Preacord
ERC i la CUP donen dos anys de termini a la taula de diàleg
El preacord entre republicans i anticapitalistes planteja un nou referèndum en aquesta legislatura
El preacord entre Esquerra i la CUP perquè Pere Aragonès sigui investit president de la Generalitat dona dos anys de marge a la taula de diàleg amb el Govern central, el temps que queda fins que la legislatura de Pedro Sánchez s’esgoti.
La CUP dona aire als republicans i «des de la crítica i l’escepticisme» es compromet a donar un cert marge de temps a la taula de diàleg «i no basarà el seu suport o oposició al Govern en funció de l’existència d’aquest òrgan». Esquerra, en canvi, aposta per «explorar al màxim el procés de negociació amb l’Estat», però alhora es compromet a no allargar-lo «innecessàriament».
Els dos partits acorden que els avenços d’aquesta taula de diàleg (segons el seu parer només poden ser autodeterminació i amnistia) se sotmetin a una rendició de comptes periòdica i que durant la primera meitat del 2023 l’independentisme avaluï si el procés de negociació ha donat fruits per decidir els pròxims passos a seguir, incloent-hi l’eventual acabament d’aquesta negociació, «partint de l’objectiu d’implementar i fer efectiu el consens que s’assoleixi en l’espai del consens estratègic de l’independentisme».
Si la taula de diàleg no oferís garanties per a un nou referèndum, ERC i la CUP es comprometen a «generar les condicions i els acords necessaris» per plantejar «un nou embat democràtic, durant aquesta legislatura, per la via que el conjunt de l’independentisme valori com la més adequada».
Independentment del resultat de les negociacions i la configuració del futur Govern, es comprometen a treballar junts en una «taula de direcció estratègica» en què conviden els partits i entitats independentistes a «preparar les condicions per a un nou embat democràtic amb l’Estat». És aquí on pretenen dilucidar quin paper té cada organisme creat després del 2017, com el Consell per la República i l’Assemblea d’Electes, i coordinar-los.
Plans de futur
Plans de futurLes coincidències entre Esquerra i la CUP queden sobre paper en el preacord arribat després de les eleccions del 14-F que se sotmetrà a votació de les bases anticapitalistes dimecres. «La perspectiva d’una col·lació política entre les dues forces és no només desitjable sinó possible, més enllà de quin sigui el grau i la forma d’aquesta col·laboració», apunten en el text. Tenen plans de futur i s’emplacen a ser socis estables durant tota la legislatura «més enllà de les dissensions conjunturals que puguin tenir».
Dibuixen la 13a legislatura en dues fases. La primera, d’«acumulació de forces» i la segona, de «confrontació democràtica». ¿En quins àmbits? En vivenda, drets de la ciutadania, drets i llibertats, subministraments, antifeixisme i ecologisme. I amb l’aposta de «superar el terreny simbòlic i avançar en els fets».
En matèria social, acorden la implementació d’una banca pública catalana «a curt termini» en aquesta legislatura a través de l’Institut Català de Finances (ICF) i desenvolupar una renda bàsica universal per a les franges d’edat més vulnerables. Entre altres iniciatives, hi ha la de facilitar la remunicipalització de l’aigua, crear una energètica pública i la creació d’una Conselleria d’Acció pel Clima.
ERC i la CUP també acorden generar un grup de treball «de caràcter juridicopolític» de seguiment i una proposta de concreció de les línies traçades fins ara. En aquest ens es tractarà «com s’eviten les conseqüències sobre els treballadors de l’administració i també la repressió que es derivi d’aquesta acció política».
També acorden que la Mesa del Parlament garanteixi «els drets materials, civils i polítics malgrat les conseqüències que pugui portar» i s’encomanen a reformar el reglament de la Cambra catalana per blindar les persones que poguessin resultar investigades pel procés i per contenir la ultradreta de Vox.
