L’endimoniada investidura

ERC i Junts encarrilen la nova direcció estratègica del procès

  • Les dues forces entreveuen un sanedrí amb representants dels tres partits i dues entitats independentistes

  • Esquerra veu pròxim l’acord i els postconvergents es mostren molt més escèptics

4
Es llegeix en minuts
Xabi Barrena
Xabi Barrena

Periodista

Especialista en informació sobre el Govern de Catalunya, de ERC y en el seguiment de l'actualitat del Parlament.

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Fidel Masreal
Fidel Masreal

Periodista

Especialista en política i salut mental

ver +

La negociació entre ERC i Junts sembla haver arribat, finalment, a la fase de resolució. Tot i que això no necessàriament ha de significar que l’acord sigui immediat, en les converses entre les dues forces semblen haver nascut alguns ‘brots verds’. Prou com perquè ERC, potser desitjosa de sortir del marc de l’ultimàtum llançat fa un parell de setmanes, assenyalés aquest dilluns que albira «un acord ben aviat» després «del canvi de tendència» que han observat a Junts.

No cal dir, per seguir amb la tradició de desacords entre els dos partits, que Junts no veu «cap punt d’inflexió» i que l’acord pot arribar en «tres o en 23 dies», és a dir, el mateix 26 de maig, data en què expira el termini parlamentari per trobar un president abans que es convoquin noves eleccions. Però després d’aquest discurs oficial en públic, en el partit de Puigdemont s’admeten avanços i també un cert desgast per la falta d’un acord en un context de crisi social i sanitària, després de dotze setmanes de converses després dels comicis del 14 de febrer.

Amb tot, fonts dels dos espais independentistes van assenyalar a aquest diari que el principal punt de fricció a la taula negociadora, la que incumbeix el procés, ha entrat en via d’entesa. Alguna font republicana fins i tot va apuntar que l’acord era gairebé total.

La doble clau sobiranista

Es tracta d’una doble pota. D’una banda, la definició de la que serà la nova direcció estratègica de l’independentisme i, de l’altra, la definició del full de ruta, que ha d’incloure un pla b per quan les negociacions amb l’Estat fracassin.

Respecte al nou sanedrí, ERC i Junts han coincidit finalment que aquest sigui a cinc, amb representants dels tres partits independentistes i les dues entitats sobiranistes, però sense el Consell per la República (CxR). Aquesta associació privada –creada per Puigdemont com la major organització amb triple legitimitat independentista però en la qual ERC no participa activament i la CUP ni hi és–, es reformularà en paral·lel, i tal com el mateix CxR va proposar fa unes setmanes, per dotar-lo de més transversalitat i abordar un camp gairebé exclusiu, com pot ser el de la recerca de recolzaments en l’àmbit internacional. Amb tot, fonts del Consell i de Junts avisen: reformular aquest organisme no equival a cedir quant als objectius, que continuen sent, com es va afirmar a l’anunciar la reformulació, els d’un «culminar» el procés independentistes mitjançant un «desbordament democràtic», és a dir, actes de «resistència i desobediència» a les decisions de l’Estat, d’acord amb l’ideari de Puigdemont.

L’estratègia

És en relació amb aquest full de ruta en el qual, segons les fonts consultades i malgrat les reticències al si del Consell, la sintonia entre ERC i Junts s’acosta al pactat pels republicans amb la CUP i inclou un marge de negociació amb l’Estat, que seria de dos anys, i, després, seguir les directrius que emanin de la direcció estratègica de cara a realitzar un nou «embat democràtic». En paral·lel, i en terminologia republicana, s’hauria d’anar «preparant» aquest embat. Que per a ERC significa multiplicar els recolzaments, tant dins com fora de les fronteres. Aquesta preparació és la que des de fa setmanes Junts ha reclamat que s’explicités i concretés de cara a un pacte de legislatura. Els sectors més exigents en la formació de Puigdemont es resisteixen a donar el vistiplau al firmat per ERC i els anticapitalistes si no es deixa clar que hi ha un pla b a la taula de diàleg amb l’Estat, forçada per ERC i menyspreada sense embuts i constantment per Junts.

Els elements d’aquesta difícil entesa quant a direcció estratègica i full de ruta va fer que la portaveu d’ERC, Marta Vilalta, aquest dilluns afirmés que el seu partit havia decidit donar «més temps» als convergents i, per tant, no executar l’ultimàtum llançat en setmanes anteriors i que va vèncer el primer de maig.

Això significa que ERC no explorarà, de moment, la possibilitat de constituir un Govern en solitari, o amb la CUP, fórmula que per desig exprés d’Esquerra incloïa el vot favorable a Aragonès per part dels puigdemontistes. 

Notícies relacionades

Aquesta no exploració del Govern en solitari, sempre segons Vilalta, no significa que es descarti del tot, sinó que s’ajorna a un futur si l’escenari de pacte dibuixat aquest cap de setmana no es concreta en fets dies abans del 26 de maig, data en què vencen els dos mesos preceptius després de la primera votació abans que es convoquin unes noves eleccions. Ha dit la portaveu que, abans de caure en una repetició electoral, el seu partit sí que formarà Govern sota l’esquema proposat al seu dia per Junts, via Sànchez. És a dir, sense els postconvergents a l’Executiu.

Minuts després, Elsa Artadi practicava l’habitual esgrima de cada dilluns respecte a ERC acusant els republicans d’haver utilitzat els mitjans de comunicació per plantejar ultimàtums que després no concreta en les reunions, assegurant que encara queden «carpetes» per obrir i evitant donar detalls sobre els avanços citats quant al procés.