L’impacte de les urnes a l’Executiu

Sánchez apuntala la coalició amb Podem després del 4-M per transmetre estabilitat

  • El president es marca com a objectiu recuperar la seva agenda de govern, enfilar el final de la pandèmia, abocar-se en la recuperació econòmica i cuidar públicament el seu soci per girar full de la catàstrofe electoral

  • Pretén reprendre la negociació amb el PP per al pacte institucional i acostar-se als seus aliats de legislatura per exhibir davant la UE múscul per aprovar reformes

Sánchez apuntala la coalició amb Podem després del 4-M per transmetre estabilitat
Es llegeix en minuts
Juanma Romero
Juanma Romero

Ubicada/t a Madrid

ver +

«Rumb 2023». Pedro Sánchez vol girar full del desastre del 4-M a Madrid i posar la vista en el segon tram de la legislatura, fins a finals del 2023, com els va dir als membres de la seva executiva dijous, en la reunió en què va analitzar els pèssims resultats del PSOE «amb autocrítica», admetent «errors» propis –fallades de comunicació i d’estratègia– i encerts de la candidata del PP, Isabel Díaz Ayuso. Però alhora el president va insistir en què més que mai manté el seu compromís d’esgotar el mandat i «complir amb el programa de govern», perquè l’important és que la coalició «funcioni fins al final». El cap de l’Executiu vol operar sobre aquestes bases, també per exhibir «estabilitat» en vista de la Unió Europea i els mercats i enfortir-se internament per lidiar amb un Pablo Casado que se sent animat després de la devastadora victòria del seu partit a Madrid.

Sánchez no vol que el 4-M contamini la seva acció de govern i tenyeixi el clima polític, com busca el PP. Per això va defugir els periodistes en la Cimera Social de la UE celebrada aquest divendres i dissabte a Porto. «Espanya està mirant únicament i exclusivament el que és important, la sortida de l’emergència sanitària i l’impuls per a la recuperació econòmica i la creació d’ocupació», va afirmar als mitjans a la seva arribada al conclave, despatxant amb un «gràcies» les preguntes sobre Madrid. I quan es va acabar, aquest dissabte, va evitar fer una roda de premsa.

El president confia en què l’acceleració de la vacunació (aquesta setmana es va arribar a un nou rècord: 573.014 dosis en un dia), el final de la pandèmia i l’obertura econòmica que seguirà la caiguda de l’estat d’alarma aconseguiran donar la volta a l’ambient advers generat pel triomf devastador d’Ayuso. Però en paral·lel busca reforçar els pilars del seu Govern. Al seu equip insisteixen que la interlocució i la convivència «ja està sent i continuarà sent més senzilla» amb Yolanda Díaz com a cap del sector morat, i no preveuen que l’ascens d’Ione Belarra al lideratge de Podem aporti més turbulències. La mateixa Díaz insisteix, en públic i en privat, que prioritzarà «mimar», «cuidar» la coalició. I així ja l’hi ha expressat a Sánchez en les trobades informals que ha tingut amb ell després de la marxa de Pablo Iglesias a la fracassada cursa electoral madrilenya.

L’estil de la vicepresidenta tercera és diferent. L’exlíder de Podem creia que la seva formació conquistaria millor els seus objectius programàtics airejant les seves discrepàncies amb el PSOE i tensant la relació. Díaz, en canvi, està convençuda que el soroll «mina la credibilitat dels dos partits i del projecte», afirmen en el seu entorn. Prefereix ser dura en les negociacions portes endins, sense donar publicitat a les diferències. «La Yolanda és una cara més amable, té experiència i més ofici», corresponen des del cercle del president. Sánchez vol escenificar aquesta «unitat i cohesió» del seu Executiu, i l’última prova va ser la foto amb les seves quatre vicepresidentes divendres a la Zarzuela, al despatx on van detallar al Rei el Pla de Recuperació. «No parlem del nostre soci: el protegim», emfatitzen gràficament fonts molt pròximes al president.

Escenari de «més tranquil·litat»

Amb aquesta imatge conjunta, el líder socialista pretén encapsular el 4-M, protegint la coalició. També de cara a la negociació amb el PP per rematar el pacte institucional. La Moncloa tornarà a conversar en nom dels dos socis si Casado s’avé a la renovació del Consell General del Poder Judicial i de la resta d’òrgans pendents de relleu. En l’entorn del ministre de Justícia, Juan Carlos Campo –que ja ha contactat amb el seu interlocutor amb el PP, Enrique López, després del 4-M–, confien que un escenari de «més tranquil·litat», sense eleccions a la vista, propiciï l’acostament, i esperen que Casado no apugi el preu de l’acord. «Pot pactar sense que el tenalli la por a Vox, al qual ha escombrat a Madrid», diuen a la Moncloa.

El PSOE i Unides Podem són conscients que han de projectar fortalesa «cap a la UE i cap als mercats», diuen a la Moncloa, en un moment fonamental, quan Brussel·les ha d’examinar el Pla de Recuperació per començar a alliberar els 140.000 milions d’euros, claus per aixecar l’economia. Membres del Govern han sigut preguntats per les autoritats comunitàries per la solidesa de la coalició i per l’«estabilitat de la legislatura». «Cal donar seguretat que les reformes s’aprovaran», manifesta una ministra. I per a això l’Executiu ja està treballant amb les comunitats sectorialment per repartir els fons, per aplanar el terreny amb els aliats parlamentaris, que ja li han demanat que s’aboqui amb ells, una vegada s’ha evaporat l’alternativa de Cs.

ERC és necessària en l’equació. Però aquesta variable no s’aclarirà fins que es formi un nou Govern a Catalunya presidit per Pere Aragonès, i aquest vol que, de moment, sigui en solitari, possibilitat de cara a la qual l’Executiu es mostra prudent i a l’expectativa. Després la taula de diàleg es tornaria a reunir, però el Govern encara ha de decidir quan engegar la reforma de la sedició i resoldre els indults dels líders del procés, ja que s’espera que el Suprem emeti el seu informe preceptiu, tot i que no vinculant, en els pròxims dies. A la Moncloa insisteixen que «no hi ha novetat» sobre aquestes dues qüestions. Segueixen en suspens.

«Vacunar, impulsar la recuperació econòmica, gastar bé els fons europeus i mantenir una política social vigorosa», afirmen a l’entorn de Sánchez. El president vol recuperar la seva agenda, mostrar la fortalesa de la coalició i exhibir unitat. Allunyar-se del 4-M ja.

Sense compareixença tampoc a Atenes

El dubte és si ho podrà aconseguir. Tret que la Moncloa alteri l’itinerari previst, Sánchez tampoc compareixerà a Atenes després de reunir-se aquest dilluns amb el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, de manera que caldria esperar a les seves primeres paraules sobre l’hecatombe a Madrid a la sessió de control de dimecres en el Congrés. ¿I es pot treure algun conill de la màniga per reprendre el pols? L’estratègia es guarda amb zel en el cercle més íntim del líder socialista. No seria estrany, però alguns càrrecs entenen que no és moment de «focs artificials», sinó d’«una tasca ordenada i seriosa».

Sánchez té pendent convocar el debat de l’estat de la nació –l’últim que va acollir el Congrés va ser el 2015, i des d’aleshores no n’hi ha hagut més per la successió de legislatures curtes, investidures fallides i eleccions generals–, com li ha demanat Casado. Però és una batalla parlamentària complicada, i més amb soci majoritari del Govern, el PSOE, molt tocat per les urnes, així que «se li pot tornar en contra». La formació a més es troba sumida en turbulències internes, amb el doble front andalús i madrileny obert, focus sobre els quals pesen les incerteses (la baralla està igualada en el PSOE-A i Ferraz considera necessari rellevar Susana Díaz i no es té clar com treure el PSOE-M del forat). El congrés federal del partit, l’altre aparador que els líders tradicionalment aprofiten per renovar projecte i cares, encara queda una mica lluny, ja que se celebrarà el 15, 16 i 17 d’octubre a València. El que encara no contempla el cap de l’Executiu és una crisi de govern, segons coincideixen diferents membres del seu Gabinet.

La Moncloa sí que vol rellançar l’agenda legislativa, que havia quedat paralitzada primer per les catalanes del 14-F i després per les madrilenyes del 4-M. La Vicepresidència Primera, que dirigeix Carmen Calvo, espera l’informe del Consell General del Poder Judicial sobre la llei de memòria democràtica, l’últim abans que el Consell de Ministres remeti el projecte a les Corts. La número dos encara està acostant postures amb el Ministeri d’Igualtat d’Irene Montero per presentar la llei LGTBI, que integrarà el capítol dedicat al col·lectiu trans, el que més tensions ha provocat en la coalició. Calvo vol que es doni impuls a la llei d’igualtat de tracte –que els socialistes van portar al ple del Congrés a través del seu grup– i que l’Executiu promogui l’abolició de la prostitució, postura que suscita divisió dins dels morats.

Notícies relacionades

Els socis també negocien des de fa mesos la llei de vivenda. A Transports indiquen que lentament s’aproximen posicions, però el ministre José Luis Ábalos de moment no es mou de la seva tesi que és millor incentivar el llogater i no regular els preus dels lloguers.

Sánchez es troba en vista del perill d’un canvi del tauler de joc. Però, com diuen en el seu entorn, és un dirigent «amb nervis d’acer, que mai actua en calent i que és un gran administrador dels temps». Té a les mans prémer el botó d’eleccions, però, mentrestant, li queda, reiteren els seus «gestionar, gestionar i gestionar» i confiar en què per al cicle d’autonòmiques i municipals i generals –per aquest ordre, va recordar Ábalos dijous–, el 2023, el clima torni al seu favor.