana a punt d’unes noves eleccions. La diversitat interna d’aquesta formació (en què conviuen exconvergents, liberals, socialdemòcrates, càrrecs mediàtics i persones desconeixedores de la vida de partit, entre d’altres) s’està començant a mostrar en tota la seva cruesa a mesura que s’acosten hores decisives.

D’una banda hi ha els que fan autocrítica i admeten en privat que el divorci actual amb ERC és fruit d’errors de les dues parts. Assumeixen, per exemple, que es podria haver actuat de forma diferent. En aquest sentit, es formulen reflexions relatives a la tardança a l’hora de concretar acords programàtics i estratègics amb els republicans.

Els deixebles de Convergència

En aquest sector es troben dirigents pròxims a l’antiga CDC que tenen clar que no s’ha de llançar la tovallola d’un acord, perquè Junts no es pot permetre el luxe de quedar fora del Govern. Aquesta opinió l’ha expressat, amb certa sordina, el conseller de Territori i exdirigent de CDC i del PDECat, Damià Calvet, i és compartida per altres quadros. Responen als qui prefereixen quedar fora de l’Executiu perquè, segons aquest sector, desconeixen què implica governar o no governar.

Els que opinen d’aquesta manera confien en una última cimera entre Jordi Sànchez i Aragonès, secretari general de Junts i presidenciable d’ERC, respectivament, per aconseguir un pacte. Un pacte, afegeixen alguns, que ha de ser tan dolent per a Junts com sigui necessari, sempre que sigui pacte, perquè si ERC estripa les cartes i governa en solitari, el sobiranisme entra en una altra dimensió.

Quant a l’autocrítica, també s’admet que quan Jordi Sànchez va prometre que no especularia amb les eleccions, va iniciar la negociació amb una mà lligada a l’esquena. L’autocrítica també té a veure amb el fet que el context social i econòmic no és precisament favorable a allargar tant les negociacions.

Els que no temen les eleccions

Però mentre que a Junts hi ha qui veu les eleccions com una cosa a evitar sí o sí, d’altres creuen que les bases del partit, al ser consultades, diran ‘no’ a cedir ni quatre ni un sol vot a Aragonès, sobretot si és a canvi de res. Són aquests els que opinen que estan decidits a passar a l’oposició abans de participar indirectament en una operació per a un Govern d’esquerres i no independentista, segons el defineixen.

Notícies relacionades

També són els que afirmen que els partidaris d’estar sí o sí en el Govern són minoria. I que creuen que en la jugada d’ERC poden participar no només els comuns, sinó també el PSC. És més, creuen que després de les eleccions de Madrid pot haver hagut pactes tàcits entre el PSOE i els republicans. I per tot això, sense rubor, afirmen que «si hi ha d’haver eleccions, que ho decideixi la militància». És a dir que la repetició d’eleccions està en mans de 6.400 persones.