El Govern evita rebutjar la Superlliga: «Són entitats privades, tenen dret a la lliure associació»

La consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, ha evitat criticar la iniciativa de l’anomenada Superlliga de futbol europeu, una operació privada i tancada, al marge de les existents, i que implica entre d’altres el FC Barcelona. Budó ha evitat fer una valoració negativa i s’ha limitat a apel·lar al bon «encaix» de la Superlliga amb «altres que es porten a terme, i demanem diàleg de cara a aquests interrogants i aquestes tensions que puguin sorgir en relació amb l’afectació d’aquesta nova competició».

La consellera, a més, ha afirmat que existeixen precedents de la Superlliga en esports com el bàsquet, el tennis o el motor. I ha mostrat el seu «respecte» a la decisió empresarial i dels clubs impulsors. «La lliure associació de les entitats privades, com a Govern l’hem de respectar», ha remarcat, i s’ha limitat a demanar als organitzadors que en vista dels interrogants generats s’estableixi «diàleg» per «trobar el millor encaix i convivència en benefici del conjunt de l’esport».

Possible reobertura de la mobilitat

Respecte a l’evolució de les mesures anti-Covid, la portaveu ha afirmat que dimecres o dijous s’anunciaran les mesures a aplicar a partir de dilluns. Si les dades es consoliden a la baixa, «això podria comportar mesures de reobertura de la mobilitat que s’anunciaran entre dimecres i dijous». Entre aquestes mesures, com va avançar EL PERIÓDICO, la possible decisió d’un confinament per vegueries. Budó ha afirmat que reclamacions com el salconduit cultural estan «sobre la taula» en funció de «com estigui restringida la mobilitat».

L’ero de CaixaBank, «no deixaria de ser preocupant»

Sobre l’ero de Caixa Bank, que planteja acomiadar 8.291 persones, Budó es la limitat a afirmar que «la veritat és que aquesta fusió, de l’entitat bancària amb Bankia, l’hem sabut ara, però en tot cas una fusió bancària com aquesta és un fet que no passa desapercebut, esperarem a tenir més informació per fer una valoració més exhaustiva d’aquest tema, que no deixaria de ser preocupant», s’ha limitat a afirmar. «Sempre demanem que ens no es perjudiquin ni clients ni treballadors, estarem pendents de les decisions que prenguin».

Alliberament de patents i propietat intel·lectual

Notícies relacionades

PP i Vox tramiten a València les seves lleis entre crits de "vergonya"

Koldo compareixerà dilluns que ve en la comissió del Senat

Respecte a la iniciativa de l’OMS i de diversos organismes mundials en favor de l’alliberament de patents de les vacunes de la Covid perquè puguin ser accessibles per part de la majoria de països, la portaveu ha assegurat inicialment que la posició del Govern és la de «garantir el dret a la propietat intel·lectual» de les farmacèutiques que «han desenvolupat la vacuna en temps rècord» alhora que el Govern és favorable que la vacuna arribi a tothom. Repreguntada sobre si això implica rebutjar l’alliberament de patents, Budó ha respost que «si ha de ser amb l’alliberament de patents, que sigui amb l’alliberament de patents, que es trobin mecanismes que garanteixin la vacunació, i si això passa per alliberar patents, que s’alliberin; si passa per un altre mecanisme, per compensar aquest esforç important de les empreses que en un any han fet possible que ens estiguem vacunant».

El crèdit als gimnasos DIR

Respecte a la injecció del 30% d’una línia de crèdit de recuperació industrial als gimnasos Dir, i a la denúncia de l’oposició de tracte de favor del Govern a aquesta empresa, Budó s’ha limitat a afirmar que «amb la Covid, es va adaptar una línia d’ajudes del 2020 que es va anomenar ‘per a la reactivació industrial post-Covid’, i a causa de l’afectació a molts sectors del país, no només industrial, es va obrir la possibilitat d’accedir a aquests préstecs també a un altre tipus d’empreses. Es va acordar el novembre del 2020, són préstecs participatius de 9 milions per a empreses que necessitessin un pla de viabilitat». Budó ha afirmat que va ser el consell d’administració d’AVANÇSA el que va acordar el préstec a aquesta empresa però que «en cap cas ha sigut l’únic que hi ha pogut accedir, n’hi ha hagut una altra que també ha pogut accedir a un préstec d’1,8 milions, tenia un límit màxim de 3 milions per empresa».