Pla de recuperació

Així gastarà el Govern els fons europeus

  • Els 69.528 milions de diners europeus es faran servir al llarg de tres anys en un total de 30 àrees

  • Les polítiques de recolzament a la indústria, el turisme i les pimes acaparen el 23% dels fons europeus

  • El 20,7% dels diners de la UE es destinaran a l’agenda urbana i la lluita contra la despoblació

10
Es llegeix en minuts
Rosa María Sánchez
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en A més de El Periódico, vaig treballar de 1989 a 1990 a La Economía 16, com a responsable d'Economia en el Diari de Barcelona, de 1989 a 1990; a la secció de Economía de TVE Catalunya de 1987 a 1989, a Antena 3 de Radio, de 1985 a 1987 i al Diari Menorca, de 1983 a 1985 i Radio 80-Menorca. A més de la llicenciatura en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona (1992-1986), ting un posgrau en direcció general (PDG) 2011-2012y un curs de Màrketing Digital y Xarxes Socials per la EAE Business School

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El projecte del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència que el Consell de Ministres preveu aprovar abans del 30 d’abril, per a la seva remissió a la Comissió Europea, articula les reformes i els projectes d’inversió en un total de 30 blocs, o ‘fitxes’, en llenguatge comunitari. La inversió prevista a cada una d’aquestes 30 fitxes suma els 69.528 milions d’euros de diners europeus a fons perduts assignats a Espanya per als tres pròxims anys, dins del pla de recuperació ‘Next Generation’ de la Unió Europea. A més, a cada una d’aquestes 30 fitxes el Govern ha compromès una sèrie de reformes davant Brussel·les, algunes d’aquestes amb calendari precís, al compliment del qual quedaran condicionats els desemborsaments bianuals graduals dels diners europeus.

1.-PLA DE XOC DE MOBILITAT SOSTENIBLE: 6.536 milions

L’objectiu fonamental és impulsar la descarbonització de la mobilitat urbana. Per a això es preveuen inversions en zones de baixes emissions i per estimular la instal·lació de punts de recàrrega públics i privats per al cotxe elèctric; també s’inclouen actuacions de millora del servei ferroviari de voltants

2.- PLA DE REHABILITACIÓ DE VIVENDA I REGENERACIÓ URBANA: 6.820 milions

Aquesta fitxa incorpora actuacions de rehabilitació d’edificis orientades a l’estalvi energètic. També comporta la reforma de la llei de vivenda i un programa de construcció de vivendes de lloguer social

3.- SISTEMA AGROALIMENTARI I PESQUER: 1051 milions

L’objectiu fonamental és la transformació ambiental i digital d’aquests sectors. Les actuacions també se centren en l’economia circular i la modernització dels regadius, per reduir l’ús dels recursos naturals i d’insummes agrícoles i millorar la competitivitat i sostenibilitat del sector agrari. En l’àmbit pesquer, es busca enfortir la Xarxa de Reserves Marines i incidir en la lluita contra la pesca il·legal.

4.- ECOSISTEMES I BIODIVERSITAT: 1.642 milions

L’objectiu és arribar a un bon estat de conservació dels ecosistemes mitjançant la seva restauració ecològica i revertir la pèrdua de biodiversitat, garantint un ús sostenible dels recursos naturals.

5.- ESPAI LITORAL I RECURSOS HÍDRICS: 2.091 milions

En aquest bloc s’inclou una reforma de la llei d’aigües orientada a una nova planificació hidrològica, l’adaptació de la costa espanyola als efectes del canvi climàtic i la protecció del medi marí. Les inversions previstes estan relacionades amb aquests objectius.

6.- MOBILITAT SOSTENIBLE, SEGURA I CONNECTADA: 6.667 milions

Les inversions d’aquesta fitxa fan referència als corredors europeus (el de l’Atlàntic i el del Mediterrani); també, a la xarxa transeuropea de transport i a actuacions d’intermodalitat logística, entre d’altres.

7.- ENERGIES RENOVABLES: 3.165 milions

Aquest bloc obeeix a l’objectiu del Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC) (2021-2030), que preveu que les energies renovables representin el 74% de la producció elèctrica el 2030 i el 100% el 2050. Les reformes estructurals vinculades a aquesta fitxa inclouen una estratègia nacional d’autoconsum i un nou marc normatiu per al foment de la generació renovable «que generi certesa», segons el Govern.

8.- INFRAESTRUCTURES ELÈCTRIQUES: 1.365 milions

El desplegament de l’emmagatzemament energètic, la digitalització de les xarxes de distribució i els nous models de negoci en la transició energètica són els tres projectes d’inversió pública incorporats sota aquesta fitxa, amb les corresponents reformes estructurals per estimular-los.

9.- FULL DE RUTA DE L’HIDROGEN VERD: 1.555 milions

Les inversions previstes inclouen mesures de recolzament a les pimes i els centres tecnològics. També la integració sectorial que concentri espacialment la producció, transformació i consum a gran escala, així com el desenvolupament de projectes pioners i la integració de la cadena de valor nacional a la cadena de valor comunitària.

10.- TRANSICIÓ JUSTA: 300 milions

En aquesta estratègia pretén minimitzar l’impacte del tancament de mines de carbó i centrals tèrmiques a les seves comarques amb actuacions per crear ocupació i fomentar-ne el desenvolupament econòmic.

11.- ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES: 4.315 milions

Per a la seva modernització es preveuen actuacions orientades a la digitalització dels processos i la reducció de la temporalitat dels empleats públics i millora de la seva formació. La transició energètica i la modernització de la gestió pública per a una millor rendició de comptes també formen part dels objectius de les reformes i les inversions previstes.

13.- POLÍTICA INDUSTRIAL: 3.782 milions

En aquesta fitxa, la inversió s’orienta a projectes de digitalització. Es recolzaran principalment projectes que es considerin estratègics per a la transició industrial, afavorint la transformació de sectors com l’automoció i el vehicle elèctric, el sector agroalimentari, de la salut, l’aeronàutic i naval, així com els sectors industrials vinculats a les energies renovables, entre d’altres. A més, part de la inversió quedarà orientada a la implementació de la normativa de residus i al foment de l’economia circular,

14.- IMPULS A LA PIME: 4.894 milions

Ja estan en marxa reformes per a un marc regulatori més favorable, que afavoreixi el clima de negocis, i elimina els obstacles que dificulten el creixement de les pimes. Es preveu modernitzar els mecanismes de reestructuració d’empreses per impulsar l’eficiència econòmica i s’impulsarà la creació d’empreses emergents. En aquest bloc, les inversions estan orientades a promoure cinc àmbits estratègics: emprenedoria, creixement, digitalització i innovació, recolzament al comerç i internacionalització. A més del reforç dels instruments de finançament per a la creació i creixement empresarial, aquest component aborda un pla massiu de digitalització.

15.- SECTOR TURÍSTIC: 3.400 milions

L’objectiu és la transformació del model turístic cap a la sostenibilitat, un programa de digitalització i intel·ligència per a destinació i per al sector i la diversificació als arxipèlags. A més, es preveuen actuacions especials en l’àmbit de la competitivitat, a través del desenvolupament de productes turístics, de l’eficiència energètica i l’economia circular al sector, mitjançant inversions en el manteniment i rehabilitació del patrimoni històric d’ús turístic i en la millora de zones comercials amb impacte sobre l’activitat turística, que en permetin augmentar la competitivitat.

16.-INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: 500 milions

L’objectiu és situar Espanya com a país punter en intel·ligència artificial, com a via d’expansió, alhora, de la llengua espanyola. Per això es destinen un total de 500 milions a través de la denominada Estratègia Nacional d’Intel·ligència Artificial. Es tracta d’estimular la introducció i extensió d’aquestes tecnologies basades en la intel·ligència artificial en l’economia i societat espanyola.

17.-CIÈNCIA I INNOVACIÓ: 3.380 milions

El pla preveu destinar la seva inversió a la reforma institucional i l’enfortiment de les capacitats del sistema nacional de ciència, tecnologia i innovació. Es preveu la reforma de la llei de la ciència o la reorganització dels organismes públics de recerca i la racionalització de la seva estructura i funcionament, entre altres mesures.

18.- SALUT: 1069 milions

El pla se centra en la renovació i l’ampliació del sistema nacional de salut. Entre les prioritats de les reformes hi ha l’enfortiment de l’atenció primària i comunitària o la reforma del sistema de salut pública. Entre les inversions destaquen un pla per adquirir equips d’alta tecnologia per al sistema, l’augment de capacitats de resposta en vista de crisis sanitàries o un pla de racionalització del consum de productes farmacèutics.

19.- COMPETÈNCIES DIGITALS: 3.593 milions

Es tracta de garantir la formació i inclusió digital de la societat i l’economia. Entre les inversions destaquen l’adaptació de l’oferta formativa d’FP i el disseny de noves especialitats per adquirir competències digitals avançades i progressar en àmbits clau com la ciberseguretat.

20.- FORMACIÓ PROFESSIONAL: 2.076 milions

El pla inclou un pla estratègic destinat a impulsar la formació professional (FP) mitjançant un sistema únic que integri l’FP del sistema educatiu amb la dirigida a l’ocupació. Entre les inversions destaquen les dirigides a la transformació digital de l’FP o l’oferta modular digital per a ocupats, així com la destinada a formació en noves capacitats per a ocupats i aturats.

21.-SISTEMA EDUCATIU: 1.648 milions

En el terreny del sistema educatiu, inclòs el que va dels zero als 3 anys, s’hi inclouen un total de 1.648 milions. Entre les reformes s’inclou el disseny i l’aplicació d’un nou model curricular per competències clau en les etapes d’educació infantil o la reforma integral del sistema universitari, amb canvis en l’organització i la governança. En l’apartat d’inversions s’inclouen la creació de places de primer cicle d’educació infantil de titularitat pública, prioritàriament d’1 a 2 anys o la millora de les infraestructures digitals, l’equipament, les tecnologies, la docència i l’avaluació digital universitària, així com accions per reduir la fractura digital del personal acadèmic i dels estudiants.

22.-CURES: 3.502,05 milions

Del total d’inversió prevista per a un pla de xoc per a l’economia de les cures i el reforç de les polítiques d’inclusió, 2.492 milions aniran a càrrec del mecanisme de recuperació i resiliència. Entre les reformes en aquest apartat es preveuen el reforçament de l’atenció a la dependència i la promoció del canvi de model de recolzaments i cures de llarga durada o la reforma del sistema d’acollida humanitària i de sol·licitants de protecció internacional. Entre les inversions hi ha un pla de recolzament a les cures de llarga durada, la seva desinstitucionalització, equipaments i tecnologia, així com l’increment de la capacitat d’asil i eficiència del sistema d’acollida de sol·licitants d’asil.

23.- LABORAL: 0 euros

En l’apartat de mesures per al mercat laboral s’inclouen algunes que ja estan en marxa, com la regulació del teletreball o mesures per eliminar la bretxa de gènere i inversions, així com altres que formaran part de la modificació de la reforma laboral del PP, com la modernització de la negociació col·lectiva i de la contractació i subcontractació, així com la simplificació en el nombre de contractes, amb només tres tipus (indefinit, temporal i de formació). També es recullen inversions dirigides a fomentar l’ocupació jove i femenina o un pla integral per a l’economia social.

24.-CULTURA: 325 milions

El total d’inversió es destina a la revalorització de la indústria cultural amb reformes i inversions orientades a enfortir la cadena de valor de les indústries culturals espanyoles mitjançant el reforç de les seves capacitats i resiliència. Entre les reformes destaca el desenvolupament de l’estatut de l’artista i el foment de la inversió. El mecenatge cultural i la participació. El pla preveu inversions per reforçar la competitivitat de les indústries culturals. 

25.-AUDIOVISUAL: 200 milions

L’objectiu aquí és fer d’Espanya un ‘hub’ audiovisual a Europa. Entre les reformes hi ha la del marc regulatori del sector audiovisual i en les inversions, el programa de foment, modernització i digitalització del sector audiovisual.

26.- ESPORT: 300 milions

El foment de l’esport també té el seu apartat, amb una dotació de 300 milions per dinamitzar, reestructurar i modernitzar el sector. Està prevista una nova llei de l’esport i una altra per als professionals d’aquestes activitats i inversions com un pla de digitalització o un pla social per al sector.

27.- FRAU FISCAL: 0 euros

Un altre dels àmbits és el de les mesures i actuacions de prevenció i lluita contra el frau fiscal, amb diferents mesures que no inclouen costos, com una nova llei contra el frau o la modernització de l’Agència Tributària. També està previst potenciar l’assistència als contribuents i l’aprofundiment en un model cooperatiu entre el fisc, les grans empreses, col·legis professionals, pimes i autònoms.

28.- IMPOSTOS: 0 euros

Un altre dels àmbits que no inclou una dotació de recursos és el de la reforma fiscal per adaptar el sistema impositiu al segle XXI. Entre les tasques que s’imposa el Govern hi ha la revisió de beneficis fiscals o l’increment de la recaptació mitjançant la revisió dels impostos personals perquè siguin més progressius, redistributius i justos. Entre els tributs que es revisaran hi ha el de societats, el de patrimoni i els de successions i donacions. A més s’inclouen altres gravàmens ja aprovats però encara no aplicats com la ‘taxa Google’ o la ‘taxa Tobin’ o aquells que contribueixen a la transició ecològica.

29.- DESPESA PÚBLICA: 0 euros

El Govern s’imposa la revisió i avaluació de la despesa pública amb mesures de control i supervisió que en millorin l’eficiència, així com l’alineament dels Pressupostos Generals de l’Estat amb els objectius de desenvolupament sostenible (ODS) i amb la transició ecològica.

Notícies relacionades

30.- PENSIONS: 0 euros

Un dels apartats de reformes més polèmic és el de les pensions i les mesures dirigides a la sostenibilitat del sistema a llarg termini. A més d’algunes de les que ja s’han donat a conèixer, amb les dirigides a augmentar els incentius per retardar la jubilació o la separació de les fonts de finançament de la Seguretat Social, sobresurt «la substitució del factor de sostenibilitat per un mecanisme intergeneracional». Es tracta d’incorporar, «juntament amb l’esperança de vida, altres indicadors complementaris que en conjunt ofereixin una imatge més fidedigna del desafiament que suposa per al sistema l’envelliment de la població». En definitiva és un ajust que pot implicar una reducció de la revalorització futura d’aquestes prestacions.